Aquest acord ha permès consensuar unes bases per establir criteris homogenis i compartits en la intervenció davant les situacions de risc greu dels infants, així com una major participació i coordinació entre els equips dels serveis socials bàsics i els equips dels serveis socials especialitzats en la infància i l’adolescència, els EAIA.
La intervenció davant les situacions de risc greu dels infants és una de les principals novetats introduïdes per la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. En aquests casos es treballa amb la família per evitar un agreujament de la situació que pugui comportar la separació de l’infant del seu nucli familiar. Aquesta situació de risc greu es pot donar per manca d’atenció i/o negligència en la cura dels infants, absentisme escolar, situacions de conflicte entre els pares que perjudiquen als infants o dificultats per controlar la conducta dels adolescents, entre altres.
Per això, tant el Departament de Benestar Social i Família com l’ACM i la FMC creuen que han de treballar conjuntament per millorar l’atenció dels infants que es troben en aquesta situació, establir procediments comuns i sumar esforços”.
Els objectius d’aquest nou model d’intervenció són:
- Garantir als pares i mares el suport necessari per exercir les seves responsabilitats.
- Garantir el dret dels infants i els adolescents a viure, sempre que sigui possible, amb la seva família.
El document estableix les línies bàsiques que han de servir als professionals tant de serveis socials bàsics com especialitzats (EAIA) per clarificar la seva intervenció davant de les situacions de risc greu. L’acord delimita quina ha de ser la intervenció i les funcions dels serveis socials bàsics i dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. També inclou quin ha de ser el contingut mínim del compromís socioeducatiu que han de seguir els progenitors, tutors o guardadors per la millora de la situació de risc greu de l’infant o adolescent.
