Els recursos, provinents del programa de recercerca de la UE, Horitzó 2020, serviran per finançar 24 tesis doctorals sobre fotosíntesi artificial, encapsulació molecular per a l’alliberament controlat de fàrmacs, i tecnologies de síntesi química per al desenvolupament de nous medicaments antivirals.
En el marc del programa Horitzó 2020, la Unió Europea convoca les ajudes per al finançament de Xarxes de Formació Innovadores (ITN, per les sigles en anglès), projectes competitius de la UE per formar joves científics de manera internacional, intersectorial i multidisciplinari. En la convocatòria del 2017 l’ICIQ ha estat seleccionat per coordinar dues d’aquestes xarxes i participar com a ‘partner’ en una tercera. A més, l’ICIQ ha aconseguit obtenir finançament dins de les tres categories de projectes ITN que proposa la UE.
Encapsulació molecular per a l’alliberament controlat de fàrmacs
El professor Pau Ballester coordinarà, a partir del 2018, una de les xarxes innovadores enfocada al disseny de noves metodologies d’encapsulació molecular. Els investigadors implicats en aquest projecte buscaran la manera d’atrapar unes molècules dins d’unes altres per desenvolupar, entre altres coses, mètodes d’alliberament controlat de fàrmacs de manera que aquests arribin a la seva diana terapèutica en el moment adequat i amb la mínima dosi. La xarxa, anomenada NOAH, involucra a 9 institucions europees incloent a empreses com Covestro o Mind the Byte i formarà a 10 nous doctors.
Nous medicaments antivirals
La unitat tecnològica ERTFLOW, liderada pel professor Miquel A. Pericàs i la doctora Esther Alza, coordinarà una xarxa innovadora industrial, la primera d’aquest tipus en què participa l’ICIQ. La xarxa, anomenada VIRO-FLOW, formarà a 3 nous doctors que portaran a terme la meitat de la seva tesi en AiCuris, una empresa alemanya especialitzada en el desenvolupament d’antibiòtics i antivirals. VIRO-FLOW estudiarà noves metodologies sintètiques a ‘flow’, una tècnica que evita parar el treball periòdicament i permet que els processos químics siguin molt més ràpids, eficients i sostenibles.
La fotosíntesi artificial
Finalment, el grup del Prof. Antoni Llobet participa també com a ‘partner’ a la xarxa eSCALED, un projecte que formarà a 11 estudiants de doctorat. En aquest cas, treballaran en fotosíntesi artificial, una tecnologia que busca imitar les plantes per poder produir combustibles renovables a partir d’aigua, diòxid de carboni i llum solar. Aquesta xarxa involucra també a diverses empreses europees com Solaronix (pioners en energia fotovoltaica), Vertech o Riva.
24 tesis doctorals
En total, les tres xarxes ITN formaran a 24 candidats que provenen no només d’Europa sinó de qualsevol racó del planeta. L’objectiu de la UE és formar aquests joves investigadors d’una manera multidisciplinar, intersectorial (d’aquí que els tres projectes compten amb participació d’empreses) i internacional. A més de rebre supervisió durant la tesi doctoral, les ITN també formen als estudiants a través de diferents tallers, seminaris i congressos durant la durada del projecte. D’aquesta manera, s’espera fomentar entre els futurs doctors l’excel·lència científica, la innovació, i aptituds com la creativitat i l’emprenedoria.
Horitzó 2020
És el programa de Recerca i Innovació més ambiciós de la UE. Està dotat amb 80.000 milions d’euros per a set anys (2014-2020).
ICIQ
L’ICIQ és un centre de recerca en química, membre del Barcelona Institute of Science and Technology (link is external). L’institut compta amb 19 grups de recerca que treballen en catàlisi (desenvolupament de processos químics més eficients), captura de CO2(usar el CO2 de l’atmosfera per produir productes de valor afegit com plàstics o fàrmacs), energies renovables (fotosíntesi artificial, cel·les solars, biocombustibles) i química computacional (simulació de fenòmens químics per ordinador). L’ICIQ és un Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, ha obtingut 16 projectes de l’European Research Council (ERC Grants) i 9 dels seus investigadors són professors ICREA.
