Malgrat que gairebé ja no comprem premsa ni revistes, tothom recorda la figura del quiosc de barri. Una nova iniciativa pretén aprofitar la seva presència per oferir serveis de mobilitat, intermediació bancària, telefonia o e-commerce. Luis Sancho és el cofundador de la idea. USP aprofita la capil·laritat dels quioscos tradicionals per oferir nous serveis a la ciutadania.
Quin és el l’origen de l’empresa USP – Urban Service Point?
Familiarment, a casa sempre hem tingut molta relació amb el món dels quioscs. El meu pare tenia una empresa distribuïdora i també una cadena pròpia de quioscs. Igualment, vam tenir una empresa que gestionava la publicitat exterior dels quioscos.
Però aquest és un negoci que ha canviat moltíssim en els darrers anys. S’ha deteriorat. Vam veure que podria desaparèixer i que cap mesura de les tradicionals faria que el sector sobrevisqués. D’aquí el projecte.
Vam veure que el negoci dels quioscos podria desaparèixer i que cap mesura de les tradicionals faria que el sector sobrevisqués
En què consisteix?
Bàsicament, el que volem és donar-li al món dels quioscos un nou rol de servei a la ciutadania. De fet, és el rol que ja tenia abans, perquè al cap i a la fi el que volien els quioscos era facilitar l’accés a de les persones a la informació. Però era una informació en paper. I això, avui en dia, ja no és tan necessari.
També volem que les persones que treballen en aquests punts de venda tornin a sintonitzar amb les necessitats de la gent.
Volem donar-li al món dels quioscos un nou rol de servei a la ciutadania
De quina manera es pot transformar un quiosc de premsa dels de tota la vida? Què cal afegir-hi o restar-hi?
Doncs el que volem és sumar una sèrie de verticals nous a l’activitat principal del quiosc, que és la venda de premsa i revistes. Com que aquesta activitat ja no és sostenible, afegim noves activitats que poden semblar desconnectades, però que tenen un fil comú.
Per exemple?
Un dels verticals són caixers automàtics per retirar efectiu i fer altres tràmits bancaris. En aquest sentit, hem establert una aliança amb Euronet, que és una xarxa que posseeix més de 45.000 caixers a tota Europa.
Un altre vertical és l’activitat d’e-commerce. Concretament, la instal·lació als quioscos d’armaris intel·ligents i accessibles les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. O, també, l’establiment de punts de recepció i lliurament de paquets que s’adrecen al client final. Aquesta activitat la fem amb Amazon com a partner.
Hem establert una aliança amb Euronet, que és una xarxa que posseeix més de 45.000 caixers a tota Europa
Diners i paqueteria. Què més?
També oferim serveis en comunicacions que es basen en antenes de 5G. I serveis de micro-mobilitat, és a dir, de recàrrega de bateries per a vehicle elèctric, patinets i bicicletes, com també d’estacionament.
A més, hi ha d’altres serveis addicionals que estem implementant, tot i que encara estan en fase de maduració.
Són serveis distints, sí, però tenen moltes coses en comú.
En efecte, l’objectiu final és que el quiosc esdevingui un centre de servei per atendre moltes necessitats diàries dels ciutadans. I també amb preus especials: si vius a Barcelona, el teu preu és més convenient que el que pot tenir un turista.
I si pensem en termes del turista, també li podem oferir una ruta que li permeti anar descobrint llocs importants de la ciutat, o esdeveniments d’interès, anant de quiosc en quiosc.
En quines ciutats opera USP?
Actualment estem a Barcelona, Madrid, Màlaga i Granada. I estem preparant apertures a Còrdova, Almeria i a certes ciutats de Portugal, Grècia i Itàlia. Allà on existeixen quioscos, hem pogut comprovar que és un sector molt similar i que el nostre concepte encaixa molt bé en qualsevol ciutat.
Actualment estem a Barcelona, Madrid, Màlaga i Granada
Són grans ciutats.
Hem començat en ciutats grans perquè són les que més reptes i problemes presenten. Però també perquè és allà on més quioscos existeixen. En total, sabem que n’hi ha 5.000 a tota Espanya. N’hem perdut un miler en els darrers anys. El nostre objectiu és transformar-los tots. Potser no amb tots els serveis en cadascun, però si amb molts d’ells.
El nostre objectiu és transformar els 5.000 quioscos que hi ha a Espanya
Quina resposta tenen vostès dels quioscos? Veuen amb bons ulls les innovacions?
Per a ells som com un manà caigut del cel. Perquè veuen en nosaltres una solució sostenible en el temps, que els aporta ingressos i que els manté en una activitat en la que creuen fermament. A més, el que els convidem a fer no els representa un gran canvi en la feina que fan, ni han de vendre productes nous o estranys. En tot cas, han de fer petits canvis per transformar el quiosc, que els ajuden a aprendre noves coses. I molts d’ells ja han fet aquesta transformació.
Un quiosc acostuma a ser fruit d’una concessió administrativa.
En efecte. Una concessió municipal que fa cada ajuntament, perquè representen una ocupació de la via pública. A cada ciutat hi ha uns condicionants diferents, però la qüestió sempre és la mateixa: un ús privatiu de la via per a desenvolupar-hi una activitat.
Dins de la seva proposta de valor, què és el que vostès ofereixen a les Administracions municipals?
El que fem és aglutinar el col·lectiu i el posem a treballar per resoldre necessitats de la ciutadania. Quan parlem amb un ajuntament, el que li diem és que som una via per donar solucions a la gent.
Per exemple, la persona que gestiona el quiosc és algú que pot ajudar moltes persones grans a accedir als diners en efectiu en un moment en què la bretxa digital i el tancament d’oficines bancàries està allunyant la gent gran de l’accés als tràmits. Així doncs, ja cobrim una necessitat que és també prioritat de l’ajuntament.
I si parlem d’e-commerce, passa el mateix: un dels grans problemes que hi ha a l’Agenda 2030 dels ajuntaments és la necessitat de gestionar la gran quantitat de trànsit, embolcalls i contaminació que ha generat el comerç electrònic. No és sostenible i els ajuntaments ho saben, com també ho saben els operadors.
Si nosaltres els proporcionem una solució de capil·laritat a la ciutat, deixant un locker a menys de 200 metres d’on viu el client, el model es transforma completament i el repartiment pot passar a ser a les nits, i només en un punt de lliurament cada vegada. El nombre de lliuraments es redueix molt i això fa que la ciutat també sigui més amigable en termes de trànsit.
Quan parlem amb un ajuntament, el que li diem és que som una via per donar solucions a la gent
I en quant a micro-mobilitat?
Podem dir el mateix. Les ciutats pensaven que havien trobat una gran solució amb els patinets i les bicicletes elèctriques. Però ara resulta que n’hi ha massa circulant pel carrer, o estan desendreçades. I la solució ha passat a ser part del problema. Una xarxa de quioscs pot ajudar a tenir tots aquests elements de mobilitat carregats, aparcats, ordenats i que no facin nosa. I tot això, per als ajuntaments, és com una carta als Reis.
També passa amb les recàrregues de bateria per a les motos elèctriques. Al sud d’Europa, els vehicles més emprats a les ciutats són les motos, que ajuden a reduir la congestió. I aviat es produirà una important transformació en el parc motociclista: de motos de combustió a elèctriques. Però, lògicament, aquestes motos també s’hauran de recarregar i aparcar. La xarxa de quioscos serà una gran oportunitat de fer-ho bé.
Una xarxa de quioscs pot ajudar a tenir tots els elements de mobilitat urbana carregats, aparcats, ordenats i que no facin nosa
I un cop hagin arribat als 5.000 quioscos espanyols, què passarà?
Nosaltres tenim l’opció de donar servei constant a cadascun dels quiosquers. Disposem d’un departament de servei amb el que també podem millorar la comunicació de servei i crec que això no té final.
Cada quiosc aporta quatre valors: el primer és que tothom el pot reconèixer. El segon és que estan presents a tot arreu i aporten capil·laritat. El tercer és que és accessible a tota mena de persones. I el quart és que cadascun aporta un capital humà molt important: si a Barcelona hi ha 250 quioscos, vol dir que hi ha 250 persones atentes a prestar servei a ciutadans. I això és impagable.
Si a Barcelona hi ha 250 quioscos, vol dir que hi ha 250 persones atentes a prestar servei a ciutadans
Perfil de Luis Sancho
L’empresari Luis Sancho és llicenciat en Ciències Econòmiques i desenvolupa la seva activitat professional des de molt jove, quan es va fer càrrec de l’empresa familiar, vinculada a la distribució de premsa, revistes i gestió de quioscos, a la mort del seu pare. USP té cinc anys d’existència.
Links d’interès
