L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit la presentació de l’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya que aquest divendres es constituirà dins de la fira Municipàlia.
L’alcalde de Lleida, en un moment de la seva intervenció.
Diversos senadors i alcaldes catalans i aragonesos impulsen aquesta agrupació amb la voluntat de reunir uns 200 municipis de zones de muntanya del conjunt de l’Estat i reivindicar les seves necessitats específiques per tal d’evitar l’abandó i la “desertització” d’aquests pobles. A més del paer en cap, en la presentació realitzada a la UdL han intervingut el senador per Lleida Francesc Boya, l’alcalde de Bonansa, Marcelino Iglesias, i el professor del departament de Geografia i Sociologia de la UdL, Joan Ganau.
També en el marc de Municipàlia es realitzaran unes jornades tècniques amb el nom “Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent” que tindran lloc els dies 24 i 25 a la Sala d’Actes del Campus de Cappont i a la Llotja de Lleida.
Àngel Ros ha destacat el treball que als inicis de la democràcia va portar a terme el senador per Lleida Josep Ball, que va aconseguir introduir els municipis de muntanya en la Constitució i el compromís perquè s’hi desenvolupés una Llei específica. “Crec que va ser un primer pas perquè es fessin polítiques a favor dels diferents territoris de muntanya de tot l’Estat amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats clares que tenen”. “Aquella llavor va anar donant resultats i les polítiques que s’han dut a terme des dels Ajuntaments, des del Consell d’Aran, des dels diputats i senadors, des de la muntanya i, en el nostre cas, des del Pirineu de Lleida s’han de tenir en compte i són fonamentals des de l’òptica del desenvolupament, de l’equilibri territorial i de la igualtat de les persones”, ha assegurat el paer en cap. L’alcalde ha manifestat que les polítiques territorials són sempre polítiques socials.
La nova associació té el suport de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL). Francesc Boya ha indicat que la desertització de la muntanya comporta pèrdues en múltiples àmbits, cultural, econòmic i també paisatgístic, ja que, entre altres efectes, s’hi generen més incendis forestals. També ha posat sobre la taula que a molts dels pobles els hi queda una generació i ha assenyalat que cal tenir una visió global de les necessitats del conjunt dels massissos de l’Estat. Marcelino Iglesias ha explicat que la despoblació a la zona del Pirineu Aragonès arriba al 70 per cent prenent com a referència l’any 1900, és a dir, de cada 100 habitants que hi havia llavors, ara només en queden 30. Com la resta de participants en la presentació, Iglesias ha assenyalat que altres països amb molts municipis de muntanya, com França o Suïssa, si que han desenvolupat les lleis específiques.
El professor Joan Ganau, coordinador de les jornades, ha explicat que “un dels objectius de la Universitat de Lleida es precisament contribuir al desenvolupament social mitjançant la realització d’estudis tècnics o l’organització d’actes, com les jornades en qüestió, que serveixin de marc de reflexió i d’intercanvi d’experiències”.
L’Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya compta ja amb uns 150 municipis d’Andalusia, l’Aragó, Astúries, Cantàbria, Castellà-Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia. A banda dels municipis confirmats, els organitzadors han explicat que n’hi ha 50 més que han mostrat també interès en adherir-se a l’entitat.
