Tot i que és nou en el càrrec, no pot negar-se que és tot un veterà en l’organització.
Sí, va ser l’any 92 quan em va contractar Greenpeace Internacional en una campanya de contaminació de la industria paperera. En aquell moment era un sector molt contaminant, molt dur, i hi havia una solució tecnològica molt fàcil, que consistia en treure el clor del sistema de blanquejat. Vàrem realitzar una campanya específica i em van contractar precisament per a aconseguir el canvi a Espanya.

Com el van conèixer?
Doncs, de fet, jo coneixia l’organització. Al veure el tema que tractaven, que combinava una part tècnica amb una altre de compromís, em va interessar. Entre altres coses perque era una campanya molt internacionalista: no només es veien els problemes del país sino que també els globals. Així va ser com vaig començar a tenir contacte amb els problemes d’Àfrica, de l’Amazones, del sud-est asiàtic… Sempre m’han interessat els problemes a nivell global.

Els qui el coneixen diuen que ja és una peça fonamental a la història de Greenpeace.
Doncs no ho sé. Això m’aclapara, com entendràs. La veritat és que sóc perseverant i porto gaire bé tota la vida a Greenpeace. Sóc una persona combativa, que té visió global i que coneix molt bé l’organització, tant des del punt de vista nacional com internacional. A més, comparteixo la seva cultura i, evidentment, els seus principis.

Creu que tota ONG, per molt altruista que sigui, ha de tenir sempre una organització profesional?
Si realment vol ser influent, com ho és Greenpeace, sí. Però, clarament, ha d’estar recolzada per una estructura important de voluntariat.

I com funciona el vostre?
És molt semblant al de cualsevol empresa: hi ha departaments d’organització amb serveis informàtics, d’altres logístics i d’altres de finançament, comunicació, recursos humans… encara que el nostre princpial recurs són les persones. La gran diferència amb altres organismes és que no rebem ajudes públiques ni tampoc d’empreses: només de persones.

No dèu ser fàcil captar recursos de particulars… i més amb la crisi!
Intentem crear elements atractius, per a que incitin a les persones a fer una petita donació anual. La idea és que la gent ho senti proper. Per això està el Departament de Campanyes, que és el més potent. Traduïm les campanyes internacionals al país: tant a mitjans, com a polítics, com a empreses. Finalment, está el Departament de Participació, que és molt nou y va començar a Espanya. Aquest tracta de canalitzar l’afany de participació voluntària dels nostres socis, i es pot col·laborar de forma desinteresada. En les campanyes es necessita estabilitat, cosa que només es pot aconseguir pagant a la gent que hi ha.

El problema d’algunes ONG és que no se sap molt bé on van a parar els diners que dóna la gent.
Som conscients d’això i, per aquest motiu, som molt nets. A part de que en qualsevol moment els socis poden deixar de fer donatius si no estan convençuts, tenim una auditoria anual que penja l’informe a la web per fer-ho públic. Qualsevol persona pot veure quants diners s’han gastat i per a què. Els nostres socis també reben aquesta informació a través d’una revista que els enviem. Crec que la transparència és molt important.

És realista pensar que es pot mantenir l’estil de vida actual sense energía nuclear i sense emissions de diòxid de carboni?
Sí, n’estic convençut. Es pot mantenir la qualitat de vida però evitant el malbaratament. L’any 2001 ens vàrem plantejar si es podia tenir un model energètic alternatiu i la resposta va ser afirmativa. I l’Institut d’Inversions Tecnològiques ens va informar sobre una dada que ens va animar molt: aquest país té potencial per a generar 56 vegades la seva capacitat de necessitats de generació elèctrica i 10 vegades les energètiques, inclòs el transport i la indústria. Així, ja tenim marge.

I el més important, és viable?
Doncs es vàren fer diversos exemples teòrics de mix energètic, només renovables, i va sortir que sí. S’eliminava el model de carbó i la nuclear, i s’utilitzava el gas i els cicles combinats, com a element de transició inicial per a anar ajustant el tema, i sempre dins d’uns paràmetres d’estalvi i eficiència. El futur per a Greenpeace vol dir electricitat i, per tant, està vinculat a l’energia neta; l’era del petroli, el carbó i l’energia nuclear seran, amb el temps, història.

Pensa que el Govern espanyol podria impulsar les energies renovables com a mesura per a crear llocs de treball i impulsar l’economia?
Si hi ha un jaciment clar on l’ocupació o l’economia verda poden aportar un valor afegit al país, aquest és, sens dubte, el de les energies renovables. Som un referent mundial, amb Alemania i Dinamarca. Els parcs eòlics de mig món, per exemple, els posen empreses espanyoles. I portem vuit anys demanant una Llei d’Energies Renovables, que reguli perfectament el rol de cada energia.

Sembla que ho té clar.
Miri: aquest país és expert en destruir teixit industrial. I des d’els anys 80, queda poc més a fer que no sigui al sector de l’automòbil. Hem de plantejar-nos quina és la política industrial del país, tenint en compte la crisi i la desocupació.

I com poden participar els alcaldes i gestors municipals per a dur a terme el canvi que es proposa des de Greenpeace?
Els municipis juguen un paper molt important perque estan més enganxats a la gestió ciutadana diària, són més propers i produeixen els canvis més depressa. També hi ha un component ideològic i filosòfic: la pau. Quan vàrem crear una xarxa d'”Alcaldes per la pau”, que estaven en contra de l’ús de les armes nuclears, va funcionar molt bé. També vàrem fer una altra xarxa, col·laborant amb la Federació Espanyola de Municipis, per a la lluita contra el canvi climàtic, la reducció d’emissions, la gestió dels residus, el foment del reciclatge…

Poc a poc es va fomentant tot això.
En aquest sentit, els ajuntaments tenen una força molt important a l’hora de produir canvis, que la ciutadania vegi propers. Ja comencen a veure que l’aplicació de mesures de millora ambiental no són cares, al contrari. I és que el medi ambient no ha de ser un obstacle per a sortir de la crisi: és un dels pilars en el que ens podem recolzar.

I penseu que les propostes que feu per a millorar l’ocupació poden arribar també a ser una bona arma electoral?
El tema de l’ocupació i els nous jaciments industrials sempre estan a la pila de propostes, però són molt menys atractius. Tenim una proposta de canvi del model energètic, que és revolucionària, però complicada. L’inconvenient és que encara falta molta cultura ecològica per difondre, roman una visió molt antiga, amb un model que és difícil de canviar.

Ara el petit empresari té altres problemes per resoldre…
En aquest sentit, jo els demanaria als dirigents de les empreses que no facin el que no voldrien fer a casa seva a l’hora de dirigir una empresa i en la producció. Si no vols que els teus familiars visquin en una zona contaminada, si vols que tinguin un treball digne, si vols que es respectin els drets humans en la gent a la que estimes, que ho facin igual quan dirigeixin les empreses.

És un bon argument.
Si per exemple aquí no et toleren que utilitzis matèries primeres que destrueixen els boscos o contaminen els rius, tampoco ho facis fora. Les empreses són un motor de canvi, també. Per això també demanem que col·laborin per a que el planeta sigui més habitable. Com a grup ecologista, volem qe els processos de producció siguin nets, que s’utilitzin els mateixos estàndards aquí i a Xina, per exemple. Respectar el medi ambient és rentable.

Quin paper juga la formació contínua en una organització com Greenpeace?
Fonamentalment, invertim molts diners: entre 30.000 euros i 50.000 euros anuals. Creiem que tant la gent que treballa de forma voluntària com la gent que no, ha d’estar molt ben formada per a produir canvis amb uns recursos econòmics i humans limitats. Per això, donem molta importància a que la gent es formi, es recicli i s’adapti als nous temps. Una empresa que no inverteixi en formació, es queda obsoleta molt aviat.

Acabem amb els pronòstics: quina prioritat té com a nou Director de Greenpeace a Espanya?
N’hi ha de diferent índole. Per un costat, hem de fer una organització que contacti amb la societat actual, que és diferent a la que hi havia fa 10 anys. I per tant, hauríem d’establir una estructura i una forma de treball que connecti a tots els nivells: la política, l’empresa y el ciutadà. Un altre eix que treballem és el de la presència en el territori: estem teixint una xarxa de col·laboració a través de grups locals, per un doble motiu: perque l’estructura política i administrativa d’Espanya està descentralitzada, i perque molts programes es produeixen en un terreny concret i s’ha d’estar allà. Ara, amb mitjans com Internet, tot resulta més proper.

Algun més?
A part de la nova estructura territorial, treballarem també molt en la movilització, en el sentit de generar motor de canvi: que molta gent participi en les campanyes de Greenpeace i cregui possible el canvi. En aquesta línia, tenim dos eixos importants: per un costat, el canvi climàtic, que o aconseguim donar amb la clau o ens veurem abocats en una sèrie de processos irreversibles. Per altra banda, el medi marí: és el medi al que van la major part dels contaminants, i és també l’última frontera d’on podem extreure recursos verges. El repte de Greenpeace és que el primer contacte d’aquesta gran frontera amb les costes fins les últimes profunditats marines estiguin sota patrons de sostenibilitat. Tenim coneixement i ciència per a fer-ho.