Amb aquest manual, posem a l’abast de les persones interessades el contingut de les ponències presentades a les jornades que van tenir lloc entre el 25 d’abril i el 23 de maig, a l’FMC, amb l’objectiu de facilitar una millor gestió d’aquest servei
Imatge de la presentació. Foto: FMC.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya va presentar aquest manual el divendres 23 de març a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona. Amb aquest manual, posem a l’abast de les persones interessades el contingut de les ponències presentades a les jornades que van tenir lloc entre el 25 d’abril i el 23 de maig, a l’FMC, amb l’objectiu de facilitar una millor gestió d’aquest servei.
La presentació del Manual va anar a càrrec de Salvador Milà i Solsona, director dels Serveis de Presidència de l’ÀMB; i va comptar amb la participació d’Amador Marquès i Atés, alcalde de Bossòst i president de l’Àmbit de Territori, Sostenibilitat i Serveis Urbans de l’FMC; Eloi Badia Casas, regidor de Presidència, d’Aigua i Energia i del Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona; i Joan Gaya i Fuertes, enginyer consultor i director acadèmic del curs sobre ‘El servei públic del cicle de l’aigua’.
Aquest manual elaborat per la Federació de Municipis de Catalunya recopila la iniciativa formativa de les Jornades sobre el servei públic del cicle de l’aigua, que van comptar amb més d’un centenar d’assistents, i intenta oferir als ens locals alguna clau que contribueixi a fer que la gestió dels serveis locals atengui de prop els valors públics als quals estan indefectiblement lligats.
La gestió dels serveis públics ha d’atendre no solament a criteris d’eficiència, sinó també a un conjunt de factors i béns jurídicament protegibles que situïn els ciutadans en el centre de la prestació. La tria entre les diverses formes de gestió –pública o privada– com a elecció del govern local no pot ser la conseqüència d’una determinada conjuntura o context que limiti la llibertat d’elecció, l’autonomia local i molt menys que limiti als ajuntaments, com a poders legítims reguladors, la seva capacitat de control sobre els serveis bàsics que ha de prestar a la ciutadania. Més enllà de les modes, els ajuntaments hem de disposar d’instruments que preservin la nostra llibertat política d’elecció sobre el què, el com i el quan prestem un determinat servei públic, d’acord, és clar, amb la llei, tot i que la darrera reforma introduïda per l’LRSAL ens limiti injustament el marge de maniobra.
