Joan Reñé presideix la Diputació de Lleida des de 2011. La seva gestió ha estat marcada per una gran racionalització econòmica i un incondicional suport als municipis i consells comarcals de la zona. No en va, les terres de Ponent estan integrades per un nombre important de pobles petits que requereixen l’ajut (econòmic, però també tècnic i innovador) de la Diputació per a acomplir els requisits que la llei exigeix i mantenir uns serveis de qualitat per als ciutadans. Reñé parla sovint amb els alcaldes i ha assolit amb ells un gran nombre de consensos, així que el primer que li preguntem té a veure amb el motiu de les seves converses amb els batlles.
"Prat de la Riba deia que abans de ser d’esquerres o de dretes, hem de ser Catalunya"
"Una comunitat és rica quan és capaç d’atendre els col·lectius més febles"
"Aquesta casa només té una raó de ser: si existeix és perquè està al servei d’uns ajuntaments, uns pobles i uns ciutadans que viuen en aquest territori"
"Ajudem els ajuntaments a donar el millor servei als ciutadans"
(A la Diputació) "Mai s’havia aprovat un pressupost per unanimitat. Nosaltres ho hem pogut fer quatre anys seguits"
"Crec que els polítics estem menystinguts, però la gran majoria, per no dir tots, són persones honestes que volen millorar la seva comunitat des d’una actitud de servei"
"Els municipis hem pres un compromís molt seriós en favor del clam majoritari de la ciutadania"
"Crec que els polítics estem menystinguts, però la gran majoria, per no dir tots, són persones honestes que volen millorar la seva comunitat des d’una actitud de servei"
Quan els alcaldes el venen a veure a la Diputació, li parlen de diners o li parlen de coses distintes?
Parlem de temes econòmics i de moltes altres coses. Jo crec que la prioritat dels alcaldes, quan venen a veure’ns, no és la de demanar recursos. Més aviat venen a compartir i a plantejar situacions rellevants de la vida dels seus municipis. Amb les seves visites, els alcaldes em donen l’oportunitat de copsar en cada moment la realitat de les nostres comarques.
I com són les realitats municipals a les comarques de Lleida?
En els darrers 35 anys, els nostres ajuntaments han aconseguit unes competències que ens han permès donar molts serveis als veïns, tot i no tenir sempre els recursos necessaris per a fer-ho. Això va ser possible mentre l’evolució econòmica era bona, però en moments com els darrers, l’economia està molt tibada. No deixarem de donar serveis, perquè els ciutadans tenen el dret de rebre’ls, però les administracions locals hem hagut de trobar-nos i junts marcar unes línies vermelles que no podem sobrepassar.
Quina mena de trobades fa amb les administracions locals?
Celebrem reunions amb els presidents dels consells comarcals i amb els alcaldes de capitals de comarca per a avaluar cada dos mesos quina és la realitat d’allò que anem plantejant. Gràcies a això podem col·laborar per a mantenir serveis necessaris com, per exemple, les llars d’infants municipals
Què l’inspira més en el seu dia a dia polític?
M’inspiren molt les persones. I m’inspira molt pensar en els col·lectius amb més dificultats. Una comunitat és rica quan és capaç d’atendre els col·lectius més febles.
A dia d’avui, després de tants anys fent política, què és allò que més valora de la seva activitat?
Probablement la satisfacció d’entendre que allò que hem fet ha estat majoritàriament ben rebut per aquells a qui representem: els ajuntaments del nostre territori. Sempre dic que aquesta casa només té una raó de ser: si existeix és perquè està al servei d’uns ajuntaments, uns pobles i uns ciutadans que viuen aquí.
Quina és la decisió més important que ha hagut de prendre al llarg de la seva trajectòria?
La decisió més important que he pres és aquella que probablement no he pogut prendre. Vull dir: no sempre he tingut la capacitat per a poder donar resposta a determinades sol·licituds de persones, d’ajuntaments, de col·lectius socials, etc. als quals m’hauria agradat personalment poder ajudar molt més, ja fos perquè ho necessitaven o perquè ho mereixien. De vegades, no ha estat possible, i no ho ha estat pel seu abast. I sap greu.
En els temps presents, en què tot es qüestiona, com li explicaria a un ciutadà el paper de la Diputació?
La Diputació és una institució que té sentit en tant que representa un territori format per municipis on hi viuen persones. En un territori singular com el nostre, ple de pobles petits, la nostra feina és la de donar suport i recolzar els alcaldes, regidors i presidents dels consells comarcals en les polítiques que cal dur a terme. En aquest sentit, és possible que el públic no conegui gaire bé el que fem. I el que fem és això: ajudar els ajuntaments a donar el millor servei als ciutadans.
És president des de l’any 2011. Quin balanç fa del seu mandat fins ara?
En primer lloc, aquesta és una valoració que no em correspondria a mi fer. En tot cas, tocaria fer-la als alcaldes i regidors. Dit això, jo em sento molt satisfet de com hem anat encarant les polítiques tots plegats, amb consens, satisfent el que demanaven els representants municipals. Crec que hem fet les coses adequadament i estic satisfet d’haver-hi pogut participar.
En el mandat anterior vam obrir la Diputació a la realitat i a les necessitats de tots. Hem pogut aprovar els pressupostos, que són la columna vertebral de les nostres polítiques, sempre per unanimitat. Mai s’havia vist una cosa així i nosaltres ho hem pogut fer quatre anys seguits. És cert que la correlació de forces ho ha permès, però també és fruit de la negociació, i això em satisfà molt perquè sóc una persona que busca sempre el diàleg amb tots.
Parlem del pressupost de 2016. Quines són les seves prioritats?
El pressupost de 2016 planteja la incorporació d’uns romanents de tresoreria que permetran complementar diverses línies obertes. Augmentarem les actuacions en infraestructures i proporcionarem plans d’ajut als ajuntaments…
Posi’ns alguns exemples d’aquestes línies…
N’hi ha diverses. D’una banda, tenim un pla d’inversions locals que oferirà als ajuntaments recursos per a portar a terme allò que prové de la seva despesa ordinària, però també de la petita i mitjana inversió municipal. També tenim un pla d’aigües, que ajudarà als pobles a fer front al manteniment de la gestió de l’aigua, i un pla de camins, que és un dels dèficits més importants que tenim a les nostres comarques, tant al pla com a la muntanya.
Però també tenim pressupostats recursos que ajudaran a millorar els programaris i l’equipament de noves tecnologies. Són necessaris per a avançar cap a una Administració electrònica i complir amb el que diu la llei de la transparència. I també promourem la Cultura, la millora de les comunicacions al nostre territori i el Turisme: amb el Patronat de Turisme volem recolzar aquesta activitat de riquesa excepcional per al nostre territori.
En l’eficiència energètica, tenim programes per a millorar la gestió dels nostres espais boscosos i iniciatives per a millorar les xarxes i equipaments municipals, com també per a projectes de biomassa. I volem consolidar l’estructura de l’organisme autònom de gestió i recaptació de tributs, per a contribuir a l’Agència Catalana. L’últim concepte, però, és també molt important: disminuir i amortitzar deute.
Li ho anava a preguntar. En quina situació es troba la seva institució en matèria d’endeutament?
Nosaltres, el 2011, estàvem en un 103% d’endeutament. El 2015 hem acabat en un 47%, després d’haver amortitzat, aproximadament, uns 36 milions d’euros. I al llarg de 2016 n’amortitzarem 7 milions més, de manera que acabarem l’any en un 30 i pocs per cent.
Què fan des de la Diputació per a salvaguardar el principi bàsic de l’autonomia local?
A les comarques de Lleida això ho fem de forma clara. El nostre territori es compon de pobles petits, i la tensió que ens podria haver provocat la LRSAL, amb el seu caràcter re-centralitzador i afeblidor de l’autonomia local, és molta. Els ajuntaments són els que sempre han fet els deures, i l’administració local és la menys endeutada. Nosaltres, des de la Diputació, ens posem al seu costat, oferint-los assistència tècnica i jurídica, proporcionant-los recursos per a finançar secretaris, interventors i equips tècnics que els donin servei. Aquesta llei els exigeix una sèrie de dades que han de presentar regularment i moltes vegades els pobles petits no tenen el personal per a fer-ho de manera adequada. El que planteja la llei és que l’ajuntament perdi competències i que passin a la Diputació i nosaltres no gestionarem mai tan bé com ho fan ells. El que sí podíem fer és ajudar els municipis i que aquests vegin el seu dia a dia el menys afectat possible.
Com s’imagina una Catalunya independent? Què creu que pot aportar als ciutadans?
Me la imagino com un país just i co-responsable amb les necessitats de la seva gent, amb capacitat per a atendre les necessitats dels més dèbils. Me la imagino fent allò que avui no podem fer, perquè no tenim ni competències ni recursos. Me la figuro exercint lliurement allò que és l’essència del nostre país, amb una llengua que no patirà agressions i la imagino rica, justa, solidària, rica econòmica i socialment. Els catalans tenim un caràcter transmès per generacions d’avantpassats nostres i forjat a partir de treball, d’abnegació, de sacrifici, d’assumpció de risc i emprenedoria, sense por.
I què recomanaria que fessin els municipis, de cara a assolir aquesta independència?
Els municipis ja han pres una opció clara i majoritària. El 4 d’octubre de 2014 es van concentrar a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, i van anar al Palau de la Generalitat per a manifestar el seu suport al president perquè plantegés la consulta, tal i com va fer. Per tant, hem pres un compromís molt seriós en favor del clam majoritari de la ciutadania… Ara bé, per a mi és agosarat de dir el que cada municipi ha de fer, però em recordo del que deia Prat de la Riba el 1914…
Què deia?
Que abans de ser d’esquerres o de dretes, tots hem de ser Catalunya. Per tant, el que jo demanaria als ajuntaments és que agafessin perspectiva, que constituïm el país i que després ja tindrem temps per a discutir i compartir les diferències. Però abans de res, hem de tenir país, i cal que anem tots a la una, units, perquè tenim a l’Estat al davant, que no ens vol entendre i és un adversari molt potent.
Què creu que cal per a la regeneració democràtica?
En primer lloc, diria que l’honestedat. En segon, l’exigència d’apartar aquells que no han fet bé les coses fins ara. I en tercer, el respecte a les realitats territorials, buscant un equilibri que ens permeti a tots aportar el millor que tenim. Ja sigui un jove, com un padrí, com una persona que ve de l’entorn rural o metropolità, el que cal és que tots entenem que la realitat és diversa i que la diversitat és vida i riquesa. El respecte a aquesta diversitat hauria de ser una exigència. Hem d’apartar actituds que no ajuden a això.
I en quant als polítics, jo crec que estem menystinguts, però també diria que la immensa majoria són persones honestes que volen millorar la seva comunitat des d’una actitud de servei. Això no ho hem de deixar perdre.
