22.9.20
L’Anuari recull, analitza i sistematitza la informació més rellevant dels fets esdevinguts a la vida política catalana durant 2019
En l’edició d’enguany Joan Marcet, anteriorment director de l’ICPS, relata i analitza les diferents convocatòries electorals celebrades al llarg del 2019 (dues de generals, municipals, europees i autonòmiques en un total de tretze CC.AA.), amb l’objectiu d’esbrinar la confirmació, o no, dels canvis que havien començat a produir-se en el panorama electoral català i espanyol des de meitats d’aquest decenni.
En el bloc que s’ocupa de l’activitat parlamentària, Joan Ridao, Lletrat major del Parlament, detalla l’activitat legislativa i d’impuls i control del Parlament de Catalunya, a més dels canvis en la seva composició, tot assenyalant el clima de polarització extrema en què es va desenvolupar aquesta actuació. Les distintes convocatòries electorals, la inestabilitat política a nivell de l’Estat, però en especial, el judici als líders del procés independentista, afectaren de manera important l’estructura organitzativa de la Cambra i la seva activitat.
En el bloc dedicat a l’acció de Govern, Mireia Grau de l’Institut de Estudis de l’Autogovern, apunta els tres factors que incidiren i conformaren l’acció del Govern de la Generalitat enmig d’un context definit per la coincidència de diverses eleccions: primer, el judici i la sentència del procés; segon, la voluntat de redreçar organitzativament i institucionalment l’estructura de la Generalitat després de l’aixecament de l’article 155 de la CE; i tercer, el fet de governar amb els límits d’un pressupost prorrogat des del 2017.
Per la seva banda, el bloc sobre els partits polítics a càrrec de Òscar Barberà i Joan Rodríguez Teruel de la Universitat de València, s’endinsa en la seva vida interna i els efectes que sobre ella varen tenir fets com ara les derivades judicials i polítiques del procés, les dificultats per mantenir la majoria parlamentària que va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, o l’ascens electoral de VOX.
Per acabar, i ja en el bloc dedicat a l’àmbit local, l’equip recercador de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals examina més detingudament les eleccions municipals celebrades al mes de maig. L’equip conclou que en aquests comicis es poden apreciar els efectes de les múltiples convocatòries electorals que van caracteritzar el 2019 i dels processos polítics que ha experimentat la política catalana en la darrera dècada, alhora que detecten el desplegament de lògiques electorals pròpies del món local, que apunten cap a una certa estabilitat en la formació de les estructures polítiques municipals.
