Els increments es concentraran en municipis de més de 5.000 habitants, mentre que les disminucions afectaran especialment els municipis de menys de 500 habitants.
Els territoris orientals són els que concentren més municipis que guanyarien població
Del 2018 al 2033, l’Àmbit Metropolità i el Penedès són els territoris amb més municipis que guanyarien població (el 99% i el 86% dels seus municipis, respectivament). A l’altre extrem, només el 23% dels municipis de les Terres de l’Ebre guanyarien població, mentre que a Ponent ho farien el 32% i a l’Alt Pirineu i Aran, el 39%.
Salou (27,1%), Cunit (22,6%) i Vic (21,7%) són els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius. En l’altre extrem, Alcanar (?4,7%), Vilafant (-4,5%) i Agramunt (-3,0%) són els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població.
Al 2033, només el 22% dels municipis tindrien creixement natural positiu, mentre que el 80% tindrien creixement migratori positiu
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 205 municipis (el 22%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2018-2033. En canvi, es preveu que en aquest període la migració serà positiva en 755 municipis (el 80%), i en molts d’ells compensarà el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixements que defuncions: el 2% a les Terres de l’Ebre, el 4% a l’Alt Pirineu i Aran i el 10% a Ponent. A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità i el Penedès, amb un creixement natural positiu al 49% i al 33% dels seus municipis, respectivament.
L’envelliment de la població afectaria tot el territori a l’horitzó del 2033
Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2033 la població de 0 a 15 anys disminuiria en valor absolut a 736 municipis, 3 de cada 4 municipis. En canvi, la població de 16 a 64 anys augmentaria a 446 municipis, la meitat del total, fruit dels saldos migratoris previstos. La població de més edat, la de 65 anys i més, augmentaria a 810 municipis, 5 de cada 6 municipis.
L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta tot el territori. En tots els trams poblacionals augmentarà el percentatge de població major de 65 anys. L’augment serà més important en els municipis de 5.001 a 10.000 habitants (del 17,0% al 24,2%), que són els que actualment tenen menys percentatge de població major de 65 anys. Els municipis de menys de 2.000 habitants són els que tenen una població més envellida el 2018, i ho continuaran sent el 2033, ja que més d’una quarta part de la seva població tindrà més de 65 anys (el 29,8% en el cas dels municipis de menys de 500 habitants). En l’altre extrem, en els municipis de 50.000 a 1.000.000 d’habitants el percentatge de població de 65 anys i més seria del 22,4%.
Pel que fa als municipis de més de 5.000 habitants, Salt (18,8%), Figueres (18,1%), Celrà (17,9%) i Alcarràs (17,5%) són els que tindrien major percentatge de població de 0 a 15 anys el 2033, mentre que Sant Carles de la Ràpita (10,9%), Ulldecona i l’Ametlla de Mar (11,2%), i Vielha e Mijaran (11,6%) són els que tindrien un menor percentatge de població d’aquesta franja d’edat.
L’any 2033, Polinyà (67,7%), Guissona (67,5%), Vielha e Mijaran (66,8%) i Salou (66,2%) són els municipis que tindrien major percentatge de població de 16 a 64 anys, mentre que Roda de Berà i Sant Fost de Campsentelles (55,8%), l’Ametlla de Mar (57,0%) i Teià (57,1%) són els que en tindrien un percentatge menor.
Respecte a la població de 65 anys i més, Sant Fost de Campsentelles (32,0%), l’Ametlla de Mar (31,8%), Roda de Berà (30,0%), Sant Carles de la Ràpita (29,8%) són els que tindrien major percentatge el 2033, mentre que Guissona (16,4%), Alcarràs (17,1%), Celrà i Salt (17,4%) són els que en tindrien un percentatge menor.
