Nicòsia salvarà el primer banc de l’illa, el Banc de Xipre, però imposarà pèrdues importants als dipositants amb més de 100.000 euros
Manifestants protestant contra la troica i el rescat xipriota davant la representació de les institucions europees a Nicòsia.
Els petits estalviadors amb menys de 100.000 euros finalment no hauran de pagar res pel rescat de Xipre, però el càstig als grans dipositants serà més dur. Després de més de deu hores de negociació a Brussel·les, aquest dilluns a la matinada l’FMI, el BCE i la Comissió Europea han pactat amb el president xipriota, Nikos Anastasiadis, salvar el primer banc de l’illa, el Banc de Xipre, i liquidar només el segon, el Laiki, però a canvi d’imposar als grans dipositants pèrdues molt importants, de fins al 50%. "L’acord posa de manifest que quan volem som capaços de posar-nos d’acord", ha celebrat el ministre espanyol d’Economia, Luis De Guindos, que assegura que els mercats "reaccionaran positivament".
Europa fa marxa enrera i protegirà els dipòsits inferiors als 100.000 euros, en teoria garantits per la legislació comunitària (però que inicialment l’Eurogrup i el govern xipriota volien fer servir per pagar part del rescat xipriota). El BCE havia amenaçat amb tallar la liquiditat als bancs xipriotes aquest mateix dimarts si no hi havia acord. L’acord "satisfà alhora les necessitats de finançament de l’economia xipriota i de reduir el seu sector financer", ha defensat De Guindos.
Finalment no serà necessari que el Parlament xipriota aprovi aquest acord, perquè la recaptació no es farà en forma de taxa sobre els dipòsits, com s’havia dit fins ara, sinó de quitació: ja no es considera una mesura fiscal recaptatòria sinó una mesura per reduir la càrrega de les entitats financeres. I Nicòsia ja va aprovar aquest divendres una reestructuració bancaria que permet, precisament, liquidar bancs i imposar pèrdues a accionistes i dipositants.
Una bomba ha explotat aquest diumenge en un banc a la ciutat de Limassol sense causar cap ferit, segons informa la premsa xipriota. Durant la negociació amb la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, i amb el president del BCE, Mario Draghi, el president Anastasiadis hauria amenaçat amb dimitir. I el seu partit fins i tot havia arribat a parlarde "programar immediatament com tornar a imprimir la lliura xipriota" i abandonar l’euro. "Presento una proposta i no me l’accepten, presento una altra i passa el mateix, què més volen que faci? Volen obligar-me a dimitir? Si és això facin-m’ho saber?", es va queixar Anastasiadis.
