“L’Estat hauria de fer un pensament: tenim poc recorregut en el finançament ordinari”

Qui és en Martí Pujol i quina ha estat la seva trajectòria abans d’arribar a l’alcaldia?

Em defineixo com una persona de Llinars de tota la vida. La meva família és de les més antigues de la contrada i a casa som coneguts com a “Can Llovera”. De fet, soc en “Martí, de Can Llovera”. Vaig estudiar i vaig fer-me enginyer tècnic agrícola i m’he guanyat la vida fent de pagès durant molts anys. És una professió que considero molt digna.

I com va entrar en política?

Després de la dictadura, com molts d’altres joves d’aquell temps, teníem un sentiment i unes ganes de llibertat que ens movien a canviar les coses. Cadascú va triar el seu partit i el seu posicionament polític durant la democràcia. El 1979, després de les primeres eleccions, vaig entrar a l’Ajuntament amb un grup de persones del poble, la majoria de les quals érem també agricultors i ramaders. Alguns ens hi hem quedat tots aquests anys, de manera més o menys intermitent. He estat regidor, he estat en l’oposició i, des del 2003 en soc l’alcalde.

Què ha significat per a vostè ser alcalde durant més de vint anys?

El que més m’ha satisfet ha estat la possibilitat de transformar el meu poble. La política serveix per això, per transformar la societat, no només des del punt de vista humà i de serveis, sinó també urbanísticament.

A més, ser alcalde m’ha permès conèixer persones que d’altra manera no hauria conegut, algunes d’elles de gran prestigi intel·lectual i cultural. A en Martí Pujol, de Can Llovera, mai se li haurien obert aquestes portes.

La política serveix per transformar la societat, no només des del punt de vista humà i de serveis, sinó també urbanísticament

Com explicaria els principals canvis de Llinars del Vallès al llarg de la seva alcaldia?

Llinars ha estat sempre un municipi de pas i d’acollida de persones. Ho va ser en èpoques antigues com ho és encara avui en dia. Aquí hi ha passat tothom: els romans, els francesos de la Guerra de la Independència, i també persones que venien migrant des de la resta d’Espanya. Actualment seguim rebent persones tenim tren i bones infraestructures. Som un poble d’acollida i aquesta és la nostra idiosincràsia.

Sempre dic que el poble, dibuixat en un mapa, té el contorn d’una mena de “botifarra” molt llarga, de poble estirat al llarg de la carretera i la via del tren. I això ens ha dificultat tenir una cohesió geogràfica i una personalitat clara. Al llarg de la història, el casc antic havia anat desapareixent i teníem poc pòsit. Però, durant el nostre govern li hem anat donant una volta, arrodonint-lo com a espai i dotant-lo d’equipaments al voltant de l’àrea central. Amb això hem anat generant identitat pròpia, més moderna i funcional, tot i respectant totes les coses antigues que hem pogut.

Sempre dic que el poble, dibuixat en un mapa, té el contorn d’una mena de “botifarra” molt llarga, al voltant de la carretera i la via del tren

Per quin motiu li agradaria que fos reconegut el municipi?

A mi m’agradaria que Llinars fos reconegut com un lloc on s’hi viu bé. La gent està contenta aquí i crec que ens hem guanyat tenir-ho. La gent ens ho reconeix, perquè veuen la transformació dels darrers anys, ja siguin els veïns com els visitants.

Algunes altres ciutats també ho han aconseguit. Pasqual Maragall va decidir canviar Barcelona i girar-la al mar, i en Joaquim Nadal va saber transformar Girona. I Mataró també, quan es va obrir la Via Europa. En canvi, a d’altres ciutats els ha costat molt més. Jo crec que això s’aconsegueix gràcies a l’urbanisme. Tot i que també hi has de posar els equipaments corresponents i fer la ciutat amable per a la gent.

Jo crec que la transformació municipal s’aconsegueix gràcies a l’urbanisme. Tot i que també hi has de posar els equipaments corresponents i fer la ciutat amable per a la gent

Com és el teixit social de Llinars del Vallès?

Una cosa que determina molt com som és que no som un poble dormitori. Som una localitat industrial, amb 4.000 o 5.000 persones treballant en el sector secundari. I això afavoreix que hi hagi un gran teixit associatiu… Les persones són companyes de feina, els seus fills van a jugar al mateix equip de futbol, o a estudiar a les mateixes escoles, i acaben gaudint de les tradicions locals o d’altres contrades. Aquí tenim un teixit que en viles dormitori no existeix.

Quins indrets emblemàtics recomana visitar?

Un dels llocs més emblemàtics és el Castell Nou, un casal renaixentista del 1550. És un dels pocs monuments d’aquest estil a la Catalunya Vella, i que forma part de la història del poble, perquè va ser des del castell que va néixer Llinars. Això era una baronia que no depenia de Barcelona, sinó que era pròpia.

El castell va ser privat fins fa poc, però el vam comprar. I vam aconseguir que la gent es fes seva una part de la historia que no teníem. Ara, si més no, tenim una referència que ens ajuda a saber d’on venim.

Quan vam comprar el Castell Nou vam aconseguir que la gent es fes seva una part de la historia que no teníem

Algun altre espai a destacar?

Com que hem estat un lloc de pas, tenim molts altres punts importants. Per exemple, tenim la Torrassa, dita antigament “del Moro”, perquè era el lloc on es feia foc per avisar de les imminents ràtzies dels àrabs a l’Alta Edat Mitjana. És una torre de guaita d’origen romà, del segle II a. C. També és de propietat municipal i, actualment, un bé cultural d’interès nacional (BCIN). A banda, és de les poques peces de la romanització que és rodona, no pas quadrada. Des d’allà s’hi divisen catorze comarques de Catalunya… Els romans sabien on posaven fortificacions.

A banda, tenim un Castell Vell, dit “del far”, que històricament s’associa al pas d’Al-Mansur camí de Girona. Aquell castell va quedar enderrocat per un terratrèmol i ara només en queda el que estem excavant. Per això, històricament, es va edificar el Castell Nou del què us parlava. També tenim el Turó del Vent, que és un poblat ibèric que estem excavant a poc a poc en l’actualitat. I, igualment, comptem amb un teatre i una escola de música, dissenyats per Álvaro Siza, premi Pritzker d’Arquitectura, l’equivalent al Nobel. El nostre teatre està en el mapa de l’arquitectura mundial.

Des de la Torrassa s’hi divisen catorze comarques de Catalunya… Els romans sabien on posaven fortificacions

Quina és la principal preocupació actual del municipi?

No fa gaire, la Diputació va publicar una enquesta sobre les preocupacions de la ciutadania i, sorprenentment, el tema que més va sortir va ser el del creixement. Estem en una situació geogràfica favorable, amb molt bones connexions, i a sobre hem fet molt bé la feina. Per tant, estem atraient gent, sobretot provinent de Barcelona capital.

Això és una bona notícia.

Sí, però hi ha cert neguit entre els veïns, que temen que ens morim d’èxit i que perdem l’essència de poble. Però crec que és una fase de transició, que sabrem gestionar perfectament. És com quan la canalla se’t fa gran i et demana coses que fins aleshores no t’havien demanat. Estem fent campanyes per recordar drets i deures de la ciutadania per poder preparar tothom.

Estem creixent i hi ha cert neguit entre els veïns, que temen que ens morim d’èxit i que perdem l’essència de poble

Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans per informar dels projectes en marxa?

Intentem que n’hi hagi. Ens hem distingit per tenir una excel·lent relació digital amb els ciutadans. Fins i tot hem rebut premis per aquest tema. Al rànquing de la Universitat Autònoma sempre quedem dels primers. A més, fem ús intensiu de les noves tecnologies, com ara WhatsApp, perquè la gent estigui sempre informada dels projectes que van passant.

Ens hem distingit per tenir una excel·lent relació digital amb els ciutadans. Fins i tot hem rebut premis per aquest tema

Per què creu que va tornar a guanyar les darreres eleccions?

Crec que la gent ha valorat la transformació que hem fet durant tots aquests anys, especialment pel que fa als equipaments que el poble necessitava. Tot i això, després de vint anys, és natural que hi hagi desgast i que no sempre puguem arribar a tots els sectors de la societat, especialment els més joves. Però per això tenim un equip de govern renovat, capaç d’arribar on jo no puc.

Seria molt estrany que un alcalde s’esperés davant de l’escola si no hi té fills estudiant. Els meus fills tenen prop de 40 anys i ja no hi ha possibilitat de connectar amb certs àmbits on abans sí que tenia connexió… És llei de vida i no cal estirar-se els cabells.

Després de vint anys, és natural que hi hagi desgast i que no sempre puguem arribar a tots els sectors de la societat

Deu tenir un equip de govern que l’ajuda.

Precisament! És un equip que tenim renovat. En aquesta legislatura no hem aconseguit la majoria absoluta, i per aquest motiu hem pactat amb el PSC. I en l’equip hi ha persones de 30 i 40 anys que arriben on jo no puc. És un equip divers i que fa bé la feina.

Tenen bona relació amb l’oposició?

Relativament, sí. No hem tingut mai cap mala relació personal. Quan vaig entrar en política el poble era molt més petit. I en pobles petits sempre hi ha temes personals que poden interferir en política. De vegades, quan era jove, m’havia trobat amb alcaldes i regidors que no es podien veure per assumptes personals.

Nosaltres, en canvi, hem fet un esforç perquè això quedés fora del debat polític. I ara mateix no crec que ningú pugui dir que s’ha sentit maltractat a nivell personal. En això, hem volgut imitar els anglesos, que ho fan molt bé.

Quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?

Sempre ho recordo: fer una llar d’infants. Al llarg dels anys, l’hem ampliat diverses vegades. I no era un projecte nostre, precisament. Però cal tenir clar que quan entres en un govern del que sigui, la institució és més que tu. I que si vols frenar alguna cosa, es possible que s’hagi tirar endavant, encara que no t’agradi. La gent necessitava i demanava la llar i la vam construir.

La segona cosa va ser més complicada. Teníem el projecte d’acollir una residència per a persones amb malaltia mental que seria gestionada per una entitat del tercer sector. Inicialment, no va ser gaire ben vista. Hi havia qui tenia por de tenir persones amb discapacitats vivint al poble. Va caldre explicar-ho molt bé, però es va acabar acceptant i fent. I això és mostra de maduresa democràtica i cívica.

Quan entres en un govern del que sigui, has de tenir clar que la institució és més que tu

Quina ha estat la prioritat dels seus governs en aquests anys?

Bàsicament, dotar el municipi dels equipaments que ens mancaven. Primerament, esportius. Però també culturals. I arranjar places i l’àrea central. Hi ha molts pocs municipis que tinguin una àrea central de tres o quatre hectàrees públiques al centre.

Hem convertit el municipi en una vila més centreeuropea que mediterrània. És un lloc amb espais oberts per passejar i gaudir. No sempre es pot fer, però en aquest cas l’urbanisme ens ho va permetre. El nostre govern va posar en pràctica quelcom que ja s’havia planificat prèviament i ho vam fer tan bonic com vam saber.

Hem convertit el municipi en una vila més centreeuropea que mediterrània

L’Ajuntament té bona situació econòmica?

Sí. Actualment estem en un 9% d’endeutament. L’hem abaixat des del 35% inicial, fa anys. I una part d’aquest 9% és d’un crèdit de la Diputació, que no genera interessos.

Quins projectes tenen en marxa, ara mateix?

Un dels nostres principals projectes és la rehabilitació del Castell Nou. I també estem treballant en la construcció d’una piscina d’exterior, que ens fa falta.

Hi ha gent del poble que ens demana un tercer pavelló esportiu, perquè els altres dos van col·lapsats. Però ens ho hem de pensar bé, perquè tenim 10.000 habitants i tampoc hi ha tants municipis d’aquestes dimensions que disposin de tres pavellons.

En quant a promoció econòmica, què fan?

Tenim un problema general, com a tot arreu: avui, les plataformes digitals i les grans cadenes de distribució fan molt de mal al petit comerç, i entenem que és inevitable. Per això cal ajudar les botigues locals, perquè també donen feina a gent del poble.

A banda, donem ajut a la indústria. En el món empresarial tenim certa fama de ser àgils en les tramitacions i de ser un Ajuntament prou amigable amb l’activitat econòmica.

En el món econòmic tenim certa fama de ser àgils amb les tramitacions i amigables amb les empreses

Quan es troba amb d’altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines reivindicacions coincideixen?

El que ens preocupa més són les normes europees relatives al finançament. Nosaltres creiem que s’han de complir i que no podem gastar-nos els diners de les inversions en partides corrents. Ara bé, al llarg dels anys, els municipis hem ampliat molt els serveis a la ciutadania, perquè cada vegada que hem rebut diners d’inversions, hem creat infraestructures com ara pavellons esportius.

Naturalment, cal mantenir totes aquestes infraestructures i això genera molta despesa. Els diners necessaris per compensar-la els hem d’obtenir dels impostos ordinaris.

Està clar: és la diferència entre les despeses fixes i les despeses de circulant.

El problema és que el sistema de finançament de l’Estat espanyol no ens ajuda. No podem generar gaires més ingressos, perquè, malgrat que tinguem l’IBI, o l’impost de circulació, ja tenim els tipus impositius molts proper al límit legal i hi ha poc recorregut en el sistema impositiu ordinari.

No poden recaptar gaire més.

El cap de policia municipal em diu, sovint, que podem comprar un nou cotxe de policia, però que no hi podem posar agents a dins. Anem per aquesta via. L’Estat hauria de fer un pensament a l’hora de complir amb el famós 25% – 25% – 50% de repartiment de les despeses públiques entre Estat, Generalitat i municipis. Els Fons de Cooperació no s’han mogut gaire. I nosaltres hem anat donant serveis que no ens corresponia assumir, però que la gent ens demanava.

El cap de policia municipal em diu, sovint, que podem comprar un nou cotxe de policia, però que no hi podem posar agents a dins

Creu que se’ls té prou en compte als municipis des dels Governs?

Diria que, com a societat, ens hem convertit en una estructura molt farragosa. La Generalitat té un deix de “germà gran”, i de dir: “els ajuntaments no seran capaços de fer tal o qual cosa”, i crec que això és una falta de respecte i de reconeixement cap a la nostra feina. Comptem amb funcionaris que fan un gran treball. Per això crec que hem perdut oportunitats, i que hi ha llocs que són més tinguts en compte que d’altres.

La Diputació, en canvi, no té aquest deix. És un ajuntament d’ajuntaments. La governança està integrada per alcaldes i alcaldesses i la mirada que tenen de les coses és diferent.

Com veu el nou Govern de la Generalitat en quant a la relació amb els municipis?

Amb el President Illa hi tinc bona relació, perquè hem estat alcaldes veïns. Guardo distàncies siderals amb ell en temes identitaris, però li reconec que una bona cosa que ha fet és crear una estructura de Govern semblant a la d’un ajuntament.

No s’ha estat de gaires històries: ha creat una conselleria d’Esports, una de Sanitat, una de Territori… Com les regidories municipals. Si Illa és capaç de fer que la Generalitat funcioni com un Ajuntament, pot ser que anem bé estructuralment.

Si Illa és capaç de fer que la Generalitat funcioni com un Ajuntament, pot ser que anem bé estructuralment