El candidat de CiU acusa la resta de caps de llista de fer servir "demagògia" i els insta a fixar-se en els ajustos que estan fent els governs d’arreu d’Europa
El candidat de CiU, Artur Mas, amb els d’ERC, Oriol Junqueras, i el d’ICV-EUiA, Joan Herrera.
La crisi econòmica i el balanç de Govern dels dos darrers anys han marcat el segon bloc del debat de TV3 entre els set candidats a la presidència de la Generalitat. Els caps de llista dels partits que van estar fent oposició la passada legislatura han estat contundents en les crítiques a l’acció de govern i han carregat contra les retallades de l’executiu encapçalat per Artur Mas. En especial, totes aquelles referides als serveis socials com l’educació, la sanitat i els serveis socials. Mas s’ha defensat assegurant que aquestes han estat, precisament, les prioritats del seu govern i ha acusat els caps de llista de la resta de formacions de fer servir "demagògia" a l’hora de parlar dels ajustaments.
En el bloc sobre la crisi econòmica, un dels enfrontaments més clars que s’ha produït ha estat el del candidat convergent amb el d’ICV-EUiA, que ha estat el més incisiu en criticat les retallades. Joan Herrera ha retret a Artur Mas que la situació econòmica de Catalunya hagi empitjorat en els dos anys que porta al capdavant del Govern. L’ecosocialista li ha retret el fet que, segons ell, s’hagi sumat "al club de l’austeritat dogmàtica". Les polítiques de retallades, ha dit Herrera a Mas, tenien alternativa, però CiU ha preferit, segons ell, fer cas dels dogmes que marcava Angela Merkel. La recriminació més important que ha fet el líder d’ICV-EUiA al de CiU ha estat allò la "insensibilitat social" que ha tingut durant tota la legislatura, una actitud que ha qualificat com a "patologia".
Mas s’ha defensat dels atacs d’Herrera lamentant l’herència econòmica i, especialment, l’elevat nivell de dèficit, que va rebre del govern tripartit. El president de la Generalitat ha justificat els ajustos en els pressupostos per aquest elevat dèficit i ha recordat que el seu no ha estat l’únic executiu que els ha fet. El candidat convergent ha defensat que el seu Govern ha aconseguit almenys mantenir "l’essència de l’estat del benestar", que és, segons ha dit, el què en aquests moments reclama la ciutadania.
Socialista contra popular
Tant el socialista Pere Navarro com la popular Alícia Sánchez-Camacho, han coincidit amb Joan Herrera en criticar les retallades que ha portat a terme el Govern en els darrers dos anys. A més dels retrets a Mas, però, se n’han fet de mutus. Navarro ha lamentat l’actitud de Sánchez-Camacho per haver criticat les mesures econòmiques de CiU quan el PPC ha estat el soci preferent en aquesta matèria. En aquest sentit, li ha recordat que la seva formació s’ha abstingut i ha permès l’aprovació de les dues lleis de pressupostos que ha presentat Mas al Parlament. El candidat socialista ha proposat irònicament a Sánchez-Camacho que s’afiliï al PSC perquè, segons ha dit, algunes de les propostes que ha fet en el debat semblen més pròpies d’aquest partit.
La líder dels populars catalans ha respost a Navarro rebutjant l’oferiment i fent incidència en els "problemes de lideratge" al PSC. A Mas, el líder del PSC li ha admès que s’ha de complir amb l’objectiu de dèficit, però li ha retret que no hagi estat capaç d’aconseguir que s’allargui el termini per poder dedicar més recursos a polítiques de creixement econòmic.
Sánchez-Camacho ha reconegut el seu suport als pressupostos de Mas, però ha assenyalat que el Govern no ha complert els acords als quals van arribar amb el PPC i que van permetre la tramitació dels comptes públics al Parlament. Ha destacat, sobretot, les alternatives a les retallades que, segons ella, els populars van proposar a Mas i que feien referència sobretot a ajustos en les empreses públiques i la despesa en subvencions i ambaixades.
A més, ha assegurat que Navarro i el seu partit no poden "donar lliçons" en aquest àmbit perquè, segons ella, els socialistes han gestionat malament l’economia tant a Catalunya durant l’època del govern tripartit com a l’Estat, en els anys de Zapatero al capdavant de l’executiu. El PP és l’única formació que té "l’aval", ha declarat, de fer polítiques econòmiques que garanteixen la recuperació.
Junqueras defensa la redistribució de la pressió fiscal
El candidat d’ERC, Oriol Junqueras, ha evitat els enfrontaments directes amb la resta de candidats i ha assenyalat les propostes que els republicans prioritzen perquè Catalunya surti de la crisi econòmica. La primera i principal és coneguda: la independència. "El problema principal és que l’estat espanyol s’endu 16.000 milions de Catalunya", ha assegurat abans d’afegir que "en el mateix període en que el deute públic català va créixer en 22.000 milions, l’Estat es va emportar de Catalunya 114.000 milions":
Tot i això, el líder republicà ha assegurat que les mesures per sortir de la crisi que ha estat aplicant CiU han estat equivocades. Junqueras ha reclamat una redistribució de la pressió fiscal perquè les classes mitjanes i treballadores deixin d’assumir un IRPF i un IVA "tan elevats", i es creïn nous impostos sobre els bancs i sobre els especuladors. La prioritat del futur Govern hauria de ser, segons Junqueras, la inversió en infraestructures clau com la connexió amb l’ample de via europeu de l’aeroport del prat o dels ports de Barcelona i Tarragona, i l’aposta per la recerca i innovació i per l’educació.
Rivera reclama la supressió d’estructures administratives
El candidat de C’s ha criticat tant la "mà trencada" del tripartit a l’hora de generar despesa pública com les "rebaixes d’impostos als rics i les retallades", que ha estat practicant CiU al capdavant de la Generalitat. Albert Rivera ha defensat la necessitat de suprimir estructures administratives per rebaixar el dèficit públic i poder destinar els diners que s’estalviïn a millorar l’estat del benestar.
Rivera ha reclamat la supressió dels consells comarcals i de les diputacions, la reducció d’empreses públiques i de càrrecs de confiança i de les subvencions, per exemple, a mitjans de comunicació. En aquest sentit ha acusat al PPC de ser "còmplice" de CiU perquè li ha donat suport "en el 85% de les lleis aprovades al Parlament" aquests dos darrers anys.
La candidata popular, Alícia Sánchez-Camacho ha negat que el PPC sigui còmplice de res, perquè no va votar a favor ni tan sols dels pressupostos -es va abstenir facilitant-ne l’aprovació- i ha explicat que si algun partit aporta propostes de reducció de les estructures de l’administració és precisament el PP, que vol suprimir els consells comarcals i reduir en un 25% el nombre d’empreses públiques
López Tena afirma que només amb la independència es podran prendre mesures
Per últim, el candidat de SI, Alfons López Tena ha estat molt clar amb la seva exposició. Segons ell, per moltes propostes que es facin la situació a Catalunya continuarà sent la mateixa mentre formi part de l’estat espanyol. El líder solidari ha explicat que quan s’ha de decidir sobre impostos, sobre inversions, sobre despeses, "o bé no es tenen competències o bé no es tenen recursos perquè se’ls emporta l’Estat, o bé cap de les dues coses".
Solidaritat només veu dues opcions de cara al 25-N i al futur immediat de Catalunya: "O bé ens sotmetem i callem per veure si a Espanya fan alguna cosa -que no faran-, o bé creem un Estat que pugui decidir sobre tot".
