Abertis espera el sí de Foment per fer l’autovia de Tarragona a Montblanc
El govern considera que reprendre l’obra al 2016, com vol l’Estat, és massa tard
"Els pressupostos públics del futur només invertiran en infraestructures per reequilibrar el territori, que no són rendibles però que s’han de fer per no deixar mal comunicat un poble o una comarca"
“Cada cop més seran els operadors privats d’autopistes, ports, aeroports o ferrocarrils els que assumiran les infraestructures privadament, com a socis d’una administració o per concessió."
"Ha hagut un canvi cultural en la gestió pública que afectarà la política d’infraestructures fins al punt que no tornarà a ser mai com abans. Les estretors pressupostàries han vingut per quedar-se"
"Des dels anys 90 que el 50% de la inversió pública es destina a l’AVE, més de 47.000 milions d’euros d’inversió en una xarxa que no només havia de donar servei a les grans ciutats i als corredors entre regions motor de l’economia sinó que s’ha estès cap a tots els territoris. El desplegament capil·lar de l’AVE és insostenible"
"El resultat d’aquest desbocament de la inversió pública és avui un sobreendeutament de les administracions, com exemplifiquen els 500 milions que ha pressupostat enguany la Generalitat per pagar obres ja fetes"
"S’ha d’admetre que el primer factor de sobreendeutament de les administracions espanyola i catalana és la profunda crisi econòmica. La feblesa de les finances de la Generalitat s’atribueix a la relació fiscal injusta de Catalunya respecte de l’Estat espanyol"
"La funció futura dels governs serà gestionar més eficientment les infraestructures existents i no pas construir-ne permanentment de noves"
Foto: Nacho Roca
La política d’infraestructures “no tornarà a ser mai com abans"
Els pressupostos públics del futur només invertiran en infraestructures per reequilibrar el territori, que no són rendibles però que s’han de fer per no deixar mal comunicat un poble o una comarca. Les grans infraestructures hauran de ser solvents per demanda d’usuaris o de mercaderies i, pel seu alt cost econòmic, difícilment les abordaran en solitari les administracions públiques, com ha passat durant dècades. Cada cop més seran els operadors privats d’autopistes, ports, aeroports o ferrocarrils els que les assumiran privadament, com a socis d’una administració o per concessió.
En aquest sentit, Josep Lluís Giménez, director general d’Autopistes d’Espanya d’Abertis, confirma que la companyia està a l’espera d’una proposta del Ministeri de Foment per construir la paralitzada autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc. El directiu d’aquest operador hegemònic de les vies de peatge a Catalunya reconeix l’interès de la companyia per connectar a través del futur túnel de Lilla la regió petroquímica i turística del Camp de Tarragona amb l’autopista AP-2 que explota. Giménez defensa que la infraestructura és necessària, que Abertis està disposada a participar en la seva construcció però que ha de ser el Ministeri de Foment el que defineixi la solució.
La participació creixent dels operadors i concessionaris privats la defensen el conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vila (CiU), i l’exconseller i ara assessor de la consultora KPMG, Lluís Recoder (CiU), en el debat sobre infraestructures coorganitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui i celebrat a l’hotel Avenida Palace de Barcelona. L’exconseller no dubta a parlar d’un “canvi cultural” en la gestió pública que afectarà la política d’infraestructures fins al punt que “no tornarà a ser mai com abans. Les estretors pressupostàries han vingut per quedar-se”. I això vol dir que s’ha acabat l’època en què l’Estat espanyol ha subvencionat Iberia amb 1.300 milions per garantir-ne la supervivència i li ha construït un gran aeroport, que s’ha demostrat sobredimensionat en el moment que Iberia ha reduït vols per tal de convertir-se en una companyia solvent. També sobredimensionat considera l’aeroport d’Alguaire el conseller Vila, que posa la política espanyola d’alta velocitat ferroviària com a paradigma de la mala gestió dels governs. Des dels anys 90 que el 50% de la inversió pública es destina a l’AVE, més de 47.000 milions d’euros d’inversió en una xarxa que no només havia de donar servei a les grans ciutats i als corredors entre regions motor de l’economia sinó que s’ha estès cap a tots els territoris. “El desplegament capil·lar de l’AVE és insostenible”, afirma.
El resultat d’aquest desbocament de la inversió pública és avui un sobreendeutament de les administracions, com exemplifiquen els 500 milions que ha pressupostat enguany la Generalitat per pagar obres ja fetes, segons Vila. En aquest sentit, el conseller destaca la feina del seu antecessor Recoder durant el bienni en què el govern “va evitar el col·lapse” de les finances públiques. Una situació a què s’hauria arribat per “decisions discutibles” del govern tripartit anterior, cap representant del qual era present al debat per motius d’agenda.
Ara bé, Vila deixa clar que, per ser justos, s’ha d’admetre que el primer factor de sobreendeutament de les administracions espanyola i catalana és la profunda crisi econòmica. Només en darrer terme, l’actual conseller de Territori atribueix la feblesa de les finances de la Generalitat a la “relació fiscal injusta de Catalunya” respecte de l’Estat espanyol. En qualsevol cas, els dos consellers coincideixen que la funció futura dels governs serà gestionar més eficientment les infraestructures existents i no pas construir-ne permanentment de noves. Vila no considera infructuosa la seva actitud complaent i amical amb el govern de Madrid –per altra banda habitual de CiU en el passat– i defensa que és una estratègia eficaç posant com a exemple els acords per treure 4.000 camions de l’N-II a Girona o per invertir fins al 2015 prop de 305 milions a rodalies.
El desdoblament de l’R-3 es podria començar el 2015
- El traçat d’aquesta línia de rodalies entre Vic i Montcada es desdoblaria finalment en tres trams
- La Generalitat anuncia la millora d’algunes estacions
L’esperat projecte de desdoblament de l’R-3 de rodalies podria començar a veure la llum, després d’anys d’espera. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, va anunciar ahir que el traçat entre Vic i Montcada és una prioritat per al govern català i que al llarg del 2014 és molt probable que s’encarregui un projecte que aposta per desdoblar tres trams d’aquesta línia ferroviària. Es renuncia així al desdoblament total de la línia, un projecte històric però tan ambiciós com costós. “Aquest govern és partidari de fer una doble via en aquells trams on sigui realment necessari”, va apuntar el conseller.
A més, hi va afegir que cal considerar que l’orografia del país dificulta i encareix el desdoblament en alguns trams. I un altre apunt del conseller que convida a la reflexió: en èpoques en què toca estrènyer-se el cinturó és quan més toca valorar la relació entre el cost d’una actuació i la rendibilitat que després se n’extraurà.
Els transportistes critiquen l’aplicació de l’eurovinyeta
- Les entitats reclamen diàleg al govern i defensen que les infraestructures són un servei públic que han de pagar tots els ciutadans
- Vila reclama que l’Estat l’apliqui a les seves carreteres
Els transportistes representats a través de la seva Fila Zero per les associacions AGTC i Asetrans, van criticar l’aplicació de l’eurovinyeta, el pagament que es carregarà als vehicles pesants a l’eix transversal a partir del 2014, i van reclamar diàleg al govern. Carlos Palacio, secretari general de l’Associació de Transportistes (Asetrans), va advertir del perjudici que al seu parer podrà representar aquesta taxa per als camioners i va alertar que això podria derivar en “infraestructures infrautilitzades, com està passant al túnel de Bracons”. Palacio va recordar que l’Estat francès ha ajornat l’aplicació de l’eurovinyeta, una taxa que segons una directiva europea s’ha d’aplicar abans del 2016 a totes les carreteres de la xarxa transeuropea. “La Unió Europea no obliga a posar-la”, va assegurar, i va reclamar diàleg al departament que encapçala Santi Vila.
Adolfo Martínez, secretari general de l’Associació General de Transportistes de Catalunya (AGTC), va criticar que només el sector del transport hagi de col·laborar en el manteniment de les carreteres. “Les infraestructures són un servei públic, i com a tal les han de pagar tots els ciutadans. En canvi, serà el sector del transport qui les pagarà de forma immediata”, va denunciar.
Vila va reconèixer que Alemanya, on ja s’està efectuant el pagament, “és un referent perquè recapta cada any 4.000 milions d’euros que destina a polítiques de mobilitat i transport, però no hem d’oblidar que geogràficament és al cor d’Europa i els diners repercuteixen en tots els europeus”, ja que les carreteres alemanyes poden recaptar peatges de transportistes que creuen el continent. Una situació molt diferent de la catalana, en què la mobilitat és més interna, per la qual cosa “cal molt diàleg i mirar a què respon cada infraestructura”.
Aplicació estatal
A Catalunya, sis vies formen part de la xarxa transeuropea, i per tant hauran d’implantar l’eurovinyeta. Tres pertanyen a la Generalitat –l’eix transversal, l’eix del Llobregat i la C-33– i tres són de titularitat estatal –l’AP-7, l’AP-2 i l’N-340–. La Generalitat té la intenció d’implantar la nova taxa a l’eix transversal el segon semestre del 2014 i més endavant a les altres dues vies. Vila va reclamar el mateix a l’Estat. “Si l’eurovinyeta té una contradicció és que sembla que només s’aplicarà a les autovies de la Generalitat i no a les de titularitat estatal.” El conseller va carregar contra el govern estatal, a qui va acusar de “no tenir una agenda de modernització com Déu mana”. Vila els va reclamar que abandonin “polítiques porugues i antigues” de mobilitat i va reivindicar que “s’ha acabat el proteccionisme”.
Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat han explicat que l’aplicació de la nova taxa a l’autopista AP-7 no suposaria necessàriament un encariment del peatge per als camions, ja que l’Estat podria negociar amb Abertis que es destinés a l’eurovinyeta una part del seu peatge actual, que ja és més car que el dels turismes.
Bàscara, contra el desdoblament total de l ‘N-II
L’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, va qüestionar durant la jornada d’ahir la conveniència de desdoblar tota l’N-II, i sobretot a l’altura de l’Alt Empordà, a fi de mantenir unit tot el territori. Lloret, que va reclamar més debat i reflexió al voltant dels grans projectes de país, és del parer que “no té sentit” construir una autovia paral·lela a les línies del TAV, ja que això, en paraules seves, “fragmentaria la regió i perjudicaria la seva fesomia”.
Lloret, que no va dubtar a sumar-se a les protestes per reclamar que els camions de gran tonatge no circulin per l’N-II, considera que la decisió de desviar els camions cap a l’autopista AP-7 ja garanteix la seguretat a la nacional i que ara el que cal és preservar la via en l’estat actual en aquest tram. També va rebutjar el desdoblament d’aquesta via l’Associació Alt-empordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Naturalesa (Iaeden), que ho considera un dispendi de fons públics “innecessari”. El conseller Santi Vila, però, va defensar la conveniència de l’actuació. Per ell, la discussió s’ha de centrar ara en el finançament, no pas en el traçat. “És una actuació que aspirem a guanyar aquesta legislatura”, va concloure.
.
.
.
.
.
…
