El paer en cap ha afirmat que la Paeria “vol donar la cara” i conèixer la realitat d’aquest problema a la ciutat per afrontar-la i planificar les intervencions en l’àmbit social
Al micròfon, Àngel Ros, alcalde de Lleida.
S’han identificat 71 persones al carrer i 124 en centres d’acolliment residencial, quan al recompte del 2008 van ser 70 i 52 respectivament. Això significa que s’han incrementat en més del doble les places d’acolliment residencial a la ciutat
L’observador europeu ha destacat que “ha estat una de les millors organitzacions” de recompte i que la formació del voluntariat i l’eficiència en els grups i els recorreguts han estat excel·lent
A la ciutat hi ha 195 persones en situació sense llar, tant detectades en situació de carrer com acollides en recursos. Del primer buidatge del recompte es desprèn que hi ha una feminització de la pobresa i un increment de població espanyola
Lleida és la primera població catalana on s’ha fet el recompte de persones sense llar i juntament amb València són les ciutats que piloten el recompte de persones sense llar europeu. Aquest dimecres la Paeria ha presentat un primer buidatge de les dades obtingudes de l’acció desenvolupada la nit del 19, tant les qualitatives com les quantitatives, que han de servir per poder planificar millor les intervencions a desenvolupar a partir d’ara en aquest àmbit a la ciutat, sent l’objectiu principal per a l’administració i les entitats que ningú dormi al carrer a Lleida.
El paer en cap, Àngel Ros, ha asseverat que “la Paeria vol donar la cara i que no vol posar-se una bena als ulls” i vol tenir clar que hi ha una realitat de ciutadans que són l’esglaó més feble de la societat, amb una problemàtica al darrere, que deriva en dormir al carrer i no tenir llar o a viure amb serveis assistencials. Ros ha indicat que la realitat és que a totes les ciutats hi ha persones que viuen al carrer i que és una problemàtica complexa que no es pot ignorar. Segons ha indicat l’alcalde, s’ha de conèixer el perfil de les persones i abordar la situació “amb valentia”, tal i com també faran altres ciutats europees que participen en el recompte. Ros ha insistit que Lleida ha estat la primera ciutat d’Espanya, amb València, en fer el recompte amb aquesta metodologia i que hi haurà altres ciutats que podran prendre nota de l’experiència. A més, treballadors de l’entitat “la Sopa” de Girona, que gestiona l’atenció a persones sense llar, ha estat en l’acció, donat que en breu també faran el recompte. Tall de veu À.Ros
El director de la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida, Carles Alsinet, ha fet el primer buidatge del recompte. Segons les dades que es desprenen, hi ha 195 persones sense llar a Lleida, tant detectades en situació de carrer com acollides en recursos a la ciutat. Això és un 0,14 % de la població total. D’aquestes persones identificades, 71 ho han estat al carrer, un 0,05%, un percentatge similar a altres ciutats com Barcelona, i que és similar al número de persones del recompte que es va fer a Lleida el 2008 (van ser 70 persones) i amb una mateixa franja d’edat (dels 41 als 50 anys). En aquest primer buidatge, s’observa que hi ha una feminització de la pobresa. Ha augmentat el percentatge de dones en un 11% més, sent ara del 14 %. Una altra dada és que s’ha incrementat un 8% la població espanyola. El total detectat és del 17%. Alsinet ha comentat que 39 persones han estat identificades pels grups al recompte a la zona urbana i 31 a la zona de l’Horta i en construccions mig derruïdes, fet que ha canviat respecte al 2008, quan hi havia més concentració al centre de la ciutat que a la perifèria (57 i 13 respectivament). De les 39 persones detectades, només 9 han volgut o pogut respondre les entrevistes. Aquestes, amb la resta que es fan fins divendres als establiments residencials, es traslladaran a un informe abans de l’estiu. Tall de veu C.Alsinet
Pel que fa a persones acollides en centres d’acolliment residencial, són 124 persones. Es tenen en compte pisos d’inclusió municipals, allotjament residencial municipal d’urgència gestionat per la fundació Jericó i els habitatges de diverses entitats. Al 2008 la xifra era de 52 persones. Per tant, s’ha de destacar un increment de més del doble de places d’acolliment residencial a Lleida en 8 anys.
Mark McPherson, membre del moviment paneuropeu de ciutats The European End Street Homelessness campaign a Gran Bretanya, ha estat l’observador europeu present en el recompte a Lleida. McPherson ha subratllat el treball excel·lent que s’ha fet a Lleida, sent una de les millors organitzacions de recompte que havia observat, amb la formació del voluntariat i l’eficiència en els grups i la distribució de zones de la ciutat. També per l’aplicació mòbil creada per a l’ocasió, que ha permès agilitzar l’acció. L’observador anglès ha incidit en el fet que Lleida ha estat amb València la primera en fer l’enquesta a tot Europa i que les dades obtingudes es fan públiques, sense amagar detalls. McPherson ha explicat que a Londres l’índex de persones sense sostre és del 0,02 % perquè hi ha hagut molt treball al darrere i que es tracta d’això, de fixar-se en els problemes per centrar-se en les solucions. Tall de veu M.McPherson
El director de la Fundació Arrels Barcelona, Ferran Busquets, ha remarcat la valentia municipal a l’hora de fer el recompte i que resoldre la situació de les persones sense llar és un procés lent, que s’ha d’afrontar. Tall de veu de F.Busquets
L’alcalde de Lleida ha tingut paraules d’agraïment per a la Regidoria, pel treball que s’ha fet i que es fa en el dia a dia; per la implicació que ha mostrat el voluntariat, amb 208 persones que hi han participat; per a la xarxa d’entitats socials d’atenció a les necessitats bàsiques de Lleida; per a la Fundació Arrels Barcelona, per col·laborar amb la Paeria amb la seva expertesa en anteriors recomptes a Barcelona i pels contactes a escala internacional que han permès formar part d’aquesta xarxa europea, i per a Mark McPherson, qui ha fet d’observador europeu en el procés i poder incloure Lleida en el recull de dades comparatives amb altres ciutats europees i trametre experiència europea. Igualment, l’alcalde s’ha adreçat al responsable de la Càtedra d’Innovació Social de la UdL, per la col·laboració i per la tasca de buidatge científic que es farà de les dades recollides, tant en aquest primer buidat qualitatiu, com al posterior procés de tractament de les entrevistes que aportarà més informació qualitativa s’espera abans de l’estiu.
Finalment, el tinent d’alcalde i regidor de les Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, ha posat en valor la mobilització de voluntaris en aqueta acció i que la Paeria té la voluntat d’afrontar el problema, com altres realitats socials a la ciutat, per treballar-hi i dirigir les polítiques socials. Tall de veu de X.Rodamilans
El projecte
S’ha de recordar que l’objectiu del projecte és conèixer el nombre i el perfil de les persones que dormen en una nit al carrer o que es troben allotjades en serveis d’acollida per poder planificar les polítiques socials públiques i/o privades més adients i sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta situació. Les dades es treballaran i es compararan amb altres ciutats catalanes, espanyoles i europees, dins el projecte europeu #HomelessMeetUpVLC. L’Ajuntament de Lleida ha fet el recompte amb la participació dels voluntaris (estudiants, professionals del sector i ciutadania en general), amb el suport de les entitats de la ciutat vinculades al tercer sector i la col·laboració de la Fundació Arrels Barcelona i la Càtedra d’innovació Social de la UdL.
