Hi ha dos errors bàsics sobre Matadepera que cometen aquells que no la coneixen: el primer és pronunciar la “e” de “pera” com si fos oberta enlloc de tancada; el segon, pensar que tots els seus habitants són multimilionaris a l’encapçalar el rànquing dels municipis amb la renda per càpita més alta de Catalunya. Però el cert és que els seus habitants no es poden queixar: al peu de la muntanya de Sant Llorenç, amb poc més de 8.000 habitants i una intensíssima vida social i cultural, Matadepera és un lloc privilegiat per viure-hi. La seva Alcaldessa ens ho corroborarà.
“Si vius en un poble i participes una mica amb les entitats, és impossible passejar-te una estona i no saludar a ningú. Això al principi sobta, però amb el temps són aquesta mena de coses les que més valores”
“Ciutats ja grans i de l’entorn com Sabadell o Terrassa tenen una altra manera de fer política. Aquí sortosament encara no hem perdut certa manera de treballar, de fer poble, com es diu. És una administració més propera al ciutadà”
“El paper de l’oposició no hauria de consistir només en criticar tot el que fa l’equip de govern. Entre d’altres coses, perquè és dóna una imatge de la política que no hauria de correspondre’s amb la realitat”
Com a molta gent de Matadepera, vostè devia ser al principi estiuejant.
Doncs sí. Jo vaig néixer a Barcelona i vivíem allí, però el meu pare, que és enginyer tèxtil, treballava a Sabadell, pel que cada dia s’havia de llevar molt d’hora i tornava molt tard al vespre. Les carreteres i les comunicacions no eren les d’ara, és clar. El cas és que de cara als estius, els pares van buscar alguna cosa que estigués més a prop per a què el viatge no fos tan llarg. I als voltants de Sabadell, vam descobrir Matadepera, on a més hi teníem vincles familiars llunyans. Vam llogar una casa que estava al carrer Sant Joan, al costat de Can Quim. I allí hi vam estar.
Devia ser molt nena.
Jo vaig néixer el mes de març i el meu primer estiu ja el vam passar a Matadepera. Però a l’Hotel, a la Plaça de Cal Baldiró, perquè abans de llogar el pis, els pares van voler saber si el poble agradava. Som quatre germans i des de llavors, tots els estius els recordo a Matadepera.
I així van anar passant els anys.
Si, alguns dels millors records de la meva joventut són d’aquí. I més a l’estiu, una època en què hi ha el temps de vacances, una bona temperatura, els amics, les primeres colles, en fi… Precisament a Matadepera va ser on vaig conèixer al meu marit. Ens casarem i vam anar a viure a Barcelona, on vam estar-hi deu anys. Però amb els anys vam saber que estaven construint unes cases i ens hi vam apuntar. I així va ser quan vem tornar a viure aquí.
Vostè és advocada i durant uns quants anys va treballar a Barcelona.
I encara hi treballo, però mai he exercit. Dono classes de Dret a la Central. He estat en un despatx d’advocats, però em va sortir l’oportunitat de fer classes i com que la docència sempre m’ha agradat molt, ja m’hi vaig quedar. I hi estic molt a gust.
I és aquí, a Matadepera, on comença a sortir la seva vessant política?
Suposo que sí. Matadepera va ser de bon principi no només un lloc on passar les vacances sinó també un lloc ideal per a viure-hi. I el fet que conservés aquell aire de poble avui tan enyorat feia que volguessis participar de tot allò que s’hi feia. Jo em vaig apuntar a la Comissió de Festa Major, on també hi col·laborava el meu pare, i repartia els programes per a totes les cases però també estava al bar del pavelló o escombrava quan la gent marxava.
Però també es va implicar en l’AMPA de l’Escola Ginesta.
Sí, però això ja va ser quan vaig anar-hi a viure. Vaig entrar a l’Associació de Pares i Mares on anaven els meus fills a l’escola. Dos anys vaig estar a la Junta com a vocal, dos més com a secretària i quatre com a presidenta. Llavors, vaig entrar com a secretària de la junta d’AIUMA, una entitat de formació universitària que fa cursos durant l’any aquí al poble.
I el tema polític?
Suposo que el vincle va venir quan estava a l’AMPA. Em vaig afiliar a Unió Democràtica de Catalunya per afinitat ideològica però va arribar un moment en què en Jaume Riera, que va ser alcalde entre 1999 i 2003 em va demanar de participar més. I vaig anar a les eleccions del 2003 com a número 7.
I s’hi va anar embolicant.
Tot i perdre les eleccions, vaig entrar com a regidora a l’última legislatura en substitució d’un altre regidor que va plegar per temes professionals. I poc a poc, em vaig anar involucrant amb la política municipal, coneixent el funcionament d’una administració local i anar coneixent a més gent. I això fins que arriba un moment en què et proposen com a candidat. Però la cosa ja ho va anar portant. Vius en un poble, te l’estimes, i penses que hi pots fer més. I et sents matadeperenc i matadeperenca, encara que no ho siguis.
La diferència amb una ciutat com Barcelona certament és notable.
En una gran ciutat ja se sap que la gent no es coneix, no se saluda. Si vius aquí i hi participes una mica amb les entitats, és impossible passejar-te una estona i no saludar a ningú. Això al principi sobta, però amb el temps són aquesta mena de coses les que més valores. És el que tenen els pobles. I aquesta vessant humana m’agrada molt.
La política de poble potser és més vocacional.
Si, és un altre estil. Ciutats ja grans i de l’entorn com Sabadell o Terrassa tenen una altra manera de fer política. Aquí sortosament encara no hem perdut certa manera de treballar, de fer poble, com es diu. És l’administració més propera al ciutadà, en què tothom pot parlar amb tothom. També és natural que sigui així, oi?
A les últimes eleccions van recuperar el govern i a més, amb majoria absoluta. Com es va viure tot allò?
Va ser un dia molt emocionant i em sembla que no vaig dormir. Vam doblar el número de regidors que teníem però admeto que vam ser també els primers sorpresos. Matadepera havia viscut una legislatura, la primera des de la democràcia, amb un govern tripartit on no hi estava present Convergència i Unió, així que no ens fèiem massa il·lusions. Encapçalar una llista i guanyar-la va ser del tot increïble.
Tot i que era nova com alcaldessa, ja havia estat a l’oposició.
Si, però no té res a veure una cosa amb l’altra. A l’oposició, almenys la d’un poble com Matadepera, el paper que es fa és gairebé simbòlic. Sí, d’acord, pertanys a un consistori i representes a una part de la ciutadania, però el cert és que poca cosa hi pots fer més perquè evidentment l’equip de govern té altres prioritats que no necessàriament han de passar per tenir a tot el consistori informat del què es fa.
Si diu que és simbòlica, també hi ha d’haver diguem cert protocol d’actuació.
Sí, i hi ha molt paper, en això. Forma part del joc polític. A vegades l’oposició diu coses pel sol fet que estan a l’oposició, perquè si estiguessin a l’equip de govern actuarien d’una altra manera. Però penso que no el seu paper no hauria de consistir en criticar tot el que fa l’equip de govern. Entre d’altres coses, perquè és la imatge que es dóna de la política, que és força negativa. Si la classe política està tan poc valorada per la ciutadania, penso que en part és per això.
Però vostès ara tenen majoria absoluta. I això aplana molt les coses.
Sí, això és cert. En altres governs i legislatures, si un equip de govern està format per dos o tres partits és lògic que hi hagi tensions i certa crispació, però en una majoria absoluta és difícil que això succeeixi. Tot i així, penso que la labor d’un polític ha de ser de mirar que tot vagi de cara, que no hi hagi conflictes i d’estar bé amb tothom. D’altra banda, procurem tenir bones relacions amb els ajuntaments de la comarca, siguin del quin color que siguin: Sabadell, Terrassa, Viladecavalls, Castellar, Sentmenat… em penso que si es vol donar un bon exemple, i no dic ja de partit sinó des d’una vessant més humana, s’ha de començar per aquí.
I fent el balanç de dos anys, quines diferències hi troba?
Francament, sabia que l’administració era lenta però no tant. I em pensava que en un poble de 8.000 habitants els tràmits no s’eternitzarien. Al començar un govern també has de continuar els projectes de l’anterior legislatura que potser no prioritzaries. O sigui que estàs lligat bastant.
Quin és llavors el vostre objectiu?
Deixar el poble millor del què l’hem trobat. Jo no sóc política professional. I no tinc cap altra pretensió. Des dels ajuntaments petits com el nostre podem fer moltes coses, per a què puguem aportar eficàcia i sentit comú, i no tant de cara a la galeria. Perquè l’anar “fent poble” pugui anar convertint-se en “anar fent país”.
