L’Àrea de Serveis a les Persones de la Federació de Municipis de Catalunya va celebrar ahir la seva reunió constitutiva, amb l’assistència de 44 electes i tècnics de l’àmbit local
Moment de la reunió de la FMC. Foto: FMC.En la reunió es va aprovar la seva estructura organitzativa, el règim de funcionament i una primera proposta de pla de treball per als tres eixos en què es divideix l’àrea: cultura, joventut i esports. També es va concretar el reforç del paper municipalista de l’FMC amb una presència més activa en l’àmbit de decisions del PROCICAT
La Federació de Municipis de Catalunya va constituir ahir l’Àrea de Serveis a les Persones, com a espai per a l’intercanvi d’informació sobre temes d’interès a l’agenda local en els àmbits de cultura, joventut i esports. El president de l’Àrea és Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, i la vicepresidenta és Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega. L’Àrea es subdivideix en la Comissió de Cultura, Joventut i Infància, amb la coordinació de Lourdes Aluja, alcaldessa de Pradell de la Teixeta; i la Comissió d’Esports, coordinada per Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, i que comptaran amb l’assessorament de Francesc Xavier Menéndez, de la Diputació de Barcelona; Alejandro Muñoz-Reja, del Consell Comarcal de l’Alt Penedès; i Laureà Fanega, de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, com a tècnics de referència. Pel que fa al funcionament de l’àrea, tant el plenari, que es reunirà cada semestre, com les seves comissions sectorials, són òrgans de participació oberts a tots els ens adherits a l’entitat. Les comissions sectorials, que al seu torn també es doten de grups de tècnics experts, podran delegar les seves funcions en comissions permanents per abordar determinats temes, que facin recomanable mecanismes de consulta més àgils.
Els objectius del Pla de treball de l’FMC aprovats ahir passen per establir un programa de formació orientat a electes i tècnics locals, amb activitats de debat, reflexió i formació en cultura, joventut i esports, adequades a temps de pandèmia i post pandèmia. Des de l’FMC volem nodrir els ajuntaments de tota la informació actualitzada sobre aquest àmbit; i, en aquest sentit, apostem per continuar amb els mecanismes de comunicació i informació als membres de l’àrea, amb tota l’actualitat normativa sectorial, les convocatòries de subvencions i els materials tècnics per a la gestió. En un altre ordre de coses, l’FMC continuarà exigint i vetllant per la coordinació i la col·laboració interadministrativa, tant exercint el seguiment, la interlocució i la concertació amb el govern de la Generalitat, com elaborant propostes de posicionaments polítics sobre aspectes d’actualitat, amb l’anàlisi del marc normatiu i competencial i la definició dels drets i deures del món local en aquests àmbits sectorials. Finalment, l’FMC seguirà vetllant per la suficiència financera dels governs locals en l’exercici de les seves competències en matèria de cultura, joventut i esports.
La proposta de treball d’aquesta àrea pel que fa a l’àmbit de cultura està marcada fortament per la reivindicació de l’FMC d’integració de les entitats municipalistes per garantir la interlocució interadministrativa en el Consell de la Mancomunitat Cultural, constituït amb el Departament i només les quatre diputacions. S’ha previst la creació d’un grup de treball sobre el marc competencial i normatiu en matèria de cultura. I no podem deixar de banda d’altres temes també importants, com l’aprovació del Pla de Museus de Catalunya, horitzó 2030; l’extensió de la implantació dels arxius comarcals, l’increment del fons del Sistema de Lectura pública, entre d’altres. Destaquem també el Pla de Rescat de la cultura amb mesures econòmiques extraordinàries per fer front a la crisi de la COVID-19. I, finalment, cal fer el seguiment dels acords i convenis signats per l’FMC amb les entitats de gestió de drets d’autor (SGAE, CEDRO, AGEDI…)
Quant a joventut i infància, ressaltem la participació en l’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya PNJCAT 2022, amb una renovació de les polítiques de drets, emancipació, cocreació i empoderament juvenils, mitjançant la Taula del PNJCat, a més de la creació del Pla d’Actuació de Polítiques de Joventut 2021-COVID i la proposta d’un Pla de reactivació del món del lleure, agreujat greument durant la pandèmia (activitats del lleure i instal·lacions juvenils). Cal tenir present també l’aprovació de les línies estratègiques de les polítiques d’infància 2021-2024 (Agenda 2030).
Finalment, cal reforçar el paper dels ajuntaments en les polítiques esportives fent un seguiment de les subvencions del desenvolupament legislatiu de l’esport i el paper dels municipis, reforçant la relació entre ajuntaments i federacions esportives, analitzant les conseqüències dels canvis de reglaments d’esports en la planificació de les instal·lacions esportives municipals o creant taules de treball transversal en aquells eixos principals de marquin les polítiques esportives del país. Tot això sense oblidar l’inici de la tramitació de la Llei de l’activitat física i l’esport i del Projecte de Decret de modificació del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya. També cal estar amatents al desplegament del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física i de l’Esport (2019), a l’actualització del Cens d’Equipaments Esportius, al suport a centres educatius per promocionar l’esport extraescolar mitjançant el Pla Català de l’Esport a l’Escola i al suport a les federacions catalanes d’esports que fomenten activitat física i esportiva per a col·lectius amb capacitats diferents. I finalment cal impulsar el reforç de la pràctica esportiva orientada a la gent gran i l’extensió del Programa FITJove que promociona l’exercici físic com a estratègia de prevenció del consum de drogues per adolescents. Per fer front a la crisi de la COVID-19, caldrà seguir el Pla sectorial d’instal·lacions i activitats esportives per a l’etapa de represa i l’impuls d’un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física.
