“L’èxit s’aconsegueix només si al final de tot no es té content a tothom”

Seria des de l’any 1995, quan em vaig incorporar amb l’alcalde Josep Grau, després de les eleccions municipals. Però la vida política comença a l’institut: delegat de classe, membre del consell escolar i dins d’organitzacions de la ciutat. La vida política comença en el moment en que tens una implicació directa en el poble. Bé, fins a 1999 no vaig sortir regidor, i a partir d’aleshores, he passat per diferents àrees de l’Ajuntament de Mollerussa. Tinc un coneixement integral del funcionament d’una administració com n’és la d’una capital de comarca, Mollerussa: potent, amb una energia important. 

 

Sí, sóc l’únic alcalde de CiU al Congrés dels Diputats. I crec que és necessari que s’aporti aquesta doble visió per entendre com s’estan legislant moltes coses fins ara i que, ara, qualsevol decisió té una implicació directe en el dia a dia de la gent. Abans de ser de CiU o del PSOE, el primer que som és alcaldes; en aquest cas l’alcalde de Mollerussa. Jo poso Mollerussa per davant de qualsevol partit i norma, encara que la imposi el meu propi partit, en aquest cas, la Generalitat.

 

Com a partit, ens hi sentim observats, però a la vegada estimulats d’alguna cosa que està passant de veritat: es veuen certs neguits i certa agressivitat, senyal de la consciència que realment no depèn d’ells el procés sobiranista. Ens diuen: “Si ustedes se quieren ir, por qué hacen aportaciones a esta Ley”, però nosaltres els responem que mentre hi hagi un euro de la nostra butxaca, sentirem que és nostra. Però bé, a Madrid no hi vaig a fer amics, vaig a treballar-hi. Si després m’entenc amb algú, hi tinc complicitat, doncs benvingut: de tothom s’aprèn, inclòs els que pensen al revés que tú. Jo sóc un instrument del Govern català, i a Madrid vaig amb moltes ganes d’empapar-me de sensibilitats i conèixer molt com està estructurat un Estat en tots els seus nivells.

 

Si féssim un titular, diríem que la nova llei és un atemptat a l’autonomia local, estrictament a nivell funcional. L’administració local és el primer estadi de gestió de proximitat amb els nostres ciutadans: l’autonomia la té per a poder gestionar des de la proximitat, donar un servei a la gent per a que pugui viure millor. Aquesta llei espanyola posa traves a l’autonomia, sota l’excusa de la crisi econòmica i en un debat obert sobre la duplicitat d’administracions. Des de la política s’està legislant per envair competències municipals. A més, des del Govern central s’assenyala als polítics com a culpables de la crisi actual de les administracions: sí i no, perquè si algún estadi de la política no és culpable és el món local. 

 

Caldria pensar si cal que estiguin preparades. Si estem parlant de fer una norma per a racionalitzar i fer més sostenible el sistema, el que hem de fer és millorar el sistema si es creu que no està bé. Però millorar-lo no passa per recentralitzar a través de les Diputacions, que vol dir recentralitzar per mitjà de l’Estat espanyol una sèrie de competències i serveis, que mai podran fer-se ni millor ni de forma més eficient que des del mateix municipi, des de la proximitat. Aquesta norma afecta molt als municipis de menys de 20.000 habitants, que aquí a Lleida, dels 230 municipis de la província, només un en té més: la capital. Amb aquesta llei es crea incertesa, i ho veig com una excusa per intentar envair, controlar, judicialitzar i fiscalitzar l’acció directa del món local, en el dia a dia de la gent al territori.

 

Complex, però a la vegada atractiu i apassionant. És exigent: t’obliga a estar, a prestar atenció, a autovalorar-se. T’obliga a estar despert com mai i a trobar les possibilitats per a fer millor les coses. Nosaltres no veiem mai els obstacles legislatius com un impediment, mirem la manera de ser més enginyosos i creatius, per intentar, no esquivar la norma, sinó intentar fer les coses perquè la norma no t’afecti.

 

No, ha augmentat. Ara tenim un 30’27% d’immigració, a Mollerussa i convivim 62 nacionalitats. Pot semblar un problema, però el municipi va ser capaç d’absorbir l’onada migratòria degut a la necessitat de mà d’obra. Des de fa dos anys, els increments migratoris s’han estancat, en el sentit que hi ha estabilitat entre la gent que ve i que marxa. La gestió es porta de la millor manera possible: potenciant el concepte de drets i deures, i tractant que els números i les estadístiques no tinguin influència en el dia a dia de la nostra ciutat. No tenim conflictivitat social, tenim els temes de mediació bastant resolts i també espais de interrelació amb les diferents comunitats. Intentem tenir una comunicació fluida amb tots els agents socials.

 

Avui en dia, tenim 1.177 aturats a Mollerussa, en dades del mes de gener. El que ens ha provocat a crisi és que tinguem una realitat demogràfica o sociològica molt diversa del nostre aturat. Això fa que no treballem estrictament per l’aturat a nivell d’immigració, sinó que es treballa a nivell de tota la ciutadania. I per això s’han d’articular millor les polítiques de foment d’ocupació. D’altra banda, a Mollerussa les coses funcionen amb cert optimisme. Tenim un comerciant molt actiu, que des de fa tres anys s’innova i es reinventa a través d’activitats molt creatives: obrir les nits a l’estiu fins a la matinada o fer una moneda pròpia per a fomentar la fidelització i que el gast que es fa al municipi repercuteixi al municipi. La Generalitat, el President Mas, ens va otorgar un premi per la iniciativa de l’eix comercial. L’ajuntament el què ha de fer és ajudar i acompanyar qualsevol iniciativa que hi pugui haver; els alcaldes som per absoluta dedicació de servei al nostre poble i a la nostra gent.

 

En aquest sentit, som una ciutat tipus. Tenim des d’escoles bressol, ensenyament primari i secundari; tenim instituts, formacions paral·leles que són estudis preuniversitaris, en alguns casos, compatibles amb temes universitaris. A més, tenim especialització en centres d’ensenyament únics, com la hípica. També en esports d’aventura o informàtica; i tenim una escola de música. Comptem amb l’Aula d’Adults universitària i l’estàndard, normal i corrent a molts llocs. Mollerussa té capacitat per a que puguin venir 5.500 persones a aprendre, gent de la comarca i de fora. Per tant, a més, som centre nodal de mobilitat. A Mollerussa ve gent a estudiar des de la Franja de Ponent, fins a l’edat que es vulgui, vol dir que també hi ha possibilitats que ens vinguin a comprar. D’aquesta manera pot generar-se un bon teixit comercial, ens permet tenir una bona façana comercial amb productes de bona qualitat i molt diversos, en la nostra oferta. Tenim diferents activitats, que fan que el nostre trencaclosques social tingui un dibuix molt i molt atractiu.

 

Bé, estem inclosos a la xarxa de transport de Lleida, en teoria som capital de comarca i això ens dóna valor. A més, Mollerussa no pot estar d’esquena a cap proposta de comunicació o mobilitat que pugui generar-se des de la Generalitat, perquè reporta un servei del que la gent del municipi i també de la comarca, pot gaudir-se’n. A partir d’aquí, sempre es pot millorar, encara que entenem que les coses s’han de racionalitzar. I ara toca això.

 

Sí. L’Ajuntament de Mollerussa tenia un deute de 13’5 milions al banc, però també 7’8 milions de deute a proveïdors. A dia d’avui, si sumem tots els deutes estem a 15 milions, que vol dir que en menys de tres anys hem reduït més de 5’5 milions el deute municipal. Apostes com el Pla de Barris, ajuden a dinamitzar zones de la ciutat, en col·laboració i cooperació amb altres administracions. També ho fa que tots els transversals, a nivell d’immigració, a nivell social, a nivell de barreres electròniques o a nivell de dinamització comercial, puguin tenir sempre de facto una part de finançament o cofinançament indirecte que permeti engegar coses. Amb el Pla de Barris també tirem endavant tot el tema social, alhora de fer les actuacions amb els veïns, amb temes de mediació, en temes d’arrenjament de façanes y de recentralització d’edificació d’espais a la ciutat per poder dinamitzar-ho. Ens permet tenir una acció continuada: el passeig comercial a Mollerussa tindrà informació, tindrà art, tindrà coneixement, tindrà allò que és nostre. L’eix comercial serà diferent gràcies al Pla de Barris.

 

Bé, gestionem cinquanta-sis habitatges en la borsa d’habitatges. Aquest any hem fet dinou contractes nous de lloguers. Una cosa és la gestió de l’habitatge des de la borsa i l’altra és que la borsa faci de gestora d’habitatges provinents de la Generalitat de Catalunya. Hem tingut un increment d’ajuts per pagar el lloguer, i hem obert la convocatòria per a que més gent s’hi aculli. Ho han demanat 178 persones. Però també hi ha hagut un increment de tramitació de gent que vol que se’ls pagui els deutes de lloguer, gent que tenen el problema d’acumulació d’impagaments, que podria provocar el desnonament. A Mollerussa hem tingut vuit casos de desnonaments al 2013, i a tots els hem pogut ajudar. Parlem amb les entitats bancàries i reflexionem, demanem que ens deixin participar en el procès de mediació des de l’entitat, perquè hem tingut un descens de pisos de lloguer de la borsa d’habitatge aquest any: els nostres preus de lloguer ja no són competitius amb els preus de mercat. Mollerussa té vida i pot ajudar, tenim un alt índex de resolució i això està bé, dóna certa tranquil·litat.

 

No tenim empresa municipal a Mollerussa. El servei d’aigua el tenim amb una concessió, com també la brossa. Les escoles bressol, que podrien ser empreses municipals, són públiques, però les tenim totes donades i licitades amb concessions administratives. La brigada municipal és pròpia, els serveis tècnics municipals els han externalitzat al Consell Comarcal. Per sort, no tenim empreses municipals. Si continuem fent la feina a nivell econòmic com estem fent ara, cap dels serveis que prestem han de córrer cap risc. I això dir-ho avui amb contundència és possible: portem dos o tres anys amb uns tancaments pressupostaris, per tant, també queixem-nos, però donem tranquil·litat que qualsevol impacte que pugui haver contra el món local, sigui el mínim.

 

La seguretat ciutadana a Mollerussa és competència del municipi: tenim policia local, obligatòria en ciutats com la nostra. Però mai és suficient, perquè en vint-i-quatre hores atenem realitats molt diferents: no és el mateix el servei del cap de setmana que un servei ordinari. En qualsevol cas, Mollerussa és una ciutat segura. Què seria l’ideal? Potser –i aquí proposo jo al mateix conseller d’Interior –, en un moment que hem de racionalitzar l’administració local, hauríem de fer una policia catalana amb efectius i que els ajuntaments paguéssim la dotació que ens toca pels habitants que tenim. D’aquesta manera aniríem coordinats i tindríem un cos de policia molt potent, a nivell de trànsit i de moltes altres coses. Jo penso que hem de caminar tots plegats i buscar aquelles solucions que ens ajudin a mancomunar o gestionar de la millor manera els serveis en el territori.

 

El lleure bé, l’oci no tant. A nivell de ciutat civil activada per prestar serveis de lleure, bé; a nivell d’instal·lacions per a poder gaudir del lleure a través de l’esport i la cultura, fantàstic, a través del medi ambient, fantàstic. Mollerussa va ser l’epicentre de l’oci a la dècada dels vuitanta, amb diferents discoteques i locals de nit, però ara hi ha dèficit a nivell d’oferta d’oci. L’ajuntament no pot fer oci, ha de facilitar la implantació de projectes d’oci. Hem d’intentar dissenyar el terreny de joc, la ciutat, per a que, si vénen oportunitats, no s’escapin. A nivell cultural, tenim els vestits de paper, un certàmen que ens fa únics i diferents. Fa més de cinquanta anys que es fa a Mollerussa i ens permet fer campanya de promoció a nivell de ciutat. Per altra banda, a nivell econòmic, el tema firal: la fira de Sant Josep de Mollerussa és la fira més important de maquinària agrícola, que es celebra cada dos anys a Espanya. Això vol dir que a Mollerussa pivotem sobre dos eixos: la cultura i tradicions i el moviment econòmic.

 

Bé, som un ajuntament que no tenim cap dubte en que faríem millor la feina si el país fós independent. Tenim una Assamblea Nacional Catalana cultural, que ens implica en qualsevol acció de la societat civil; com ha de ser. Hem d’acompanyar allò que la gent ens demana. Per això, permetem posar un màstil amb una estelada en una rotonda o facilitem el tema de la signatura “vota per la independència” en locals públics. També prenem decisions al Ple en les quals es manifesta la nostra voluntat pel procés. Però sobretot, es predica amb l’exemple. L’alcalde no s’amaga del procés, sino que se’n va a la Casa d’Aragó a qualsevol activitat. A Mollerussa, tots saben que l’alcalde té un perfil nacionlista i, en aquest moment, la derivada que ens porta a l’independentista. L’alcalde de Mollerussa és independentista i actua en conseqüència. Siguin les regles de joc que siguin, jo penso que s’ha de fer el que toqui, sense renunciar al canvi.

 

El que està fent. Tenim la gran sort que el President fa tot el que diu, i a més, ho fa i ho diu en sessió parlamentària, on traça un full de ruta. El president Mas no enganya, i això dóna molta credibilitat i seguretat a tot el procés. Tothom l’identifica com la persona que pot liderar el procés, jo hi confio plenament; és una garantia de cara al món. Per tant, el president ha de continuar fent el que està fent: ser el President del nostre país.