La Llagosta és el municipi més petit del Vallès Oriental, amb només 3 km2. La seva privilegiada ubicació, però, corredor de comunicacions que surten de Barcelona cap al Nord, ha fet que el 66% del seu territori estigui afectat per infraestructures de caire supramunicipal. Fins als anys cinquanta del segle passat no va passar del miler d’habitants, però a partir dels anys seixanta la població s’ha enfilat progressivament fins als gairebé 14.000 que té en l’actualitat.
“Hi ha un factor en la política local molt important: la proximitat i la capacitat de relació amb el ciutadà. A mi m’agrada aquesta política, la del cos a cos, la propera, no la dels grans esdeveniments, de les inauguracions i els gran actes”
“Sóc molt conscient que el ciutadà no és una xifra: té nom i cognoms, una família, una feina, un entorn en el que hi viu i es relaciona. I per tant, el seu problema o la seva preocupació em son molt properes”
“El problema d’un ajuntament és trobar l’equilibri entre els reptes immediats i els futurs, perquè els recursos són limitats i entenc que davant d’una necessitat el ciutadà demana una solució ràpida al seu problema”
Vengui’m la idea. Què té de bo La Llagosta?
M’agrada veure aquest poble com un municipi que té moltes possibilitats, perquè, entre d’altres coses, les infraestructures que històricament han suposat un perjudici per a nosaltres, en el futur han de ser necessàriament un element positiu. Pensi que des d’aquí, i en quart d’hora, et plantes a Barcelona, a Granollers, a Sabadell i al Barcelonès Nord Maresme. Som per tant una cruïlla de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, i a l’estar situats en un punt clau i estratègic, tenim potencialitat de futur.
Per què diu que les infraestructures van suposar un perjudici?
Per què ja fa anys, als vuitanta, es van fer grans reserves de sòl en reserva per instal·lar-hi infraestructures ferroviàries, fins al punt que van afectar a més de la meitat de la territori. Ara estem treballant per aconseguir que l’afectació es pugui alliberar i que per tant recuperem terrenys per poder desenvolupar activitats econòmiques.
En el seu moment això us devia condicionar considerablement.
Doncs sí. Ha suposat que en un entorn de creixement important, tant residencial com industrial, no hi hagi hagut aquesta mateixa velocitat de creixement. I ens ha afectat, és clar, perquè els municipis del voltant han evolucionat més. Però també hi ha avantatges: al ser un municipi compacte significa prestar serveis més eficaços i més eficients, de manera que, no sé, per exemple, la policia arriba a qualsevol lloc del municipi en només cinc minuts. O que els equipaments són de ciutat i només per a la ciutat i no la comarca; o que la mobilitat urbana és bàsicament dels vianants, i la despesa en manteniment, recollida d’escombraries, i enllumenat és reduïda.
Llavors, ja estan bé com estan.
Home, volem quelcom més, tenint en compte que tenim un sostre que se situa als volts dels 17.000 habitants. Ara, per exemple, tenim un pla parcial ja aprovat de creixement de 270 habitatges aproximadament i un altre per desenvolupar. Vam fer en el seu moment una aposta sobre aquest tema i creiem val la pena. Això ens portarà a tenir una nova àrea residencial d’uns 600 habitatges aproximadament.
Sembla molt ambiciós.
Ho és, però tenim necessitat de generar habitatge públic. Fins ara no ha estat possible perquè no hi ha hagut possibilitats, però ara sí. I això sí: fer-ho amb un model urbà compacte que afavoreixi cobrir l’altre dèficit que tenim, que són els espais públics i alguns equipaments.
Com quins per exemple?
Equipaments bàsics, com educatius o sòciosanitaris. A veure, tenim equipaments, però tingui en compte el que li he comentat: que hi ha hagut uns anys en què hem estat molt limitats. Així que el nostre esforç es basa en aconseguir sòl públic per equipaments que puguin donar resposta a les necessitats que es creen a mida que el municipi va creixent.
I cóm ha estat el creixement de La Llagosta?
Som molt joves, pensi que l’any que ve, al 2011 farem 75 anys com a municipi independent. Pertanyíem a Sant Foix i l’any 36 es va constituir el primer ajuntament democràtic fruit de l’anomenat Comitè Antifeixista Revolucionari. A l’acabar la guerra, tot va tornar a com estava abans, fins l’any 44, en què es va produir la segregació definitiva.
I com ha anat la seva història?
La Llagosta com a tal ja existia: era un nucli d’habitatges que van començar a créixer entorn de les diferents masies de la zona. Als anys 60 es va donar una segona fase de creixement, en què la població es va multiplicar, passant del miler d’habitants a més de 8.000. Finalment, fa una vintena d’anys es produeix el tercer creixement, que dóna lloc a carrers més amplis, equipaments, espais públics i una altra configuració de la tipologia d’habitatges.
I com funciona la indústria?
Tenim un polígon industrial, construït als anys 60 on hi ha petita i mitjana empresa, majoritàriament sense especialització, pel que l’impacte de la crisi ha afectat força. És una indústria on hem patit tancaments i expedients de regulació. El cert és, però que no tenim grans indústries i que el polígon no genera ocupació per al poble, ja que molta gent d’aquí treballa fora. L’atur, però ens afecta: tenim la segona taxa d’atur més elevat de la comarca.
Hi ha molt immigrant?
Estem al voltant d’un 18%, però a banda d’aquesta dada, jo crec que a La Llagosta hi ha hagut dos fenòmens importants de creixement: d’una banda, el migratori que arriba de l’estranger; però de l’altra, l’arribada de gent de la ciutat de Barcelona derivat dels problemes a l’accés de l’habitatge i que han anat agafant els pobles del voltant per instal·lar-se.
I de fet, esteu en una zona on esteu vorejant dues comarques.
Sí, pertanyen al Vallès Oriental però som frontera amb l’Occidental. També compartim moltes coses amb Santa Perpètua i Montcada, on tenim serveis consorciats. Amb Santa Perpètua, per exemple, estem parlant contínuament de temes relacionats amb la mobilitat perquè compartim cinc carrers i d’un mateix carrer, una vorera és nostra i l’altra, seva. Així que procurem que la relació sigui bona.
Vostè té formació d’enginyer. Com s’ho ha combinat per dedicar-se a la política?
M’ho pregunto moltes vegades, però el cert és que m’agrada molt, la política. M’hi vaig aficionar per la meva esposa, que va ser regidora abans que jo. Llavors, poc a poc hi vaig anar entrant fins que un dia vaig rebre la trucada de l’anterior alcalde per demanar-me una col·laboració en un canvi d’executiva que s’havia de fer aquí. Era quan s’estava implantant internet i les noves tecnologies. Em vaig incorporar com a secretari de política informativa, i després va venir una regidoria, fins que al 2003 vaig ser escollit com alcalde.
Potser quan plegui, li costarà tornar a la seva antiga professió.
Doncs la veritat és que el món de les telecomunicacions, des que vaig marxar de l’empresa l’any 2002, ha canviat força, per no dir del tot. Però és la meva formació i confio en què algun dia hi pugui tornar.
Abans m’ha dit que li agrada molt, la política.
Sí, crec que hi ha un factor en un municipi com aquest que és molt important: la proximitat i la capacitat de relació amb el ciutadà. A mi m’agrada la política del cos a cos, la propera, no la dels grans esdeveniments, de les inauguracions i els gran actes. Sempre dic que per arribar de casa meva a l’ajuntament són cinc minuts caminant, però hi ha dies en què he trigat hora i mitja.
Caram.
I em sembla perfecte perquè m’agrada molt atendre a la gent, i crec que aquest és un punt a favor dels alcaldes de poble. A vegades passa, però que es genera una frustració perquè coneixes a una persona que té una necessitat, i sovint no li pots donar una resposta immediata als seus problemes. Per això sóc molt conscient que el ciutadà no és una xifra: té nom i cognoms, una família, i una feina. I per tant, el seu problema o la seva preocupació et son molt properes.
I un municipi tan petit com La Llagosta, què demana?
El dia a dia t’arrossega, és important, i té repercussió en la dinàmica municipal. Però seria un mal alcalde si no estigués pensant en La Llagosta de l’any 2025. El problema és trobar l’equilibri, perquè els recursos són limitats i entenc que davant d’una necessitat el ciutadà demana una solució ràpida al seu problema.
I ja posats, què té pensat per l’any 2025?
La Llagosta ha de tenir una transformació interna que ha de néixer des de dins, des de la consolidació de les zones que tenim, dotant d’una capacitat econòmica a la població. Tenim problemes de sostenibilitat econòmica perquè la nostra proporció d’habitants i d’activitat econòmica no és igual a la dels municipis de l’entorn. Com li deia abans, La Llagosta no ha tingut aquest creixement econòmic derivat de la construcció que han tingut altres poble, i això, entre d’altres factors ha provocat que el nivell socio-econòmic que tenim sigui dels més baixos de Catalunya, així que no podem traslladar una pressió fiscal al ciutadà que estigui per sobre la mitja.
I què farem per solventar aquesta situació?
Hem de treballar per trobar un equilibri entre un dinamisme econòmic que surti de la pròpia ciutat i un altre que vingui de les zones que queden per planificar. El problema és que els municipis hem de trobar el finançament gairebé sempre amb recursos generats des de dins, amb la qual cosa la nostra capacitat d’equilibrar pressupostos és molt baixa. Sempre estem al límit, hem de gestionar serveis en funció de la nostra capacitat, però volem que els ciutadans rebin serveis de la mateixa qualitat i quantitat que qualsevol altre ciutat de Catalunya.
El repte és considerable.
Sí, hem de trobar un equilibri econòmic plantejant dinàmiques de creixement no només residencial, sino d’activitat econòmica. La nostra gran reflexió és cap a on ha d’anar aquest model de creixement econòmic de la població, d’un municipi que només està a 8 quilòmetres de Barcelona. Aquest és l’objectiu i encara que és a llarg termini, ho tenim molt present.
No els falta ambició… i més en moments de crisi.
Els moments de crisi són bons per reflexionar, perquè és quan es defineix el futur. Així que hem de tenir clar l’aposta que fem perquè marcarà el futur. I aquest futur ve més de pressa del què pensem: el ciutadà el valora cada quatre anys, així que sempre hem de tenir en compte la gestió municipal que es du a terme.
I ja que parlem de futur, com es veu vostè d’aquí al 2025?
No ho sé. Si fa deu anys m’ho haguessin preguntat, no se m’haguera ocorregut mai dir alcalde. Suposo que no tinc cap aspiració concreta, però haig de dir que m‘agrada molt la dedicació a la política, perquè en el fons és un servei a la societat i ha de ser necessàriament vocacional, amb moltes ganes de fer coses. Tampoc descarto tornar a l’activitat professional; sempre he pensat que en l’evolució de la vida s’han de fer canvis planificats, però molt sovint les circumstàncies són les que t’arriben i no depenen de tu.
