Wert inclou a la memòria econòmica de la LOMCE una partida de 5 milions d’euros sobre un càlcul de 1.000 peticions
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a l’inici de la roda de premsa del Consell de Ministres d’aquest divendres.
El Ministeri d’Educació pagarà dels seus fons l’escola privada dels alumnes catalans que vulguin estudiar en castellà i no ho puguin fer a cap centre públic o concertat, però restarà després aquests diners de les partides que el govern català rep en matèria d’Ensenyament. És el mecanisme de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) aprovada aquest divendres amb què José Ignacio Wert pretén esquivar les objeccions que el Consell d’Estat i forçar la Generalitat a instaurar un doble sistema almenys a algunes escoles. La memòria econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions d’euros per a aquest supòsit, calculada en previsió que s’hi acolliran 1.000 alumnes en un any.
El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a Catalunya passa primer per la via administrativa. Les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho poden fer a cap centre públic o concertat podran presentar una instància que donarà peu a una investigació de l’Alta Inspecció de l’Estat. Aquesta haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap oferta pública o concertada per estudiar en castellà com a llengua vehicular. Si ho considera així, el Ministeri demanarà a la Generalitat que doni explicacions i, si considera que "no s’està garantint aquest dret", engegarà la via de l’escola privada de manera "transitòria" i fins que la Generalitat hagi "solucionat" el problema.
Segons han explicat fonts del Ministeri d’Educació, l’Estat preveu que 1.000 alumnes s’acullin a aquesta opció al primer any d’aplicació de la LOMCE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs una partida de cinc milions d’euros a la memòria econòmica de la Llei. Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d’Educació, perquè l’Estat els restarà de les transferències que la Generalitat rep per prestar els serveis d’Educació a Catalunya, de manera que acabaran afectant els recursos que rep el sistema d’escoles públiques i concertades a Catalunya. "Si són 17 famílies com diu la Generalitat", afirmen aquestes veus, "la partida serà molt inferior".
El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin percentatge cal que el sistema públic català oferti escolarització en castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts, el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la distància de l’alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre d’escoles que han d’oferir aquesta doble línia són qüestions "a negociar" que ara per ara no consten al contingut de la Llei.
"No estem parlant que hi hagi d’haver una línia en castellà a tot el sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d’una proporció menor d’escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria solucionat", afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi una alternativa a l’escolarització en català i "no entrem si està a la Val d’Aran o ha d’estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que es poden negociar".
El ministre Wert prova d’esquivar d’aquesta manera les objeccions del Consell d’Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar l’escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca. El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que no té competències per determinar de quina manera els governs autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a Educació. Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix la recomanació del Consell d’Estat i no s’envaeixen les competències de la Generalitat, alhora que es "garanteix" el "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en castellà.
L’executiu espanyol pretén forçar d’aquesta manera el Govern a establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües cooficials on, segons diu el Ministeri, "no hi ha cap tipus de problema". L’equip del ministre Wert insisteix que amb aquest mecanisme "no discuteix" la immersió lingüística, sinó la seva aplicació "més enllà d’un límit que no es pot superar" que és la "garantia" del "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en castellà.
La nota de religió comptarà per a la mitjana
Segons el govern espanyol, al dictamen del Consell d’Estat no hi va haver "cap observació essencial" i sí propostes de "millora", una de les quals feia referència a l’assignatura de Religió i la seva discriminació respecte a la seva alternativa, Valors Cívics. Segons fonts del Ministeri, finalment Religió tindrà un tractament diferenciat i s’inclourà al d’assignatures específiques, però els alumnes hauran que l’escullin també podran agafar Valors Cívics com a assignatura optativa, i a l’inrevés, de manera que podran cursar les dues assignatures. En tot cas, tal com constava a l’esborrany de la Llei, la nota de Religió seguirà comptant per al currículum com la resta d’assignatures a l’hora de fer mitjana, malgrat que no serà objecte d’una avaluació a nivell estatal com les matèries troncals.
Pel que fa a la petició del Consell d’Estat perquè no s’eliminés l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, el Ministeri manté la seva exclusió i assegura que les matèries que incorporava quedaran difuminades de manera transversal per la resta d’assignatures.
"Nova definició" de les competències
El Ministeri insisteix que la reforma "dóna més autonomia als centres" públics perquè els atorga eines per "ser més flexibles" i tenir "més capacitat de gestió" però ho vincula a uns comptes clars. També apunta que la nova configuració de les assignatures implica "una nova definició" de les competències de les autonomies i de l’Estat. A les assignatures troncals l’Estat defineix els currículums, a les específiques els criteris d’avaluació els especifica l’Estat però els apliquen les comunitats , i a les de lliure configuració les CCAA defineixen els continguts. Segons el govern espanyol d’aquesta manera "s’asseguren uns mínims" a tot l’Estat i a la Llei "no hi ha res" que beneficiï un dels models.
Avaluació "homogènia"
A més la LOMCE planteja un sistema d’avaluacions homogènies i externes a nivell estatal que segons el govern espanyol "garanteix" que els criteris d’avaluació siguin iguals a tot el territori, fet que "intensifica l’esforç" i "millora substancialment els resultats de tots els alumnes". Wert considera també que el sistema educatiu "està antiquat" perquè es basa només en la "memorització" i aposta per un model que ensenyi els alumnes a tenir "esperit crític". Aquestes avaluacions, afirmen, promouran "un canvi en la metodologia" on les competències tindran "un valor molt important".
Wert vol que Europa financiï l’aplicació de la Llei
La LOMCE no va anar la setmana passada al Consell de Ministres per problemes en la memòria econòmica. Aquest divendres s’ha sabut que va ser perquè el Ministeri estava estudiant amb el Ministeri d’Ocupació les possibilitats de finançament europeu per a la reforma i ha calgut treballar "amb més detall del que preveien".
"Hem escollit amb detall quines propostes de la LOMCE són elegibles per rebre fons socials europeus" que són "els canvis de la Formació Professional bàsica, on seran dos anys obligatoris, un més que l’actual", i "l’avançament dels itineraris a partir de quart d’ESO, on ja es podran fer dues trajectòries, fet que implica més professors, i per tant més cost".
D’aquesta manera el 95% del cost de la reforma, segons el Ministeri, podria rebre fons europeus, que paguen entre el 50 i el 65% del cost. En total, la implantació de la LOMCE costarà 38 milions al primer any, prop de 200 al segon i prop de 300 al tercer. Malgrat tot, segons aquestes fonts, si es té en compte "l’estalvi" per la compactació del Batxillerat, les quantitats queden en 23 milions al primer any, 130 al segon i 255 al tercer.
"La segona reforma important de la democràcia"
El Ministeri creu que aquesta és la segona reforma "important" de la democràcia després de la LOGSE de 1990 perquè inclou canvis substancials de model, i la justifica pels mals resultats del sistema, especialment per l’elevada taxa d’abandonament escolar, perquè 1 de cada 4 joves no continuen els estudis després de l’etapa obligatòria i no aconsegueixen després cap altra titulació. A més, recorda que l’informe PISA aporta resultats "molt pobres" respecte a altres països malgrat que és l’Estat que té una taxa d’escolarització més elevada als 3 anys d’edat. També destaca que als 15 anys el 40% dels alumnes ja han repetit com a mínim una vegada, fet que carrega el sistema amb 500.000 alumnes més i un cost addicional de 2.500 milions d’euros.
Els pilars de la nova Llei són la substitució d’un sistema que Wert considera "molt rígid" perquè tracta tots els alumnes per igual fins als 16 anys per un de "flexible" que introdueix canvis a la Formació Professional per aconseguir que una part dels estudiants que abandona trobi una alternativa que els faciliti l’accés a l’ocupació. El nou model de formació professional dual, segons el Ministeri, ha de contribuir a facilitar que més estudiants elegeixin aquesta trajectòria, perquè actualment només el 30% dels estudiants escull aquesta via.
