Les actuacions han tingut lloc dins dels espais de la Xarxa Natura 2000 del Ripollès i, especialment, dins del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès.
Terme municipal de Setcases.
El gall fer, la perdiu xerra i la perdiu blanca són ocells protegits per la directiva d’aus (Directiva 79/409/CEE) i es troben en un estat de conservació vulnerable a Catalunya.
Les actuacions han tingut lloc dins dels espais de la Xarxa Natura 2000 del Ripollès i, especialment, dins del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès.
Sis persones de la Fundació MAP han dut a terme els treballs forestals per a la millora dels hàbitats del gall fer i de la perdiu xerra (obertura d’espais oberts). Els treballs finalitzaran aquest mes.
El projecte també preveu el seguiment de l’eficiència de l’actuació mitjançant el seguiment de rastres de l’avifauna i el parany fotogràfic.
Els treballs s’emmarquen dins del conveni de col·laboració establert entre la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” per conservar i millorar els espais naturals de la demarcació de Girona, alhora que es fomenta la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social.
L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona estableix com a una de les seves línies prioritàries la preservació d’hàbitats naturals i d’espècies vulnerables i amenaçades de les comarques gironines. En aquest marc, el gall fer, la perdiu xerra i la perdiu blanca són ocells protegits per la directiva d’aus (Directiva 79/409/CEE), i es troben en un estat de conservació vulnerable a Catalunya. Les serralades del Ripollès, on nidifiquen, probablement són un dels millors representants dels paisatges d’alta muntanya de les comarques gironines.
L’increment dels usos turístics vinculats a aquests espais naturals, amb activitats com ara l’escalada, el senderisme, curses de muntanya, esquí de muntanya, la recol·lecció de bolets, etc., fan que aquestes zones presentin un considerable grau de pertorbació que afecta especialment aquesta avifauna més sensible, sobretot en coincidència amb l’època de cria. Les poblacions del Ripollès són les més orientals de Catalunya, fet que les fa més sensibles, especialment a amenaces com les derivades del canvi climàtic.
A aquests impactes per a les espècies d’avifauna protegides, s’hi ha d’afegir la despoblació de les zones de muntanya i la disminució de l’activitat ramadera, fets que contribueixen a la proliferació de zones boscoses (els boscos de pi negre s’estan densificant) i a la pèrdua d’espais oberts necessaris perquè es reprodueixin.
El projecte i el seu valor afegit
Per aquests motius el projecte s’ha estructurat en quatre línies d’actuació. D’una banda, s’han realitzat treballs de millora dels hàbitats potencials per al gall fer en unes 14,7 hectàrees (ha). Els treballs s’han centrat en la tala de pi negre i la desbrossada del sotabosc en 31 parcel·les de 15 metres de diàmetre per obtenir espais oberts, ja que afavoreixen el desenvolupament del nabiu (Vaccinium myrtillus) per a la cria del gall fer, i s’ha deixat fusta morta en peu a la mateixa parcel·la perquè actuï com a refugi i punt de concentració d’invertebrats. També s’han dut a terme treballs forestals per millorar l’hàbitat de la perdiu xerra en unes 8,34 ha. Aquests treballs han consistit a crear una alternança entre clarianes i zones tancades, i s’ha deixat una cobertura de matoll entre el 40 i el 60 %.
D’altra banda, atès que en diverses forests públiques de la comarca hi ha aprofitament ramader que coincideix amb l’espai en què el gall fer és present, s’ha col·locat senyalització dissuasòria en un tram d’uns 2.446 metres per evitar la col·lisió de l’avifauna amb els filats ramaders.
Finalment, i a fi de compatibilitzar la protecció d’aquestes aus amb l’ús públic dels espais naturals (escalada, senderisme, esquí de muntanya, etc.), s’han instal·lat rètols amb recomanacions als visitants per a la protecció de la perdiu blanca en nou punts estratègics. També s’han instal·lat dotze rètols per regular l’escalda.
Els treballs han tingut un cost de pràcticament 40.000 €, i els ha dut a terme una brigada de sis persones de la Fundació MAP.
Els treballs s’emmarquen dins del conveni de col·laboració establert entre la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” per conservar i millorar els espais naturals de la demarcació de Girona, alhora que es fomenta la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social, i s’han executat en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS).
Seguiment faunístic
Per contrastar l’eficàcia d’aquests treballs, des dels Serveis Territorials de Girona del DARP i del DTS s’està duent a terme el seguiment de les poblacions d’aquestes aus (i d’altres espècies de fauna) mitjançant parany fotogràfic (càmeres fotogràfiques amb detectors de presència) i seguiment de rastres (excrements, nius, plomes, petjades, etc.).
