Aprofitant la seva participació al recent Esmorzar “Eleccions municipals 2023 – Els darrers cent dies”, alcaldes.eu entrevista l’alcalde de Mollerussa.
Marc Solsona
Alcalde de Mollerussa i Secretari general adjunt del PDeCAT i representant ARA PACTE LOCAL
Vostè, i alguns alcaldes de l’òrbitra del PDeCAT i Junts, afronten les eleccions municipals sota un nou paraigües. Ens el pot explicar?
Fa més d’un any, en un Consell Nacional, el PDeCAT va decidir que no concorreria a les eleccions municipals com a marca, sinó que constituiria una plataforma electoral. Es va dir inicialment Pacte Local i després, fruit d’una coalició amb el partit Ara Catalunya, va passar a anomenar-se Ara Pacte Local.
És una plataforma municipalista al cent per cent, de la que el PDeCAT forma part, i que mirarà de presentar fins a 300 llistes arreu del país. A dia d’avui ens trobem prop de les 200 i estem a punt de tancar projectes importants en les properes setmanes.
El PDeCAT va decidir que no concorreria a les eleccions municipals com a marca, sinó que constituiria una plataforma electoral
Què aporta de nou, en relació amb altres propostes electorals?
Nosaltres volem teixir complicitats en un espai electoral molt fraccionat i trencat a nivell de país. Volem trobar el nostre espai i posar damunt la taula assumptes com la bona governança, la proximitat amb els alcaldes i alcaldesses i una mirada del tot centrada en el món local.
En resum, en aquest context català tan convuls, el fet que hi hagi propostes com la nostra, que mirin primer l’interès del municipi per poder construir país, independentment de les sigles, pot ser una aposta de valor afegit de cara a les properes eleccions municipals.
Volem trobar el nostre espai i posar damunt la taula assumptes com la bona governança i una mirada del tot centrada en el món local
I de quina manera s’articularà aquest paraigües a nivell territorial? Tindran un nom comú arreu del país? Hauran de fer pedagogia amb el ciutadà?
Nosaltres donem llibertat a cada candidatura per tal que agafi la denominació que estimi més oportú. Per exemple, “Mollerussa Primer” és el nom de la candidatura que encapçalo. A Lleida, “Activem Lleida” és la del candidat Domènec Vila. “Malgrat ens mou” és la del candidat Jofre Serret… Totes les denominacions identifiquen el projecte de ciutat amb el seu candidat.
El que sí que fem és defugir de marques genèriques. Apostem pel candidat i la candidata i per les persones amb una marca pròpia del municipi. I, en tot cas, això ens relliga en una coalició general a fi de poder computar a nivell de consells comarcals i diputacions. El subjecte, però, no és la coalició, sinó el candidat de la denominació específica de cada municipi. Pensem que amb aquest concepte, la penetració i la pedagogia al carrer serà més fàcil que amb d’altres.
Personalment, com afronta vostè les eleccions?
Jo em presento a la reelecció del meu quart mandat. Durant el mandat anterior vam veure truncada l’estructura del pla de govern per culpa de la pandèmia. I, potser, si no hi hagués hagut la pandèmia, no m’hi hauria presentat.
En tot cas, tinc la responsabilitat, les ganes i la il·lusió d’acabar tot allò que havíem començat. Estem promovent molts canvis, una marca pròpia i tenim molts desigs de fer que Mollerussa sigui una ciutat líder a les Terres de Lleida, per tal d’aportar progrés, millora i benestar als seus habitants.
Em presento a la reelecció del meu quart mandat. Durant el mandat anterior vam veure truncada l’estructura del pla de govern per culpa de la pandèmia
Els pactes per constituir majories és una opció que vostès contemplen?
Doncs sí. Les majories són cada vegada més difícils i cal establir pactes. Però pactar vol dir: parlar, negociar, confrontar projectes de municipi i, sobre tot, entrar en un diàleg. Nosaltres, més enllà de posar un cordó sanitari a l’extrema dreta i als populismes, crec que podem parlar i encaixar amb qualsevol opció que vulgui aportar projectes per als municipis i pel bé dels seus ciutadans, amb molta apertura.
Una cosa interessant és que la nostra coalició pot tenir la clau de la governabilitat en molts indrets de Catalunya. Tenim el repte de ser clau de governabilitat. I això ens farà prendre decisions serioses pel bé de cada municipi.
Les majories són cada vegada més difícils i cal establir pactes
En quin sentit creu que seran “clau de governabilitat”?
Doncs que hi ha llocs en els que no ens presentàvem i en què ara ens presentarem. I que si no hi ha majories, el pastís habitual es veurà alterat perquè nosaltres posarem en valor els nostres vots.
Ens presentem per fer política. De manera serena i honesta, farem en cada lloc el que creguem millor. I prendrem decisions, perquè prendre decisions és fer política. Nosaltres defugim els pactes genèrics amb cap formació. Farem el que toqui en cada circumstància.
Si no hi ha majories, el pastís habitual es veurà alterat perquè nosaltres posarem en valor els nostres vots
La ciutadania ha canviat la manera de votar i el jovent sembla poc interessat en política. Com el buscaran?
El que estem veient és que hi ha una abstenció creixent i que cal despertar la motivació política. Penso que participar en la política municipal és més fàcil que fer-ho en projectes d’àmbit nacional. I això representa una bona oportunitat.
La gent està molt cansada de partits polítics establerts i estàndards. Hi ha una decepció general, perquè no s’ha aconseguit el que es volia. A més, hi ha una visió negativa de la política. També hi ha qui se sent orfe i que no s’identifica amb cap partit.
El món local, en canvi, dona la possibilitat de construir un projecte que faci que les persones se sentin ben representades. La nostra candidatura, que evita les sigles i aposta per la gent dels municipis, però que, a la vegada, no és marca blanca de ningú, pot tenir una oportunitat en aquestes eleccions que, potser, no era possible en altres contextos.
Participar en la política municipal és més fàcil que fer-ho en projectes d’àmbit nacional. I això representa una bona oportunitat
Una altra tendència que s’ha imposat ha estat la dels grups independents municipals.
És un símptoma del que us deia. Però, curiosament, estem instal·lats en un país que cada vegada va donant tombs. Al principi de la democràcia van proliferar els alcaldes independents. Però a mesura que el país es construïa a partir d’un projecte nacional i dels pilars del benestar, els partits consolidats es van anar apropiant del terreny i els independents van quedar allunyats del joc polític. Tot passava aleshores per l’estratègia dels grans partits.
Ara veig que és al revés. Potser cal deconstruir el model per a tornar-lo a construir. La política municipal dona l’oportunitat de fer coses més lliurement i de sortir de la imposició i estructura dels partits formals.
Quina importància té per a vostè una bona campanya electoral en política municipal?
La campanya serveix per conèixer el que la ciutadania demana i espera de tu. Però, això sí, si vas sempre amb la veritat pel davant. A l’electorat del món local no el pots enganyar. Si l’enganyes un cop, ja l’has perdut per sempre.
Així que les campanyes electorals serveixen per donar la cara, retre comptes, donar explicacions… Tinc la màxima de no fer res que no es pugui explicar. A la gent li dic: “et pot agradar més o menys; puc tenir o no la raó; però sempre he de poder-te explicar i justificar el que faig”… Les decisions mai es prenen perquè sí. Les coses han de ser transparents i cal donar traçabilitat al que es fa al municipi.
La campanya serveix per conèixer el que la ciutadania demana i espera de tu. Però, això sí, si vas sempre amb la veritat pel davant
Algun consell per encarar la campanya?
És important fer propostes de present i futur que il·lusionin. La gent defuig de la crítica constant i del assenyalament. En els municipis, la crítica per la crítica és un joc de suma zero. Ja sabem que hi ha coses que no estan ben fetes, però criticant sempre no construeixes ciutat.
En resum: honestedat, donar la cara i explicar la visió del municipi a 10 o 15 anys. Molts no la tenen. I és aquí on es marca la diferència. També importa l’experiència en gestió de bon govern i el coneixement de com funciona l’Administració. Això facilita el que els projectes prenguin forma.
En els municipis, la crítica per la crítica és un joc de suma zero
En què hauria de millorar la relació del Govern amb els ajuntaments?
Els ajuntaments estan infrafinançats. Però no només per la Generalitat, sinó per l’Estat i per tothom… Nosaltres tenim una càrrega brutal de serveis bàsics que hem de gestionar i prestar i que no es corresponen amb el que rebem d’altres administracions que, en canvi, ens obliguen a prestar aquests serveis.
Per estar millor finançats no ens queda més remei que apujar els impostos i les taxes, cosa que és impopular. Crec que el problema seria evitable amb una llei de finançament local que ens permetés disposar de més variables per poder donar millors serveis en funció de la població, de les despeses, etcètera.
També crec que les persones, la ciutadania, ha de quedar al principi de la cadena de les decisions de l’Administració local. No poden quedar en el darrer terme. A l’hora de cobrar-los impostos, sí que estan en primer lloc, però quan ens demanen un ajut social els posem al final d’un tràmit llarguíssim que no té cap utilitat.
Creu que des del Govern es té en compte els ajuntaments a l’hora de prendre decisions de país?
En teoria hi ha els mecanismes per tenir els municipis i els ajuntaments informats, però no és així. L’exemple més clar va ser la pandèmia. El màxim responsable de la salut pública al municipi és l’alcalde i, en canvi, durant la pandèmia no se’ns va tenir en compte.
Crec que cal recuperar el respecte institucional. Crec que, tal vegada per l’emergència o qui sap si per deixadesa, la relació de respecte mutu que existia entre les administracions s’ha dilapidat. Se’ns ha obviat. I de consultar-nos sempre s’ha passat al informar-nos, tard i malament.
La relació de respecte mutu que existia entre les administracions s’ha dilapidat
Perfil de Marc Solsona
Marc Solsona és l’alcalde de Mollerussa des de desembre de 2010. També va ser diputat per Lleida al Congrés dels Diputats en la X Legislatura i diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura. S’ha format en Geografia i Història i va ser escollit representant municipal, per primera vegada, el 1999, com a regidor de Cultura i Joventut de la localitat.
Links d’interès
