“L’interès que tinc per la política és que em permet treballar pel poble”

Què fa un mestre de primària convertit en Alcalde de Cassà?
He estat sempre vinculat a entitats del poble, tot i que la política mai m’havia interessat. Però ja fa anys que tenia contacte amb la gent de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya, i a l’any 2002 em van venir a veure perquè pensaven que podia tenir un bon perfil per encapçalar una llista.

I el van convèncer
Sí. Ens vam presentar a les eleccions de 2003 i a partir d’aleshores vaig anar fent un treball d’oposició. A les eleccions següents, les del 2007, ens vam tornar a presentar i va ser llavors quan vaig encapçalar la candidatura. Després de les eleccions, no hi va haver entesa entre els tres partits de govern i vaig continuar a l’oposició, fins que al cap d’uns mesos, vam presentar una moció de censura. I a partir de llavors, vam accedir al govern. D’això en fa gairebé dos anys i mig.

Ha dit al principi que no tenia interès en la política. Què el va fer canviar d’opinió?
Treballar pel poble. És el lloc on visc i on he nascut, i segons el meu criteri, crec que  conec les actuacions que s’haurien de prendre per millorar la situació del poble i aconseguir una bona convivència. Això és el que em va empènyer a fer d’alcalde: la voluntat de servei i la meva capacitat de fer el possible per que aquest poble pugui evolucionar i tirar endavant.

I pensa que aquesta dedicació ha de tenir data de caducitat? És a dir, que hi ha d’haver alguna limitació pels mandats polítics?
Sí, és clar. Ha d’existir aquesta limitació perquè és interessant que passi molta gent pels càrrecs públics. Així, d’alguna manera, els diferents punts de vista acaben essent enriquidors. Perpetuar-se en un càrrec d’aquestes dimensions, fa que la manera d’actuar dins del poble acabi essent tendenciosa. Massa anys amb la mateixa persona no és positiu, així que jo penso que dos mandats és l’ideal.

Dos mandats
Sí, un per conèixer què és la feina de l’alcaldia i fer-te càrrec del teu projecte de legislatura. I en un segon mandat arrodonir els criteris i actuacions que tens pensat per a un projecte de vuit anys.

Una legislatura vostè la veu insuficient
Bé, seria discutible si 4 anys d’una legislatura és suficient, però jo penso que es fan curts, molt curts aquests anys. El millor són dues legislatures, o, si es pogués canviar, que cada mandat fos de 5 anys. Aquí sí que llavors tens temps per acabar projectes i dur a terme el què pretens.

I més en aquests temps de crisi. Com ha afectat, al municipi?
D’una manera important, les coses com siguin. Miri, Cassà de la Selva és un poble de tradició industrial des de fa molts anys, i la indústria forta que tenim és la del suro, essencialment pel que fa als taps per caves i vins. També hi ha una indústria emergent que és la de la metal·lúrgia, acer inoxidable, alumini, metall, bona part relacionats amb la construcció.

I des de fa un parell d’anys, la cosa s’haurà posat difícil
Al 2007, l’índex d’atur de Cassà era d’un 5%, i ara a l’agost de 2010 estem al 11,56%, pel que hi ha hagut un important increment de l’atur. Evidentment i a conseqüència d’aquest fet, les pèrdues econòmiques també han incrementat, i per tant, un gens menyspreable segment de la població s’ha quedat sense feina.

I des de l’Ajuntament podeu ajudar en algun aspecte?
Miri, en principi tenim una borsa de treball que recull les ofertes que puguin haver. Però en aquests moments, que una població com Cassà es pugui dedicar a promocionar feina resulta molt difícil, entre altres coses perquè la crisi econòmica no només ha afectat a la població, sinó també a l’estructura econòmica i de funcionament del mateix ajuntament.

Sí, no sou els primers que ens ho comenteu…
Fa falta un pla ben clar de gestió de finançament de les entitats locals, perquè en el fons, aquests organismes, són els que acabem patint les retallades produïdes per la situació de crisi. Estem a primera línia de contacte amb el ciutadà i des de aquí estem donant molts serveis, que ha acabat assumint l’administració local.

Ja fa temps que es reivindiquen canvis
El principal tema que cal resoldre és el del finançament de les entitats locals, entre d’altres coses, per poder continuar amb els serveis que s’ofereixen als ciutadans.

I creu que això el ciutadà ho percep?
En el nostre cas sí, pensem que el ciutadà sap que té a l’abast un munt d’informació de tot el que es du a terme des de l’Ajuntament. Tenim una àrea de comunicació i participació ciutadana, i a través d’aquí s’han fet diferents sessions informatives que han pogut interessar a la població, sens oblidar que també hem dut a terme campanyes per copsar l’opinió dels ciutadans, a banda de les inversions que hem fet per millorar les noves tecnologies en les dependències municipals.

I ha funcionat?
Sí, però en llocs com aquest el que realment funciona és el contacte directe, la conversa a peu de carrer, el fet que l’alcalde pugui rebre al ciutadà a tota hora.

Parli’m d’alguns dels projectes que trobi més interessants d’aquesta legislatura
Educació, per exemple. Bé, ja sap que l’educació reglada no és una competència que ens toqui directament als ajuntaments, sinó que depèn del departament d’educació. Però sí que hi ha una proposta clara d’inversió, des que vam entrar al govern, que és la que fa referència als edificis municipals, com la llar d’infants o l’escola primària del CEIP Puig d’Arques.

Alguna altra cosa?
Tenim un altre projecte que anomenem el “Reciclatext”, i que consisteix en què l’ajuntament compra els llibres de text i els lloga a la mainada, perquè així se n’aprofiten durant 4 o 5 cursos; i això per les famílies suposa un estalvi important. I ja que hem entrat en aquesta temàtica, també oferim un servei d’alfabetització de català i diferents cursos, dels que cada any hi ha una gran quantitat de gent que els utilitza.

Deuen ser útils, aquests cursos
I un altre tema que també se li dóna importància és la formació d’adults: hi ha una sèrie de persones que per les seves circumstàncies de la vida no han tingut la opció de millorar els seus estudis, o immigrants que no han pogut aprendre bé l’idioma. Doncs bé: gràcies a aquesta alternativa, tenen la possibilitat de fer-ho.

Està molt bé
Tenim altres temes relacionats amb cultura o educació, com és el centre cultural Sala Galà; és una escola d’art, una escola de música i una biblioteca.

I pel que es veu continuen conservant l’aire de poble, malgrat l’increment en comunicacions d’aquests darrers anys
Sí, Cassà sempre ha estat un punt entremig entre la costa i la capital, entre Platja d’Aro i Girona. D’alguna manera no ha hagut una afectació directa, perquè probablement un dels sector fluixos de Cassà és l’oferta hotelera. Amb l’augment de la xarxa de comunicacions i la implantació de Ryanair a l’aeroport de Girona, sí ha hagut més moviment, però al no tenir oferta al sector turístic no ha canviat massa en aquest aspecte.

I pensen canviar-ho?
És un tema que encara s’ha de treballar molt. L’eix transversal ha obert una via de contacte directe amb la Catalunya central, que abans no teníem, i per tant, ha facilitat molt l’accés de la gent d’aquí a la plana de Vic, a Manresa i a tota aquella zona de la que nosaltres estàvem molt allunyats.

I el fet d’estar prop de Girona, se senten en certa manera, dependents de la capital? 
No, crec que Cassà té entitat per sí mateixa, tot i que en alguns serveis és cert que ens hem de desplaçar a Girona. Hi ha propostes interessants com és una àrea de transport semblant a l’ATM que hi ha a Barcelona, però amb la dependència que té una àrea metropolitana d’aquestes dimensions em sembla que no seria viable.

Fa poques setmanes, a l’agost vostè va tenir un destacat protagonisme als mitjans a causa d’aquells nois de Cassà que van morir quan creuaven el Riu Tachachin, a Mèxic. Quin paper ha de tenir un Alcalde en fets d’abast internacional, com aquest? 
Doncs són coses que surten sense que t’ho hagis plantejat. En el meu cas, penso que el primer és tenir la màxima informació possible, contactar amb les autoritats corresponents i sobretot, també amb els familiars.

La informació és essencial
Sí, a partir d’aquí, fer l’intercanvi de notícies perquè les famílies afectades, fins que no varen poder viatjar fins allí, tenien una sèrie de preguntes diàries que s’havien de resoldre. I un tema molt important relacionat amb la informació és l’impacte d’algunes notícies.

A què es refereix?
Doncs que en casos com aquest, de manera més o menys inconscient els mitjans poden provocar de manera innecessària un patir i una angoixa als familiars afectats.  Així que des del primer moment, vaig assumir el paper de contacte amb els mitjans, per tal que qualsevol pregunta que hi hagués, passés per mi i no anés directament a les famílies.

Tasca difícil
I això va ser per desig exprés de les famílies. Van voler portar aquest fet tan trist en la màxima intimitat possible. Pensi que a la cerimònia funerària van assistir unes 3.500 persones, així que preservar la intimitat d’aquell acte també va ser un desig exprés de les família. I pot ser difícil, quan hi ha tants mitjans i tanta confusió, poder gestionar aquesta feina.