L’Ajuntament ha programat desenes d’actes com un cicle de conferències sobre les relacions entre Catalunya i Espanya dels darrers 300 anys
L’Ajuntament de l’Hospitalet ha presentat aquest dimecres el programa d’actes que ha preparat per commemorar els 300 anys de la signatura del Conveni de l’Hospitalet de 1713, el tractat internacional que es va signar al municipi i que marcava les condicions d’evacuació dels exercits austriacistes de Catalunya, Mallorca i Eivissa, i que van ser claus en la posterior desfeta de l’11 de setembre del 1714. Un cicle de conferències al voltant del conflicte i l’evolució de les relacions entre Catalunya i Espanya al llarg dels darrers 300 anys, és un dels actes previstos en la celebració, que s’obrirà el 19 de juny amb un acte institucional al Saló de Plens presidit per l’alcaldessa, Núria Marín.
L’equip de govern (PSC i ICV-EUiA) amb el suport de CiU vol d’aquesta manera celebrar la signatura del què ha estat el primer i únic tractat internacional signat al municipi i que en porta el nom. L’Ajuntament vol reproduir aquell context històric en un seguit d’actes per recordar el paper que va tenir la ciutat en uns esdeveniments que van marcar la història.
L’Ajuntament ha avançat aquest dimecres els actes i activitats previstes per celebrar l’efemèride que s’iniciarà al Saló de Plens amb una conferència sobre la Catalunya del segle XVIII a càrrec del catedràtic d’història moderna i rector de la Universitat de Lleida, l’hospitalenc Roberto Fernández Diaz.
Del 26 de setembre al 12 de gener, l’Harmonia també acollirà l’exposició "El Conveni de L’Hospitalet: història i societat a inicis del segle XVIII". L’exposició comptarà amb el document original del Conveni, conservat a l’Arxiu de Simancas, i els quadres de l’arxiduc Carles i de la seva esposa, Elisabeth de Brunswick, que es troben al Museu Palau Mercader de Cornellà i que han estat atribuïts a Andrea Vaccaro.
També al setembre s’iniciarà un cicle de conferències al voltant del conflicte i l’evolució de les relacions entre Catalunya i Espanya al llarg dels darrers 300 anys, organitzades en col·laboració amb l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts i el Centre d’Estudis de L’Hospitalet.
Aquesta comptarà amb la participació de Joaquim Albareda, catedràtic d’història moderna de la UPF; Carles Serret, director de l’Arxiu de Sant Boi; Clara A. Jáuregui, investigadora del Conveni de L’Hospitalet 1713; Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Ricardo García Cárcel, catedràtic d’història moderna de la UAB; Borja de Riquer, catedràtic d’història contemporània de la UAB, i Carles Santacana, professor de la UB.
El cartell d’activitats commemorativa es complementarà amb altres propostes com jocs de taula, visites guiades a l’exposició i a la casa on va morir Rafael Casanova i una guia de lectura sobre els fets històrics.
El programa per commemorar l’efemèride compta amb el rebuig de l’oposició del PP. A través d’un comunicat, el grup municipal critica l’elevat cost que tindrà aquesta celebració que, segons el PP, serà proper a 1 milió d’euros. Els populars creuen que en època de crisi no és justificable fer aquesta despesa i ja ha demanat a l’equip de govern municipal que destini els diners de la celebració a cobrir les necessitats alimentaries dels nens i nenes a les escoles de la ciutat.
El Conveni de L’Hospitalet
La posició de la ciutat al front de batalla en el setge a la ciutat de Barcelona, va propiciar que s’hi signés, el 1713, un document que recollia el compromís d’evacuació de les tropes internacionals que donaven suport a l’arxiduc Carles en la Guerra de Successió. Aquest va marcar l’enfonsament definitiu de la resistència catalana, i la posterior conquesta de les tropes borbòniques de la ciutat de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, que va suposar l’abolició de les institucions i les lleis catalanes.
El Conveni el van signar el comte de Königsegg en representació de les forces de l’arxiduc Carles i el marquès de Ceva Grimaldi, representant de les tropes de Felip V. El document original es conserva a l’Arxiu General de Simancas i el Museu disposa d’una còpia digital.
