L’alcaldessa de L’Hospitalet demana que no es demorin les obres la L9 del metro i que es faci el túnel de Rodalies al seu municipi
L’alcaldessa de L’Hospitalet del Llobregat, Núria Marín, durant la seva intervenció en l’esmorzar informatiu.
L’alcaldessa de L’Hospitalet del Llobregat, Núria Marín, ha advertit que la reforma de la llei de règim local que prepara el govern espanyol és un "atac" a l’autonomia dels ajuntaments, posa en risc els serveis socials que aquests presten i multiplicarà el risc de pobresa. Marín ha acusat a l’executiu de Rajoy i al Govern de Mas de traslladar la sensació de que els municipis malbaraten i són responsables "de tots els mals del país". Molt al contrari, segons ella, els ajuntaments s’han esforçat per reduir el dèficit i continuen prestant serveis necessaris. A més, Marín ha reclamat que no es demorin les obres de la L9 del metro i que es construeixi el túnel de L’Hospitalet de la xarxa de Rodalies.
"El que més em preocupa no és l’atac als ajuntaments, sinó que és un atac directe als serveis que reben els ciutadans". Amb aquestes paraules, Núria Marín, ha fet palesa la seva preocupació per la reforma de la llei de règim local que ha posat sobre la taula el govern espanyol i que ella mateixa va poder conèixer en una reunió amb representants d’aquest en al qual va participar com a membre de la ‘Comisión Nacional de Administración Local’. En una conferència que ha pronunciat al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, i que han presenciat el primer secretari del PSC, Pere Navarro, l’expresident de la Generalitat, José Montilla i diversos batlles de municipis de l’Àrea Metropolitana, l’alcaldessa de L’Hospitalet del Llobregat ha explicat que els alcaldes van sortir d’aquesta trobada sense cap documentació i això és, segons ella, un "menyspreu al món local".
Pel que ha pogut saber que planteja l’executiu estatal i segons la seva opinió, aquesta reforma representarà un "atac" contra l’autonomia local, posarà en risc els serveis que presten els ajuntaments i, com a conseqüència d’això, el risc de pobresa es multiplicarà "per molt més de cinc". De fet, segons Marín, si els ajuntaments no prestessin els serveis que ofereixen als ciutadans i ho fes una altra administració, aquest risc augmentaria molt. La raó no és altra que el fet que les administracions locals compten amb l’avantatge de la proximitat amb la gent, cosa que els permet adonar-se d’una manera molt més clara de les necessitats reals dels seus ciutadans.
L’alcaldessa de L’Hospitalet ha fet extensiva la crítica al Govern perquè, segons ella, també planteja una reforma de l’administració local a través trasllada la sensació de que els municipis són responsables "de tots els mals del país". Marín creu que els executius català i espanyol han traslladat que els ajuntaments han malbaratat i que, amb les reformes que plantegen, s’estalviaran molts diners. "Això senzillament no és cert", ha sentenciat la batllessa, que defensa que els serveis que presten els consistoris són del tot necessaris i que, a més, l’administració local és la que més esforços ha fet per reduir el dèficit i pagar els deutes amb els proveïdors.
Reformes i finançament
No obstant això, Marín ha reconegut que és el moment de fer una reforma en profunditat de les administracions. Cal, segons ella, repensar si són necessaris tots els nivells i avançar cap a unes administracions més eficients. Ara bé, aquestes reformes s’han de fer amb diàleg i consens, ha matisat. "Amb tot el que sigui ordenació, clarificació, millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions, el meu partit i jo sempre estarem d’acord. El que no ens agrada és que les coses es facin sense diàleg i consens", ha declarat.
Marín ha aprofitat la seva intervenció en aquest acte per reclamar a la resta d’administracions que compleixin amb els ajuntaments. En concret, ha reclamat a la Generalitat que pagui els deutes que té contrets amb els municipis catalans. "Seria necessari que la Generalitat trobés la fórmula per retornar el deute", ha dit, perquè els ajuntaments necessiten unes finances sanejades per fer front a les demandes dels ciutadans, que -ha insistit- han augmentat per la situació de crisi econòmica.
La batllessa de la segona ciutat de Catalunya també ha fet demandes en matèria d’inversions en infraestructures. Marín ha assenyalat com a "essencials" dues actuacions: la connexió de la L9 del metro amb l’Aeroport del Prat i el túnel de L’Hospitalet de la xarxa de Rodalies. En el primer cas, ha assenyalat que les obres no es poden endarrerir i la connexió no pot esperar més enllà de 2016 o 2017, com recentment ha apuntat el conseller de Territori i Sostenibilitat. Aquesta línia de metro és cabdal, ha dit, per L’Hospitalet, per Barcelona, per la Fira i per tota l’àrea metropolitana.
Respecte a Rodalies, Marín ha deixat clar que una de les primeres obres que s’ha de realitzar és la del túnel de L’Hospitalet. Segons ha dit, hi ha estudis que plantegen que qualsevol altra infraestructura no serà efectiva sense aquesta. A més, ha xifrat en 2.600 MEUR i 650 llocs de treball l’impacte de la construcció, i ha afegit que l’economia que es podria generar en el sostre que s’alliberi podria arribar a una xifra equivalent a l’1,4% del PIB català.
Defensa de l’Àrea Metropolitana
Durant la conferència, Marín ha posat de relleu la importància de les sinèrgies entre els municipis veïns per tal de superar la situació de crisi i encara els reptes que planteja l’economia global. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de reforçar el paper de l’Àrea Metropolitana, així com d’elaborar un Pla Estratègic Metropolità. Ha deixat clar, no obstant això, que, en el procés d’elaboració, els municipis han de tenir un paper fonamental.
Dret a decidir
En resposta a diverses preguntes dels assistents a l’esmorzar, l’alcaldessa de L’Hospitalet ha afirmat que és conscient que el tema del dret a decidir "està sobre la taula". Però ha matisat que "en aquests moments parlar només d’això no és adequat". Segons ha dit, els ciutadans li parlen de necessitats relacionades amb la feina, l’educació, la sanitat o la dependència. "Els ciutadans no entenen que els polítics parlem només d’aquesta qüestió. I ho hem de dir", ha declarat.
Continuant amb aquesta línia, Marín ha comentat, per exemple, que no entenia que la cimera sobre el dret a decidir, en la que va participar el món local a través d’entitats municipalistes, no servís també per parlar al voltant de coses que l’afecten directament com ara quan es retornarà el deute de la Generalitat amb els ajuntaments. La socialista ha reclamat una cimera amb partits, institucions, patronals, sindicats i entitats que tingui un contingut real i que serveixi per tirar endavant la situació econòmica i social.
Més enllà d’això, Marín ha mostrat una posició molt en la línia de la del PSC, ja que s’ha mostrat favorable al dret a decidir, però ha deixat clar que no és independentista. I ha afegit que sovint es confon el procés cap a la consulta amb el procés cap a la independència.
