Davant de la disminució progressiva dels recursos financers de què disposen les administracions locals per desenvolupar les seves funcions i de la manca de mitjans personals, materials i econòmics per poder assumir competències delegades d’altres administracions, entre altres dèficits, i atès que és innegable que els ens locals han hagut d’assumir darrerament esforços per atendre noves necessitats de la ciutadania sense rebre els ajuts compromesos i promesos, l’Assemblea de l’FMC, reunida ahir, va aprovar per unanimitat una resolució sobre finançament local, que us adjuntem seguidament.
“RESOLUCIÓ
L’autonomia local és un dret constitucional que s’atorga als municipis per a la gestió dels seus interessos. Aquesta es garanteix atorgant-los personalitat jurídica plena, atribuint als ajuntaments, conformats pels alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores, el seu govern i l’administració.
Els Ajuntaments, i els ens locals en general, formen part de la xarxa institucional del nostre país i cal que també esdevinguin, en un sentit ampli, govern, […].
Durant aquests 43 anys de democràcia local, l’arquitectura institucional i pressupostària dels governs locals no ha tingut grans variacions. El procés, inacabat de descentralització de l’Estat en el sistema autonòmic, no ha arribat amb el mateix impuls als municipis. Des d’aquesta perspectiva, per poder exercir l’autonomia local és imprescindible disposar dels mitjans necessaris i, sense garantir la suficiència financera de l’administració local, queda desvirtuada l’autonomia local.
Malgrat que l’article 142 de la CE estableix que les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per al desenvolupament de les funcions que la llei atribueix a les corporacions locals, i es nodrirà fonamentalment dels tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les Comunitats Autònomes, aquesta suficiència financera ha anat minvant progressivament, i amb ella l’autonomia local real ….
[…]
A aquesta situació de dificultats estructurals de finançament del món local i de la limitació de la seva autonomia, cal sumar-hi un seguit de situacions que s’han produït en els darrers anys, i que han agreujat el moment actual:
· El món local ha afrontat des de la primera línia de batalla una pandèmia que ha requerit molts esforços econòmics per atendre les necessitats de la ciutadania […].
· La Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) ha generat també un trasbals a les economies locals […].
· Fruit de la guerra a Ucraïna, la factura energètica dels ajuntaments ha augmentat una mitjana del 30%, dificultant el pagament d’aquest augment en el pressupost del 2022 i fent gairebé impossible assumir-lo en els pressupostos del 2023 […].
[…]
Per tot el que s’ha exposat, i per posar fi a les dificultats econòmiques d’una ja minvada hisenda local, la Federació de Municipis de Catalunya sol·licitem:
1. Al Govern de l’Estat:
a) Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia.
b) Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.
c) La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022.
d) La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
e) Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.
2. Al Govern de la Generalitat de Catalunya:
a. Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya.
b. Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.
c. Que presenti en la present legislatura la Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.
d. Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.
3. A les Diputacions:
a. Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.
Només amb l’assoliment d’aquestes peticions que formulem a les diferents administracions, els ajuntaments i la resta d’ens locals podrem assolir l’autonomia local real que preveu la normativa i donar resposta de forma justa i igualitària a les necessitats del segle XXI dels nostres veïns i veïnes.”
