Linyola, possiblement batejada així pels romans en referència als conreus de lli de l’època, agafà un veritable relleu a finals del segle IX, quan es va convertir en la capital de la comarca anomenada Mascançà. Al llarg dels segles, el poble visqué etapes de creixement intramurs fins que a finals del segle XIX es va desbordar i expandir fora de les muralles. Ara, amb 2.660 habitants en un extensió de 28.66km2, la vila es situa a la comarca del Pla d’Urgell. Un dels punts de referència és el nucli medieval, que una passejada curta permetrà descobrir. Els grans casals dels segles XVI, XVII i XVIII; el carrer Major, parcialment porxat, com la plaça de l’Església i l’imponent església de Santa Maria en són els arguments principals. A partir de 1881 l’Ajuntament de Linyola va decidir eixamplar la vila, tot enderrocant les muralles i els portals i expandir-se cap els ravals, fins a formar la unitat que coneixem avui.
- L’església de Santa Maria: L’església de Linyola és un edifici encarregat i pagat pel poble de Linyola l’any 1586 i finalitzada el 1600. L’interior és d’una sola nau molt àmplia amb altars laterals entre contraforts massissos que sustenten l’arc de mig punt dels laterals i els arcs gòtics de la volta. La façana, senzilla, presenta un aspecte compacte. La porta és d’arc de mig punt emmarcada per columnes adossades i rematada per frontis troncat i decoració de tipus vegetal.
- La plaça Planell: L’actual plaça fou un gran bassal d’aigua fins l’any 1930, any en que l’Ajuntament va decidir fer-ne el buidat al·legant motius sanitaris. A partir del 1899 es van començar a urbanitzar els terrenys de l’entorn.
- L’entorn: Linyola es troba emplaçada sobre una elevació des d’on domina part de la plana d’Urgell. El paisatge agrícola actual va experimentar un canvi radical quan a mitjans del segle XIX es va construir el canal d’Urgell –un conjunt de canals i sèquies- i es va passar dels conreus de secà –blat, oliveres, ametllers…- als conreus de regadiu. Avui s’hi produeix principalment blat de moro, alfals, ceba, blat i ordi, a més d’algunes plantacions de fruiters.
- Ruta de la Font Vella
- Ruta del Barret Picat
- Marxa popular Mascançà de Linyola
- Camí de Sant Jaume
- Catigat
- Rutes saludables
- Pessebre Vivent de Linyola: 50 escenes, 130 figurants, 200 voluntaris… Les xifres són prou eloqüents: el pessebre de Linyola és la clara expressió de l’èxit de la suma dels esforços personals per aconseguir un objectiu comú. Així, poc a poc, des dels modestos inicis, ja fa una vintena d’anys, fins a l’actualitat, milers de persones recorren cada any la laberíntica escenografia entre escenes bíbliques i oficis antics.
- Fira de la Camamilla: La camamilla era a Linyola el que l’espígol a la Provença francesa. Bé s’hi mereix una fira. Té lloc al mes de maig i s’hi celebren diferents activitats al voltant d’aquest producte.
- Escala en Hi-Fi: Es tracta d’un espai musical en què s’utilitza la tècnica del play-back. Actors del municipi presenten la seva imatge a moments musicals, mentre desenvolupen una actuació.
- Cursa del Caragol: Cursa de 10 km i caminada popular de 7 km pels voltants del poble. Xocolatada per als acompanyants. Organitzada pel Club Esportiu Linyola, la cursa, que té lloc a la tardor, té dos recorreguts, un més llarg i un més curt, i també una caminada popular i diferents curses infantils.
Per a més informació aquí
- Restaurant-Hotel La Guspira
- La Teuleria- Allotjament rural
- Apartaments Perebep
- La Guspira
- Amoca
- Bar Ateneu
- Bar Restaurant Nou JJ
- Bar Perebep
