Amb un terme municipal de gairebé 13 kms2, Cardedeu està situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, a 195 m sobre el nivell del mar, emmarcat al nord pel massís del Montseny i al sud per la serralada litoral. La vila s’estén a banda i banda de la riera de Vallforners i està limitada per petites carenes i serres que configuren un paisatge típicament vallesà. Ben comunicat (a 37 km de Barcelona i a 7 de Granollers), és un municipi d’origen medieval, -referenciat per primer cop l’any 941- tot i que amb restes del megalític, al Pla de Pins Rosers. Amb un considerable patrimoni històric, però sense oblidar la seva projecció en el futur, Cardedeu lluita, com tants d’altres municipis, per tal que no quedi arraconat per les grans urbs.
“Treballar per la teva gent, per aquells que tens a prop, posant a disposició allò que has aprés a la vida del teu poble, i creure’t que pots aportar un petit gra de sorra per incrementar el benestar de la teva gent, això és el millor de ser Alcalde”
“És essencial com a primera autoritat està pendent del què passa al teu poble i ciutat, i escoltar tot aquell que té alguna cosa per explicar-te. Si no tens aquesta il·lusió, potser que pleguis”
“No es tracta de ser Alcalde pel sou. N’hi ha que sí, que depenent del càrrec, però no és el meu cas. I el fet de saber que estic aquí perquè hi crec i perquè s’ha de treballar per al poble, em fa ser exigent a mi mateixa”
Mirant el seu currículum, se la veu molt entregada a la feina.
Pot sonar a tòpic, però un alcalde ha de pensar les 24 hores del en el seu poble. A mi no em fa vergonya admetre que quan sento sirenes truco a la policia per preguntar què ha passat, o si plou gaire també truco per si s’ha hagut de fer alguna sortida per alguna inundació. Sé que protocol·làriament potser no s’ha de fer, però en un poble mitjà, com és el nostre cas, no tenim infraestructura suficient com per pensar que un se’n pot despreocupar.
I això que no hi va néixer.
Sí, és veritat, però és que ets d’allà on vius. A Cardedeu hi visc des de l’any 1989, i a mi aquest poble m’ha tractat molt bé. I potser per això em vaig entestar en fer una regidoria d’identitat local, on fem poca cosa però carregada de simbolisme: donar la benvinguda a la gent que arriba, fer passejos pel poble, celebrar els naixements i fer conèixer el poble i estimar-lo.
La seva formació li ha servit en la seva tasca política?
Si, perquè jo sempre he tingut molt contacte amb tothom. Provinc de l’empresa privada i he mirat de combinar-m’ho per treballar i estudiar i no perdre mai el contacte amb tot allò que t’envolta per tal d’anar aprenent contínuament i no deixar de ser autocrítics. Tots aquests elements penso que són imprescindibles quan ets Alcalde o Alcaldessa.
I pel que diu, em sembla que no ho canviaria.
I tant que no. Treballar per la teva gent, per aquells que tens a prop, posant a disposició allò que has aprés a la vida del teu poble, i creure’t que pots aportar un petit gra de sorra per incrementar el benestar de la teva gent, això és el millor d’aquesta vida. També li haig de dir que no tot són flors i violes: que sovint et ve a veure gent que ho està passant malament, que no sabem si els faran fora del pis, i no tenim recursos per atendre les seves necessitats. Però fas el que pots, i això t’enganxa. No el poder, ni els diners, sinó aquest servei als teus convilatans.
Quins són els reptes que té ara mateix?
Els recursos. Hem d’escriure al Síndic de Greuges explicant-li que els municipis rebem un 13% de recursos públics i donem, crec recordar, un 50% dels serveis. Cal tirar endavant la Llei de les Hisendes Locals, perquè la part més dura d’aquesta feina és la gestió dels recursos. I calen encara més projectes dinamitzadors de l’economia.
També pateixen la maleïda crisi…
Sí, més a nivell municipal que no pas a nivell particular. Pensi que els ingressos per IBI han baixat un 70%, i si un dels objectius d’aquest govern és crear riquesa per al poble i amb ella, llocs de treball, vol dir que hi hem de posar mans i mànigues per sortir-nos-en. Però ha de tenir en compte que els ajuntaments destinem el 50% del que tenim en serveis i un 12% en recursos. I en un municipi com el nostre, de 12 kms2, i 7 ha de comptar que la gent vol escoles, serveis socials, metge, és lògic. Però, d’on treus els diners?
I cóm ho fan?
Pensant a llarg termini i no queixar-nos, sinó buscar solucions. Davant de les dramàtiques situacions que a vegades ens trobem pel tema de la crisi, no podem estar-nos creuats de braços o queixar-nos. La meva obligació com Alcaldessa és estar les 24 hores del dia buscant recursos per al poble. El dia que perdi aquesta visió, me’n torno a anar a l’institut. Perquè no es tracta de ser Alcalde pel sou. N’hi ha que sí, que depenent del càrrec, però no és el meu cas. I el fet de saber que estic aquí perquè hi crec i perquè s’ha de treballar per al poble, em fa ser exigent a mi mateixa.
El problema el tenim detectat, però com es crea la riquesa?
N’hi ha de moltes maneres i tothom ha d’actuar segons les seves possibilitats. Nosaltres, per exemple, creiem en el comerç i ens hem embrancat amb projectes que pretenen la seva dinamització. I això vol dir que hi ha productes de qualitat, que només es trobaran aquí, a Cardedeu, i que convé reivindicar. I que també tenim 235.000 m2 de sol industrial disponible en un municipi que té l’autopista i el tren al costat i que només està esperant a que la gent es decideixi.
Això contrasta amb el temor que vostè havia expressat en alguna ocasió que Cardedeu es convertís en una ciutat dormitori.
És clar, és que jo vull la gent al carrer. Tenim estudis pels quals s’indica que els trànsits d’anada i tornada en tren freguen els 6.000 viatgers diaris, el que vol dir que una part important de la població se’n va a treballar fora. I ja està bé, però darrere de tot això cal evitar que tot plegat municipis com el nostre es converteixin en el que comentava, ciutats dormitori.
Passejant pels carrers del centre t’adones que hi ha una important part de la població que és immigrant.
Un 8,5% aproximadament. Són els que tenen el percentatge d’atur més elevat i és clar, criden l’atenció. Pretenem la integració de tothom, per tal que formin part del nostre col·lectiu i convisquin amb la nostra manera de ser. Però en un lloc on s’hi reuneixen tantes identitats, és difícil.
La deuen aturar molt, pel carrer.
Suposo que forma part de la feina. Els meus fills, per exemple, no volen anar amb mi perquè diuen que no paren d’aturar-me. Però penso que és essencial com a primera autoritat està pendent del què passa al teu poble i ciutat, i escoltar tot aquell que té alguna cosa per explicar-te. Si no tens aquesta il·lusió, potser que pleguis.
I què és el que li demana més la gent?
Temes de via pública, com neteja de carrers, per exemple. Cardedeu és un poble molt exigent i això ens ho diuen els de l’àrea tècnica que han treballat en d’altres municipis. Quan toques algun arbre de lloc o fas un canvi de direcció, tothom s’exclama.
Ens ha cridat l’atenció la bellesa dels seus edificis modernistes.
Estem orgullosos de tenir l’únic cementiri modernista del món. I volem aprofitar aquest capital, atraient més gent, encetant un seguit d’accions per tal de convertir Cardedeu en un lloc que resulti atractiu de venir.
Però Cardedeu ja ha estat una població tradicional d’estiueig.
Sí, la gran majoria de gent hi viu tot l’any, però encara et trobes cases de gent que només hi ve a estiuejar. Miri, això ho vàrem detectar el dia de la ventada, a finals de gener, perquè van caure arbres de cases de gent que hi vénen de tant en tant.
Li queden molts anys a l’alcaldia?
Com a molt, em presentaré una vegada més i prou. Penso que els càrrecs electius han de ser això, electius, i ningú es pot eternitzar en cap lloc. No pot ser que una escola estigui lligada sempre amb el mateix director o una entitat amb una persona, o un Ajuntament amb un alcalde. Estem en una democràcia i ja està bé que hi hagi rotació, perquè si no s’acaba pensant que ets imprescindible, i no hi ha ningú que ho sigui: ni per a cap entitat, ni família, ni escola, ni lloc. Però a més és bo que hi hagi un reciclatge. Així que si el partit em fa confiança per tornar-me a fer cap de llista, em presentaré un cop més, però després tinc molt clar que s’ha de fomentar la renovació en els llocs. I això que sóc funcionària.
Em sembla que no hi serà a temps d’enllestir tots els projectes que té en ment.
Hi ha gent molt bona darrera meu que continuaran la labor començada. I ja va bé, tal i com li deia, que hi hagi rotació. Però això sí, amb les idees molt clares: aquí es ve a pencar, i a les alcaldies no es ve per eternitzar-se a la poltrona. La feina requereix molt d’esforç i has de compartir amb els altres la feina i l’esforç comú.
Potser repetir com Alcaldessa no, però dins el partit…
Ui no, no. Jo em veig més en alguna ONG, on hi hagi tracte directe amb les persones que no pas en política. Penso que ja m’hi he dedicat prou al finançament del poble, per aconseguir recursos, per tal que arribin més diners… ara tinc aquest paper però d’aquí a un temps en faré un altre.
I a banda de tot el què ha dit, què té més, Cardedeu?
El gran patrimoni són les persones que m’hi he trobat, els paisatges que envolten el municipi. Quan era petita, els meus tiets em duien aquí els diumenges de tant en tant, i em vaig enamorar del lloc. I quan vaig anar a viure a Barcelona, em vaig prometre que si algun dia pogués marxar, hi tornaria. Així que, imagini’s no només poder tornar i viure-hi, sinó també poder oferir el millor d’un mateix al poble.
Quins altres projectes tenim, a banda de l’econòmic?
Hem presentat la Ciutat Digital a un Consell Assessor que hem fet conjuntament amb La Roca, i que consistirà en una ajuda mútua per crear sinèrgies i desenvolupar tot el tema tecnològic amb l’objectiu de dur a terme un projecte digital, que inclourà que hi hagi wifi al poble, però això costa molts diners. Però tot arribarà. Pensi que la televisió de Cardedeu va ser pionera en les televisions locals a l’Estat Espanyol, o sigui que tard o d’hora també ens en sortirem en aquest i d’altres temes.
Més coses?
Doncs cobrir una pista d’esports, ampliar les instal·lacions esportives, fer un tercer institut, una cinquena escola de primària, remodelar un sostre que encara tenim d’uralita en una sala on s’hi fan festes, treure barreres arquitectòniques… I el projecte de legislatura que ens mou és treballar per la promoció econòmica del poble amb una qualitat de vida i un equilibri.
