Dilluns, 21 de febrer de 2022, Marc Castells, alcalde d’Igualada, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Marc Castells, alcalde d’Igualada
- Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Jordi Joly, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
La sessió s’inicia amb el Dr. Salvador, donant la benvinguda als assistents i presentant el convidat del dia d’avui, així com al Professor Jordi Joly, responsable de l’assignatura. Seguidament, planteja una sèrie de preguntes sobre el perfil i trajectòria del Sr. Castells i del territori que administra.
Marc Castells agraeix la invitació i diu que mai s’hauria imaginat acabant sent alcalde. Explica que als 14 anys va participar en unes colònies que eren del Grup d’Estudis Nacionalistes, on va conèixer Mossèn Ballarin i Pep Espar Ticó, i que li van fer entendre la importància del país. Més endavant, com que havia d’estudiar a Barcelona i el servei de la Hispano Igualadina era deficient, va començar la seva militància política. Recorda que, fins i tot, va arribar a ser detingut policialment per queixar-se amb 39 estudiants més, que van llogar un autobús per portar els alumnes a la facultat. D’aquí va passar a militar a la JNC, com a persona molt crítica i contundent en relació a les activitats de tots els partits. També del de Convergència i Unió. Un dia, recorda, Artur Mas el va trucar i li va demanar que es presentés a les eleccions municipals d’Igualada i va acceptar en un context de lluita interna dins del partit.
Castells recorda que l’expectativa era de perdre i, efectivament, va obtenir el pitjor resultat de la història de CiU a Igualada. Però a les segones eleccions que es va presentar ja les va guanyar de manera majoritària i ara porta tres legislatures amb majoria important.
També recorda que va ser diputat provincial i que va a arribar a presidir la Diputació, cosa que li va donar una visió important de la política supramunicipal. Destaca que el valor de la resiliència i el no rendir-se mai és important en política i en la vida en general. Cal no fer cas a qui digui que qualsevol és impossible.
Seguidament presenta Igualada com una ciutat mitjana del país, que fa 10 anys s’havia desdibuixat i que ja no formava part del mapa social. Calia, diu, crear una autoestima de ciutat. Considera que és l’únic alcalde del món que pot anar vestit de dalt a baix amb roba fabricada a la seva ciutat. Diu que si aquest fos el cas d’un alcalde italià, seria portada internacional. Es considera “industrialista” perquè creu que la indústria dona bons salaris, bon nivell de vida i bones pensions, i que cal fer valdre els actius industrials com a ciutat.
Destaca el sector de la pell, que té 700 anys. Considera que Igualada és la creadora de l’Economia Circular. Es maten 12.000 vedells cada setmana a Catalunya i ells en recuperen la pell i la venen a industrials. En comptes de fer sola de sabata, com fa 30 anys, es va decidir passar a fer pell de qualitat que fan servir marques com LV, Hermès o Prada. Ara Igualada és la capital europea de la pell de qualitat. I amb tot això s’evita la cremació de les pells i un desastre ambiental.
Creu que l’alcalde ha de ser el primer comercial de la seva ciutat. Un alcalde que no parli amb passió de la seva ciutat no té cap futur, ni tampoc la seva ciutat.
En una segona pregunta, se li demana a l’alcalde com és el tipus de relació formal i informal que manté amb els ciutadans. Castells distingeix 3 períodes: abans de les xarxes socials, durant les xarxes socials i després de la COVID. Recorda que va ser molt pioner a les xarxes i que es trobava amb ciutadans que li demanaven coses i que ell anava a veure directament els ciutadans que li escrivien. Ell mateix veia, des del balcó del veí, allò que passava. I si veia que tenia raó, es treballava la mesura política necessària. Diu que les xarxes socials són un barri més de la ciutat.
Diu que fa un temps detecta més toxicitat i mal humor en aquest barri electrònic. Però també diu que rep diàriament moltíssimes persones a l’ajuntament. I cal que l’alcalde estigui al carrer també. Al despatx hi està poc, a l’ajuntament més i al carrer molt més encara. Si no es detecta l’estat de situació de la ciutadania, poc es pot fer. Si no es fa els projectes amb la gent, els projectes acaben generant desencantament en l’estat d’ànim.
A continuació, el Dr. Salvador li pregunta sobre la participació ciutadana i com concretar-la d’alguna manera, si per la via del diàleg o com acompanyar-la de manera operativa. Concretament, pregunta si hi ha algun mecanisme oficial, més enllà de la presència de l’alcalde al carrer. Castells diu que la Covid ha triturat les ganes de la gent de participar en societat. La ciutadania ha viscut una “gran renúncia” darrerament i ja no té ganes de formar part d’una AMPA o una junta de veïns. Creu que això és un gran problema a futur. Recorda que si organitza un consell de districte ja només hi venen 3 persones i són les més polititzades, de manera que li agrada fer una combinació de mesures. Per exemple, al saló de plens convoca les persones que fan el curset d’integració i els dona la benvinguda. Els explica que la seva mare va venir amb 14 anys de Guadalajara sense conèixer ningú, sense parlar la llengua i sent mal vista. I la seva mare va veure que el seu fill és alcalde. Ara els diu als nouvinguts que espera que algun dels seus fills i filles siguin els líders comunitaris de demà.
També explica que rep tots els nens i nenes de tercer de primària a l’ajuntament. I els dedica el temps necessari per tal que entenguin com funciona la ciutat i d’on surten els recursos necessaris. Creu que aquesta és una gran manera de fer que els ciutadans siguin cívics el dia de demà i entenguin que l’ajuntament és la manera més propera de fer política pel ciutadà. I assegura que la millor eina per participar és votar cada quatre anys i que no hi ha millor examen que aquest, perquè “fa posar les piles” als polítics.
El Dr. Salvador també demana més elaboració sobre la col·laboració público-privada per millorar la pròpia ciutat i projectar-la. Explica l’alcalde que volen el renaixement industrial de la ciutat i que, per tant, van idear un pla per col·laborar amb la indústria. A través de fons FEDER i de la Diputació van crear un laboratori de disseny en què diverses empreses han creat els seus propis instituts de recerca i formació per al personal dels propers anys. Creu que és la manera de tornar a promoure l’esperit que Igualada sempre ha tingut. També esmenta el nou campus universitari, en què els estudis de la UPC s’anaven esllanguint i desapareixent. Finalment, el rector de la UPC va anunciar la intenció de tancar el campus local. Ara l’ajuntament ha buscat noves associacions i, gràcies a l’aliança amb la UdL generarà properament 1.000 estudiants que vindran a especialitzar-se en el camp del tint i altres tèxtils especialitzats. I 400 persones fent infermeria, i 150 més fent genètica en un nou campus de Salut i un Hospital Universitari.
Una nova pregunta s’interessa sobre la política interna i les relacions amb els partits polítics que formen part de l’oposició o de les coalicions. Castells confirma que en els darrers anys hi ha hagut un creixement de la tensió i el mal humor. Recorda que venim d’un temps marcat pel Procés i per la tensió amb l’independentisme. Recorda, no obstant, que cal buscar maneres de resoldre els problemes. Diu que la primera legislatura va governar amb coalició amb ERC. La segona va ser en majoria absoluta. I la tercera, actual, governa en minoria. Diu que no hi ha cap estadi que sigui fàcil, perquè sempre poden passar tota mena de coses, com ara l’esclat de pandèmia, que “poden fer saltar la legislatura pels aires”. Recorda que la Conca d’Òdena, formada per 7 municipis amb alcaldes de 5 formacions diferents, van anar a la una i van decidir comunicar cada dia durant 25 dies seguits, fent una roda de premsa. Des d’aquella plataforma, l’alcalde es va haver d’enfrontar a tothom, totes les autoritats, des del Ministre Illa fins al President Torra o la consellera Vergés. No obstant, reconeix que van suavitzar relacions posteriorment. Castells recorda que aquesta contundència en la defensa de la seva gent i la transparència va ser un procés dur, que el va portar a enfrontar-se fins i tot a la Generalitat, en un moment en què no donava les dades reals dels morts, ja que ell tenia dades actualitzades de les funeràries i la Generalitat en donava unes altres. Castells va haver de sortir a desmentir alguns dels comunicats de la Conselleria de Salut en algunes ocasions durant aquell temps. Agraeix que el President Torra acabés entenent el punt de vista de l’alcalde i exigint una major precisió en les dades. L’alcalde acaba reclamant transparència perquè “tot s’acaba sabent amb el temps”.
Torn de preguntes del professor Joly
El responsable de l’assignatura de Gestió Pública saluda l’alcalde i anima els presents a preparar preguntes per plantejar-li a posteriori. Agraeix la visió positiva i excel·lent que l’alcalde transmet de la política, perquè estem en uns moments en què la societat desconfia de l’àmbit públic. Diu Joly que en un món de canvi permanent hi ha moltes coses a fer, ja sigui en un municipi com en el país. I que la política pot funcionar bé si les persones es posen a fer les coses bé. Li pregunta a l’alcalde la seva opinió sobre la diferència entre la política i la gestió. ¿És cert que el sector públic és molt més complicat diferenciar ambdues coses que en el sector privat?
Castells explica un exemple. Fa poc un industrial el va acusar d’ineficient en tant que l’ajuntament li demanava certificats d’estar al corrent de pagar l’IBI per demanar un gual. L’alcalde diu que va quedar corprès i que va demanar de seguida arreglar aquesta doble gestió, ja que és l’ajuntament el primer que ha de saber si li paguen o no l’IBI. Diu que ha ordenat moltes coses en aquest sentit. Quan ell va començar el seu mandat, Igualada era un dels 50 municipis més endeutat del país i que no va poder satisfer la paga extra dels treballadors a final d’aquell any. A poc a poc, van començar a repensar les despeses municipals i optimitzar alguns recursos: van suprimir línies d’autobús en què no hi havia usuaris, o articular diversos mecanismes per fer una millor gestió estalviant diners. Recorda que, quan es fan aquestes coses, cal escoltar els col·laboradors. Especialment quan cal fer canvis en les maneres de fer. Diu que cal tenir tècnics que s’estimin la ciutat, a més que cal que siguin bons professionals i recomana exigència, tot i que no duresa.
Una altra pregunta del Prof. Joly s’interessa sobre l’organització de l’estructura administrativa i els organigrames de l’ajuntament d’Igualada. I, en aquest sentit, quin és el paper del lideratge en aquestes palanques. Castells explica que ell treballa per responsabilitat i que hi dedica moltes hores. Considera que els treballadors públics han d’estar molt ben pagats i que això sigui corresponent amb la responsabilitat que tenen, que és fins i tot penal. Diu que els directors d’hospitals públics han d’estar molt ben pagats i que és demagògic dir “que cobren massa”, com és el cas d’una recent interpel·lació de la seva oposició. Diu que serà importantíssima la funció de la persona que es dediqui a gestionar l’acompliment i eficiència dels múltiples serveis que s’externaltizen. Considera que cada vegada les licitacions van més a fixar-se en el preu i que això genera ineficàcies molt sovint, perquè els guanyadors de la concessió poden tenir incentius a prestar un servei subòptim. Per revisar-ho, cal una bona figura de lideratge.
El prof. Joly reflexiona sobre la promoció econòmica, la bona pressupostació, l’optimització de l’estructura organitzativa i la bona planificació d’una administració pública. Castells recorda que quan va entrar al govern municipal, tots els “semàfors” econòmics estaven en vermell, fins i tot el pagament a proveïdors. Actualment, tots estan en verd i que això és una gran satisfacció, però també diu que els ciutadans no ho valoren prou i que si un nou alcalde volgués prometre excessos econòmics, possiblement els ciutadans no li dirien que no. Recorda que gestionar malament significa endeutar i hipotecar el futur de les generacions posteriors. També recorda que cometre qualsevol acte no ètic és hipotecar la imatge de la ciutat per molts anys. Diu que un dels millors consells que li han donat mai és que la seva actuació li ha de permetre dormir tranquil a les nits i que mai ha tirat endavant cap projecte que no hagi tingut el beneplàcit dels secretaris i interventors del moment.
Torn d’intervenció dels assistents
Una alumna pregunta sobre les ordenances municipals en matèria de violència de gènere i feminismes. Recorda que fa tres mesos hi va haver una violació brutal al municipi i vol saber si hi ha mesures preses per part de l’ajuntament. Castells lamenta que la situació va ser molt dolorosa i que confia en la feina dels Mossos d’Esquadra quan li diuen que l’assumpte encara esta sota investigació. Diu que si d’aquí a un temps breu no hi ha novetats en el cas, i no hi ha respostes, caldrà fer una queixa seriosa. Des de l’ajuntament s’han instal·lat i actualitzat les càmeres de seguretat d’aquell polígon, de manera que la policia local i els Mossos hi puguin connectar. Es queixa que les càmeres han trigat 2 mesos en arribar, perquè per un procés administratiu no podien venir més aviat. N’ha anunciat 15 més. I diu que no li agrada tenir la ciutat més vigilada, perquè és una intromissió en la societat, però que no sembla que hi hagi més remei. També diu que cal treballar l’educació i eliminar els micro-masclismes, fins i tot en infants de menys de 10 anys.
Arribats a aquest punt, el Dr. Miquel Salvador agraeix la participació del Sr. Castells i de tots els presents i anima els estudiants a seguir el Cicle de debats properament.
