“L’habitatge és una assignatura pendent en la que posem tots els recursos haguts i per haver”

Com a periodista de formació, vostè ha treballat molts anys en premsa i en comunicació corporativa. Però el 2019 va esdevenir cap de llista per Junts a Sitges. Què va suposar aquest canvi professionalment i personal?

Una responsabilitat i una gran satisfacció. Des d’aleshores m’ha canviat la vida i també la de les persones amb les que convisc. Però és una experiència que considero molt pedagògica. No dic que tothom l’hagi de viure, però crec que aporta un enriquiment tant personal com de coneixement. Tenir un càrrec públic és un aprenentatge continu, que requereix un esforç diari. A la vegada, també et proporciona una gran satisfacció cada cop que veus que aconsegueixes coses que les persones – la ciutadania– poden tocar.

Crec que la política municipal és la més dura. Segurament vostès li deuen haver sentit a dir a molts dels alcaldes i alcaldesses que han entrevistat. Però també et dona la possibilitat de gaudir de coses que toquen directament al ciutadà. Així que tota la feina feixuga i costeruda també té una gran compensació quan li pots dir al veí o la veïna que “hem aconseguit arribar fins aquí”.

Tenir un càrrec públic és un aprenentatge continu, que requereix un esforç diari

Com a totes les persones entrevistades, li hem demanat unes fotografies. Ens les pot explicar?

Doncs sí. Una que he triat és de quan era petiteta, amb una postura pensativa. Em recorda èpoques de la infantesa en què em passava diversos mesos de l’any a Suïssa, fora del país, i a casa dels meus avis, per motiu de la feina del meu pare. Quan podia tenir convivència familiar ho gaudia molt.

L’altra foto és de joventut, dels meus inicis a la ràdio. Vaig començar a la ràdio local, Ràdio Maricel, i va ser una etapa meravellosa. Hi vaig estar mentre acabava d’estudiar el COU i començava els estudis a la universitat. Tenia moltes ganes d’aprendre i sentia que estava fent el que em feia més feliç i el que més m’agradava. Ja fa molts anys que no hi treballo, però la ràdio segueix sent una part imprescindible de mi. Diria que el micròfon de ràdio és una cosa que simbolitza la meva trajectòria professional.

La darrera foto és de l’etapa present. El març de 2019 vam fer l’acte de presentació formal del programa de candidatura a l’ajuntament de Sitges. Va ser un d’aquells moments en què penses que “això ja no té marxa enrere. Només té marxa endavant. Has pres un compromís amb tu, però sobretot amb el teu poble, els veïns i les veïnes”. A partir d’aleshores va començar el que estic vivint ara.

Ja fa molts anys que no hi treballo, però la ràdio segueix sent una part imprescindible de mi.

Com es compagina la feina de regidoria, amb la de cap d’oposició municipal de l’Ajuntament de Sitges i amb la presidència del Consell Comarcal del Garraf?

Es compagina. Tot i que de vegades amb dificultats, no us vull enganyar. De vegades és una feina més planera. Una de les funcions que exerceixo des del Consell Comarcal és la presidència del Consell d’Alcaldes. M’he esforçat molt en promoure la cooperació i el treball conjunt entre els ajuntaments, en fer-la realitat i en fer que tingui fruits. Però de vegades això provoca una certa contradicció entre el paper que he de com a Presidenta i el que he de tenir al municipi com a cap d’oposició.

D’altra banda, el Garraf és la segona comarca més petita del país en quant a extensió i tenim només sis municipis, dels quals n’hi ha tres de grans (Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges) i tres de més petits, amb pocs habitants. Entre tots, tenim 150.000 persones. El Consell Comarcal presenta certes singularitats, perquè tenim algunes competències en l’àmbit social en els tres municipis petits.

I a la vegada tenim una gestió dels interessos comuns que cal equilibrar, perquè cada ajuntament té el seu govern i la seva manera de fer, estratègia i plans. De manera que busquem la confluència entre tots els interessos, amb independència del color polític que governi a cada municipi. I, sobretot, el que fem és aconseguir recursos conjunts per millorar la comarca i el que ens uneix. L’exercici és molt enriquidor i crec que l’hem aconseguit des de sempre, també abans del meu mandat.

M’he esforçat molt en promoure la cooperació i el treball conjunt entre els ajuntaments, en fer-la realitat i en fer que tingui fruits

El 2023 és any electoral per als municipis. Diríeu que tot el que heu après fent oposició i presidint el Consell Comarcal us pot servir per plantejar la campanya els propers mesos?

Doncs sí. El camí de l’oposició és dur i complex. Perquè Sitges és un municipi gran i amb projecció mediàtica i els regidors a l’oposició no tenim recursos, tot i que hem de fer tots els papers de l’auca… Tu fas de regidora, però també de jurista, d’administrativa, de tècnica… I ho fas tot amb el grup municipal, sense l’ajut de l’equip tècnic, perquè a l’hora de veritat, l’equip humà de l’ajuntament no està al servei de tot el consistori. És evident que pots fer consultes al secretari, a la intervenció o al tècnic que necessitis, però quan has de fer una moció t’has d’espavilar i escriure-la de principi a final.

Tot això és un gran aprenentatge que he obtingut des de dins, des de la mecànica de les administracions públiques. N’estic orgullosa i feliç. D’altra banda, la possibilitat de presidir una institució m’ha donat una perspectiva completament diferent de la dinàmica de treball. Viure aquestes dues experiències ajuda a no perdre mai el nord i a recordar-te que estàs de pas i que cal relacionar-te d’una determinada manera amb tothom, perquè mai saps quin paper et tocarà fer demà. Sempre he tingut un gran respecte institucional per tothom. De vegades, en canvi, ho trobo a faltar al meu municipi.

Els regidors a l’oposició hem de fer tots els papers de l’auca… Regidora, jurista, administrativa, tècnica…

Creu que la ciutadania coneix suficientment la feina que es fa en un consell comarcal?

Doncs no. Jo mateixa he estat la primera en descobrir moltes de les coses que fan els consells comarcals. És cert que la ciutadania té la sensació d’un excés d’administracions i que no acaba d’entendre’n la funció de cadascuna. Sempre que tinc ocasió, faig pedagogia de per què existim i de quines funcions tenim.

La perspectiva també depèn de cada municipi. Per exemple, en els més grans, els consells comarcals tenen menys transcendència, perquè ja tenen les competències delegades. En canvi, als més petits, ho tenen claríssim. I saben que la ciutadania vol que els serveis estiguin al dia, siguin eficients i funcionin. I els és igual si ho fa l’ajuntament, el Consell, la Diputació o la Generalitat. Quan vaig ser directora de comunicació de la Diputació de Barcelona pensava contínuament en la quantitat de coses que fèiem i que la ciutadania havia de tenir present. D’aquí la pedagogia que faig. Em preocupa molt el descrèdit que hi ha sobre la cosa pública. Per la mala gestió d’uns pocs, s’ha malmès la imatge dels qui un dia hem decidit dedicar-nos a la política.

Sempre que tinc ocasió, faig pedagogia de per què existim els Consells Comarcals i de quines funcions tenim

Una de les singularitats de la comarca és que tots els municipis estan governats per dones. Això li facilita la feina de presidir?

Tampoc és que vulgui ser excloent. Segur que si tinguéssim algun alcalde, continuaríem fent la mateixa feina. Però crec que és una bona notícia. Aquesta comarca va ser notícia el 2019 per aquesta singularitat. I no n’hi ha d’altra en què s’hagi donat aquesta circumstància.

Som dones que, malgrat tenir diferències polítiques, ens uneix una determinada manera de fer i avançar. No m’agrada categoritzar, però hi ha una mena d’assertivitat i voluntat d’eficiència i agilitat que ens acaba unint, sense perdre’ns en els detalls que no ens porten enlloc, i que ens fa complir els compromisos. La meva experiència ha estat només amb dones, fins ara, de manera que no puc comparar-ho amb altres consells d’alcaldes mixtos. Però diria que ha estat una bona experiència.

Aquesta comarca va ser notícia el 2019 per una singularitat: tots els municipis tenen alcaldessa.

Entesos.

Com us deia, hem estat treballant molt els vincles per fer coses conjuntes pel territori. Per entendre’ns, gràcies a això hem demanat fons Next Generation, FEDERs i d’altres recursos europeus en què ens ha calgut prendre compromisos conjunts, que és el que vol Europa per donar-nos-els. A més, des de 2018 en aquesta comarca hi tenim una eina que m’agrada molt i que molta gent de fora valora: és el Pacte Comarcal per l’Ocupació. Hi som tots: els ajuntaments, el Consell Comarcal, els sindicats, la patronal, la universitat… Plans com aquest són el resultat de consensos que ajuden a decidir què es fa amb els recursos públics. I això és un exercici saludable, perquè és el resultat d’escoltar les necessitats que et posen al damunt de la taula des d’altres finestres.

Com a consell una de les coses que fem tota l’estona és demanar recursos i ajuts a les administracions superiors. No tenim un àmbit d’actuació gaire gran, però ens cal ser assertius i posar prioritats.

Com a coneixedora de la comarca, quines característiques diríeu que té?

Com us deia abans, tenim pocs quilòmetres quadrats però unes realitats completament diferents. No podem comparar Vilanova i Sitges entre elles, ni amb els altres municipis. Però hi ha coses que les uneixen, perquè són municipis que miren al mar i s’hi relacionen. L’un més amb la pesca i l’altre més amb el turisme. També hi ha Sant Pere de Ribes, que ha crescut moltíssim en els darrers anys i que ha rebut moltes persones fins esdevenir un municipi molt residencial que no ha perdut la seva essència. De Sant Pere m’atreveixo a dir que són dos pobles en un: Ribes i Roquetes. Tenen matisos sociològicament importants.

També tenim Cubelles, que és un municipi mitjà, amb moltes coses que el fan ser residencial i, a la vegada, turístic. Igualment tenim els casos de municipis petits, que no tenen un accés fàcil a segons quins serveis, però sí tenen moltes necessitats. Per exemple, Olivella té una gran quantitat d’urbanitzacions que, quan es van construir, no ho van fer d’una manera tan regulada com ho està actualment.

A banda d’aquestes diferències, la comarca gaudeix d’un litoral meravellós i d’un espai natural (el Parc Natural del Garraf) que ens dona moltes alegries. I també molta feina. Les singularitats del mar i la muntanya ens donen uns ingredients que podrien ser imbatibles per a moltes coses, si elaborem bé les receptes.

Les singularitats del mar i la muntanya ens donen uns ingredients que podrien ser imbatibles per a moltes coses, si elaborem bé les receptes

Turísticament?

Per suposat, però també des del punt de vista residencial. I de les oportunitats d’inversió, perquè crec que tenim un gran barret industrial. Vilanova ha estat una ciutat amb gran potencial en l’àmbit de l’automoció, i ara viu un moment de transformació i reindustrialització. Està clar que els serveis tenen un pes molt important aquí, però no podem prescindir de la indústria que puguem atreure a aquest territori.

Traslladar-se a viure a la comarca és fàcil i assequible? Com està la disponibilitat d’habitatge?

A la comarca hi ha coses molt positives. Però també algunes que no ho són tant. Una de les problemàtiques que patim de manera accentuada és l’habitatge. Vivim en una societat de lliure mercat que ens permet fer moltes coses, però no sempre ens dona resposta a les necessitats d’habitatge. I aquesta és una assignatura pendent en la que treballem, pensem i posem tots els recursos haguts i per haver.

Des del Consell Comarcal tenim competències de suport a la ciutadania per assessorar-los en els ajuts al lloguer, i acompanyem els municipis. I, particularment en quant al municipi de Sitges, el tema de l’habitatge és dramàtic, perquè el jovent té moltes dificultats per accedir-hi. Ens falta arribar a grans consensos per donar prioritat a les polítiques públiques d’habitatge que vagin més enllà de les dues, tres o quatre promocions. Cal crear bosses de pisos de lloguer just. És molta feina però cal fer-la, perquè si no aconseguim que els joves es quedin aquí, tindrem un problema al final.

Ens falta arribar a grans consensos per donar prioritat a les polítiques públiques d’habitatge que vagin més enllà de les dues, tres o quatre promocions

Com creu que es pot ajudar des dels consells comarcals a fer una Catalunya més pròspera i millor?

Des dels consells comarcals, definitivament, podem ajudar a fer una Catalunya més pròspera. Nosaltres tenim el coneixement del territori i podem aportar coneixement de les singularitats que hi ha en espais territorials petits. En temes com ara la saturació de l’àmbit sanitari, el Govern de la Generalitat ens ha d’escoltar, perquè podem donar-li el coneixement de com millorar les coses del dia a dia.

El Parlament de Catalunya ens delega unes competències per tal que hi hagi una proximitat dels serveis en l’àmbit social. I, per tant, estem fent un servei al país. Ens ocupem que hi hagi línies de transport escolar, fem que els serveis socials funcionin als municipis petits, donem recursos i assessorament en l’habitatge, fem arribar a tot arreu els programes d’acompanyament a la dona… Si se’ns escolta de veritat, se’ns fa cas i es xucla el coneixement que tenim, segur que aconseguirem avançar moltíssim com a país.

Des dels consells comarcals, definitivament, podem ajudar a fer una Catalunya més pròspera

Considera que tenen prou recursos per treballar?

Malauradament no puc respondre de manera afirmativa, perquè tenim menys recursos dels necessaris. Hi ha un greu problema de finançament dels consells comarcals i passem moments molt complicats. En aquest Consell, per exemple, patim permanentment la sensació del “arribarem o no arribarem?” I això ens impedeix d’implementar millores, perquè el marge pressupostari és petitíssim.

A més, els pressupostos són difícils de consolidar. Acabem d’aprovar el de 2023, que és el darrer del mandat i que serà més baix que l’anterior. No perquè ho vulguem, sinó perquè ja hem gestionat i executat bona part dels programes europeus… Ara ja no queden diners d’aquests i estem centrats en el que ens arriba dels contractes programa, i en el que gestionem dia a dia.

Com us dic, el finançament dels consells és absolutament insuficient i alguns comencen a prendre decisions que ens faran reflexionar. En l’àmbit de l’educació, per exemple, algun consell s’està plantejant retornar les competències a la Generalitat, perquè és inassumible… Els mateixos menjadors escolars, per exemple, són inabastables. No posem assumir-los amb els recursos disponibles.

Hi ha un greu problema de finançament dels consells comarcals i passem moments molt complicats

Creu que seguirà presidint el Consell Comarcal del Garraf el proper mandat?

Doncs no ho sé. El que sí sé és que està sent una experiència fantàstica i que no em desagradaria repetir. Però ara he d’endreçar les prioritats i anar a pams. El principal compromís és el de la candidatura a les municipals del meu municipi. I un cop conformats els governs dels municipis, ja s’explorarà quins són els governs dels consells comarcals.

Tant si en torno a ser presidenta com si no, jo estaré a disposició d’aquesta institució, perquè l’he conegut de prop i perquè tot el que pugui aportar des de qualsevol condició, fins i tot com a ciutadana, ho seguiré sumant. No sé què seré d’aquí un any, però sí que dic que el Consell Comarcal podrà comptar amb mi sempre que ho necessiti.