"La gent no demana un sanitari. Demana un Poly-Klyn!"

Marc Miquel va començar la seva trajectòria professional en el món comercial de les motos. I fins a la crisi del 92 va treballar per KTM a distribucions i concessionaris per tota Espanya. Poc després, obligat per les circumstàncies, que és el que realment fa atiar l’enginy, Miquel va fundar amb el seu pare el 1994 un negoci que en aquella època era gairebé desconegut: el dels sanitaris portàtils.

Sembla mentida que hagi productes dels que haguem pogut prescindir-ne durant tant de temps. No cal que siguin excessivament sofisticats, ni que siguin el producte d’una llarga evolució. Un d’ells és el Poly-Klyn, també conegut com els lavabos portàtils. Ara estan per tot arreu: en fires, concerts, festes patronals, celebracions a l’aire lliure. Com és possible que fins fa 15 anys ningú no hagués pensat en ells com a font de negoci?

Cóm va començar tot?
Doncs és una llarga història. Tot comença per la meva afició al mar. M’encanta el mar, el windsurf, la vela, i tinc un catamarà importat dels Estats Units. Amb l’importador contactem per veure què podíem aportar al mercat espanyol que estigués present en els Estats Units i un article que ens va atreure va ser el dels sanitaris portàtils.

I aquí comença tot.
Aquí no hi ha massa cultura d’aquest tipus d’artefactes, però als Estats Units estan molt acceptats. Només per a que es faci una idea, en la presentació del President Obama havia distribuïts 5.000 sanitaris només per unes quantes hores.

I cóm va anar?
Doncs és la història de sempre. Amb una idea. Vaig sortir al carrer i em vaig anar a veure unes quantes constructores, però les respostes van ser negatives. Fins que vaig anar al port i allà em van rebre amb els braços oberts. Els lavabos que tenien quedaven molt lluny i pensaven que si els tenien col locats a prop, ni que fossin portàtils, estalviaria temps. Va costar el seu trobar resultats però la tenacitat sempre acaba donant els seus fruits.

Què bé!
Sí, però és que no teníem res! Ni tan sols una empresa amb la qual tenir assegurat la comanda. Vaig intentar retardar al màxim, vaig trucar al fabricant d’Estats Units per tal que em va enviar 2 serveis ia pesar de l’elevat cost que va suposar, la primera comanda va quedar solucionat.

I com van afrontar el segon?
El meu pare va pensar encertadament que necessitàvem un soci que recolzar econòmicament la iniciativa. Busquem a algú de la construcció i vam conèixer a algú que ja estava més o menys familiaritzat amb el tema. Així que el meu pare i aquest soci van posar els diners i jo el treball. I vam acordar que fins que l’empresa no donés beneficis, jo no cobraria.

I quan es van produir els primers resultats?
Triguem quatre anys fins que no aconseguim trobar uns equips de neteja que fessin bé el que volíem. Havíem fabricat 600 unitats però cada una d’elles ens havia costat molt treball i molt d’esforç, us ho asseguro.

Un treball i un esforç que hauran suposat molts canvis.
Sí, l’evolució ha estat considerable i en el nostre cas ha estat una cosa que ens diferencia respecte a Estats Units. Allà utilitzen el sanitari de caiguda lliure, que resulta molt funcional, molt bàsic, però a Europa no s’accepta, així que es va crear el de recirculació. Quan el va instaurar, vam tenir molta demanda, i desbancar a la competència, per la qual cosa va ser el nostre primer gran triomf.

Quin percentatge de mercat tenen?
A Catalunya estem per sobre del 90%, així que som molt forts i estem molt ben posicionats. Comencem a créixer pel litoral Mediterrani des de Barcelona fins a Múrcia, i el següent pas era Almeria, per la qual cosa la línia de creixement que teníem estava més que consolidada però la crisi ho ha parat tot, és clar.

I per què la costa?
Bé, pel boom urbanístic de les segones residències: som un referent a nivell estatal a les platges, ia l’estiu amb les festes patronals i els concerts hi ha molta demanda.

Què tal l’exportació?
Ara estem començant. Primer només fabricábamos per consum propi perquè la capacitat que teníem de fabricació ja quedava absorbida, però ara, amb la crisi, estem intentant obrir mercat a Portugal i el nord d’Àfrica.

I tot ho fan aquí?
Sí, la fabricació es fa a Gavà, a una empresa especialitzada en el que s’anomena el rotumoldeo. Els motlles són propis i tot és de plàstic. I a més aguanta molt, sinó hi ha un vandalisme extrem, és clar. De fet, els primers sanitaris que comprem, els que van venir en avió en el 94 encara estan facturant.

I també són molt coneguts.
Hem aconseguit una cosa important: la gent no demana un sanitari, sinó un Poly-Klyn. Fins i tot a la competència!, La qual cosa demostra la implantació que hi ha hagut per denominar amb una marca un objecte. I encara hi ha més. Estem treballant amb una idea que als Estats Units ja està triomfant: utilitzar com a suport publicitari. Allà ha estat un boom, posant el sanitari a primera línia de qualsevol esdeveniment, quan aquí encara tenim el costum d’amagar. Això demostra que la publicitat pot tenir recursos d’implantació que encara desconeixem.

La gent que l’utilitza vol veure’l.
Estem plantejant diversos projectes. I un d’ells, és que els sanitaris que tenim a les platges puguin ser patrocinats per empreses de cremes solars o altres articles d’estiu. Tothom acaba veient-lo. Ens costarà, però acabarà per imposar-se.

Algun altre projecte?
La segona gran evolució són els remolcs de luxe. Estem treballant en això i la idea és que tot el que pugui estar en un sanitari d’un hotel de 5 estrelles ho puguin tenir aquests remolcs. Ja tindrem les primeres unitats pròpies, però farem versions més luxoses perquè pugui ser una inversió de futur.

Poden estar realment satisfets amb el que han fet fins ara.
Si mirem enrere, doncs si, estem orgullosos del camí recorregut. La gent es sorprèn molt del que facturem, essent com som una empresa de lloguer i llogant el lavabo a una mitjana de 120 euros. Però en aquests últims anys hem facturat prop de 11 milions. Ara per la crisi ens hem estabilitzat, i fins i tot hem baixat una mica.

Ha esmentat un parell de vegades la crisi.
Hem començat a notar una ligerísima estabilització respecte als últims mesos que van ser bastant durs. I això es va notar a la plantilla: érem 150 i ara hem reduït el personal a poc més d’un centenar de treballadors.

Cóm organitzen la logística?
Tenim una flota de 100 vehicles però l’important és complir els compromisos que ens exigeixen. A San Juan, per exemple, instal lem unes 150 cabines a la platja de la Barceloneta que a les 10 del matí han d’estar totes retirades. Així que ens responsabilitzem d’uns compromisos que no passen només pel servei sinó també per l’estricte compliment d’horaris. Això és una cosa que tenim molt assumit, i la gent que treballa per a nosaltres també. Estem en llocs on hi ha festa i celebració, però nosaltres no estem per a això.

Ja tenen més o menys dominat el mercat nacional. Què tal a l’estranger?
Comencem a fer internacionalització a finals del 2007, i tenim presència en alguns mercats, com li deia. En el passat any comencem a tenir uns primers resultats decents però encara avui dia no representa una gran quantitat a nivell de facturació global.

Tot arriba.
Tenim un producte en el qual confiem molt: és el rentamans plegable i apilable. És únic en el món, és de plàstic, fàcilment transportable i ja ho tenim patentat. Es pot transportar en el fons d’un camió i l’utilitzarem en sectors com el militar, en ONG o en situacions d’emergències o catàstrofes. Si acaba tenint la projecció que volem, amb l’exèrcit i organismes que li donin suport, com l’OTAN o l’ONU, el resultat pot ser increïble.

I com se’ls va ocórrer?
Pensem que estaria bé situar-lo en temes militars, com maniobres o missions, per exemple. Presentem el producte i els va encantar. Lloguem unes unitats a l’exèrcit ia l’OTAN, i fins i tot l’exèrcit espanyol es va dur unes unitats a Afganistan. També ho hem cedit a l’exèrcit nord-americà en període de proves, però també l’alemany i l’espanyol. Ja estem classificats per l’OTAN i l’ONU per ser proveïdors oficials i això pot ser el principi d’alguna cosa realment gran.