La delegació del govern a Catalunya ha pres aquesta determinació després d’haver enviat requeriments a aquestes institucions
La delegació del govern de l’Estat a Catalunya ha interposat un contenciós administratiu contra diversos ajuntaments i consells comarcals lleidatans per no tenir penjada la bandera espanyola en les seus d’aquestes institucions. La subdelegada del govern de l’Estat a Lleida, Inma Manso, ha explicat que la delegació de l’Estat ha pres aquesta decisió arran de denúncies presentades per particulars i després de donar uns dies de termini a aquestes administracions perquè justifiquessin els motius de l’absència i fessin onejar la bandera "com marca la llei". Entre les institucions denunciades hi hauria ajuntaments com els de Tàrrega, les Borges Blanques o Bellvís així com els consells de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Segarra.
La delegació del govern de l’Estat a Catalunya ha portat al contenciós administratiu diversos ajuntaments i consells comarcals lleidatans per no tenir penjada la bandera espanyola arran de les denúncies rebudes per particulars. Per Inma Manso, aquestes institucions han de "complir la llei" que fixa l’obligatorietat de fer onejar la bandera espanyola en equipaments públics.
Manso, però, ha remarcat que abans d’acudir a la justícia, des de la subdelegació del govern a Lleida es va requerir "amablement" a aquestes institucions els motius del fet que no tenir penjada la bandera espanyola i se’ls va donar un termini perquè la fessin onejar "com marca la llei". En no obtenir resposta o en considerar que aquesta no era l’adequada, des de la subdelegació de Lleida van trametre els casos a la delegació del govern de l’Estat a Catalunya que va tornar enviar un requeriment "més formal" a les institucions afectades donant-los 20 dies de termini per explicar el perquè no tenen penjada la bandera. Finalment, després d’aquesta fase, l’advocat de l’Estat ha acabat denunciant aquelles administracions lleidatanes que passat aquest termini no han fet cas de les peticions de l’Estat o no han donat una resposta convincent.
Tot i que no ha volgut concretar, entre les institucions que han estat denunciades o que, de moment, han rebut algun requeriment hi hauria els ajuntaments de Tàrrega, les Borges Blanques, Bellvís, Torregrossa, Golmés, Mollerussa, Golmés, Juneda, Fondarella i Balaguer, a més dels consells de l’Urgell, les Garrigues, la Segarra i el Pla d’Urgell, tot i que n’hi podria haver algun més.
Inma Manso ha explicat que molts ajuntaments i consells no han ni contestat als requeriments estatals mentre altres els arguments que han donat altres per justificar l’absència de la bandera espanyola són perquè estan fent obres i la tenen guardada perquè no s’embruti o un ajuntament que ha al·legat que té el pal on va la bandera serrat. Per contra, el Consell Comarcal del Segrià ha estat l’únic que ha fet cas de les demandes de l’Estat i després de rebre un requeriment ha acabat penjant la bandera a la seva seu, segons Manso.
La subdelegada del govern de l’Estat a Lleida ha explicat que les institucions que incompleixin la llei es poden veure obligats pel jutge a penjar la bandera a més d’haver de fer-se càrrec de les costes del procés. Així mateix, Manso ha assegurat que en cas que algú denunciés l’absència de la senyera, la subdelegació també actuaria de la mateixa manera que davant l’absència de la bandera espanyola.
