Dimecres, 15 de maig de 2024, la Sra. Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell i vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Sra. Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
- Dr. Miquel Salvador, vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Dr. Albert Barenys, professor de Gestió Pública.
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta la convidada i dona la paraula al Sr. Eduard Berraondo, que també saluda els assistents i presenta la mecànica de la sessió.
En el primer torn d’intervencions, el moderador pregunta l’alcaldessa sobre la seva trajectòria en política. La Sra. Farrés explica que va estudiar Ciències Polítiques i també Relacions Institucionals i Protocol. El 2003, abans d’acabar la carrera de Polítiques, amb 21 anys, ja estava dedicada professionalment al sector públic com a tècnica. També recorda que va ser la regidora municipal més jove del país.
Preguntada sobre el paper de la ciutat de Sabadell en el mapa polític i social de Catalunya, explica que és la ciutat cocapital del Vallès, amb 216.000 habitants i un pressupost de 200 milions d’euros. Explica que, a diferència de Terrassa, Sabadell ja no pot créixer geogràficament més. En canvi, sí que pot desenvolupar-se en el marc d’una comarca, perquè ja no té sentit que les ciutats vagin soles. El Vallès és una comarca molt industrial, reconvertida a una indústria 4.0, després d’un temps de ser de serveis o, fins i tot, dormitori. El repte econòmic de la ciutat, diu, està acompanyat pel social i l’ambiental.
També explica que Sabadell té una reivindicació actual per acabar de completar la connexió del Quart Cinturó amb Granollers, al nord, i amb Abrera, al sud. Explica que aquesta és una infraestructura polèmica. A banda, també hi ha una reivindicació de transport ferroviari menys radial, en tant que ara mateix, per anar a qualsevol lloc és inevitable passar per Barcelona.
Com a vicepresidenta primera de la Diputació, descriu l’entitat com a posseïdora de molts recursos, però també com un “fantàstic banc de proves” per al sector municipal, cosa que ajuda a aprendre i experimentar polítiques públiques.
El moderador li pregunta sobre la seva arribada al poder municipal i l’alcaldessa explica que el 2015 ja va intentar-ho, presentant-se a unes eleccions primàries per encapçalar la llista electoral a Sabadell, però que va perdre. Aquesta va ser una “gran experiència” a la seva vida, que la va impulsar a treballar en el sector privat durant quatre anys, fins que va decidir tornar. Així va ser com, el 2019, va convertir-se en cap de llista finalment i guanyar les eleccions, tot i que en minoria. Aleshores va fer un pacte amb Podem, al govern, i amb Junts, fora del govern, en una mena de sinèrgia “que només pot passar en el món local”.
El moderador li pregunta sobre els resultats de les recents eleccions al Parlament. L’alcaldessa, que és membre de l’executiva del PSC, diu que, primerament, van gaudir molt del resultat. Ara, però, el repte és la governabilitat, i aconseguir els pactes necessaris. “Cal veure què fa ERC, què fan el PP i Vox, i com juguen les abstencions”, diu. Però no veu gaire possible una nova cita electoral, per ara.
Sobre la pressió que ara mateix pot estar rebent ERC per pactar amb uns o altres, ella diu que no veu possible que es resolgui la situació en el proper mes i mig. Creu que ara mateix el paper del PSC es complicat, però el de ERC també, perquè “han baixat molt i un escenari de repetició electoral els pot fer perdre encara més, i no el voldran assumir”.
En un altre ordre de coses, el moderador li pregunta sobre el retard de Catalunya en el desplegament de les energies renovables. L’alcaldessa creu que hi ha hagut massa “miraments innecessaris” en aquest sentit. Opina que s’ha volgut buscar una unanimitat “que és impossible” i que no s’ha volgut assumir el risc a perdre a l’hora de prendre decisions. Però això només ha portat a un bloqueig en aquesta matèria.
Cal, fins i tot, acceptar que en política hi ha contradiccions. I argumenta que les plaques solars en terreny agrari, són vistes com a causants de problemes d’impacte visual. Però també ho són al mar, o en altres llocs. I es pregunta: “aleshores, on les posem, si són necessàries?” Refereix al fenomen del NIMBY (“no al meu pati”) que ha predominat en l’opinió pública. Creu que en política cal assumir contradiccions i entendre que, inevitablement, hi haurà gent enfadada, però que el que prima és l’interès general.
D’altra banda explica que l’aposta per la tecnologia és el gran repte de futur de les ciutats. Especialment, pel que fa a l’anàlisi de les dades. I es mostra com a defensora de la col·laboració público-privada.
El moderador li pregunta sobre la rivalitat històrica amb Terrassa. I ella explica que “abans ens tiràvem rocs, però ara fem sinèrgies”. Diu que s’entén força bé amb l’alcalde egarenc i creu que les ciutats han de ser els grans àmbit de col·laboració i transformació del futur, en detriment dels estats-nació. Insisteix en què les ciutats no han d’anar soles, perquè no té gaire sentit.
També explica que es veu dedicada a la gestió pública força anys més, perquè li agrada molt més que el sector privat. Creu, però, que estarà dedicada a la política municipal durant tres o quatre legislatures.
Considera que ser alcaldessa implica una dedicació total. I que tot el que sigui estar en un govern demana una exigència màxima, ja sigui en un municipi o en un govern estatal. Estar en l’àmbit legislatiu, considera, ja és una altra cosa: hi ha “més qualitat de vida”, però també “més avorriment” i menys acció. Descarta, per ara, entrant en un possible govern del PSC a la Generalitat, pel fet que hi ha un gran projecte a fer a la ciutat de Sabadell: “hi ha molta feina i em ve de gust gaudir de Sabadell”, ha dit.
En quant a prioritats, explica que el tema de l’habitatge és important. També hi ha un projecte municipal de hub aeronàutic i un clúster de la salut amb la UAB i el Taulí, i nombroses infraestructures a assolir. “I la gestió del dia a dia, que és el 80% del temps”, ha dit.
Considera que Sabadell és una ciutat segura. Està per sota de la mitjana de problemes. Tot i que més que de “seguretat”, creu que cal parlar de “convivència”, ja que cal pensar en com fer servir l’espai públic de manera cívica.
Finalment, en quant a immigració, diu que no és un tema rellevant ara a la ciutat. A Sabadell hi ha més persones d’ètnia gitana de tot Catalunya i no és una dada que surti enlloc. Ara, tot just, per l’extrema dreta, el tema ha sortit en l’agenda. Però no és un problema. També hi ha una part important de la població marroquina de segona generació que està arribant a la universitat i això és un gran argument.
A continuació, és torn del professor Miquel Salvador i les seves preguntes.
La primera té a veure amb la seva formació com a Politòloga i si l’ha ajudat en la seva feina. L’alcaldessa confirma que, en efecte, la formació la va ajudar molt i que se sent molt confortada dialogant amb altres politòlogs/es. Creu que li va ajudar a tenir clars conceptes del llenguatge propi de l’Administració.
La segona fa referència a la relació que, com alcaldessa, manté amb l’aparell administratiu del municipi. Farrés diu que cal trobar un equilibri entre el que fan els polítics i els tècnics. Reconeix que el 99% de les vegades es tramiten els mateixos assumptes i que el problema està en el 1% de les vegades en què cal fer una cosa inèdita. Diu que els tècnics li aconsellen molt bé, però que les coses funcionen malament si el polític vol fer de tècnic i a la inversa.
La tercera s’interessa sobre externalització de serveis i sobre la relació de l’alcaldia amb moviments veïnals i socials. Farrés explica que hi ha coses que els ajuntaments “no saben fer” i que està bé que les facin els grans operadors privats. En quant als moviments veïnals, diu que “abans tenien més pes” i que ara el ciutadà individual és el que va pel seu compte, excepte en l’àmbit de la salut pública, on sí que tenen molta força els moviments.
En quart lloc, li pregunta sobre la seva presència i activitat a les xarxes socials, per conèixer l’opinió de la ciutadania. Farrés confirma que hi té una gran participació i presència, perquè veu que és un àmbit cada vegada més rellevant. Fa 20 anys no existia i la necessitat es cobria a través d’assemblees i reunions amb veïns. Ara, diu, llegeix amb atenció fins a 100 missatges al dia. I creu que “gran part” de la causa de la majoria absoluta ve d’aquesta gestió diària. “Es guanya per majoria absoluta quan tens la ciutat al cap”, diu. I les xarxes et donen el coneixement que necessites. Són una increïble font de coneixement, admet.
En darrer lloc, el Dr. Salvador pregunta sobre les relacions entre l’Ajuntament i altres ajuntaments, amb la comarca, i amb d’altres administracions supramunicipals. La ponent explica que amb els altres ajuntaments la relació és molt bona i parla d’una xarxa en la que Sabadell i altres 8 ciutats fan una plataforma comú. També ho és amb la Diputació. En canvi, en quant a la Generalitat, creu que en els darrers anys la relació amb el món local ha estat molt complicada, “com si pensessin que els ajuntaments no fóssim institució de país”.
En el torn del professor Albert Arenys, les preguntes es formulen d’aquesta manera:
En primer lloc, sobre el criteri de creació d’equips tècnics. L’alcaldessa diu que aquesta és la primera vegada que a Sabadell hi ha un gerent municipal. Diu que la llei els obliga a que tots els càrrecs hagin de ser de perfil funcionarial, cosa que ella creu que és massa exigent, perquè voldria certa possibilitat de més discrecionalitat.
Explica que han escollit agrupar departaments per temàtiques i que van constituir una sèrie de coordinacions adjuntes, que ajudin els coordinadors. Intenten replicar l’organització de càrrecs i funcions de l’empresa privada: control de qualitat, control de temps, valoració de polítiques públiques, etcètera.
També destaca altres figures amb pes, com són els lletrats, els advocats i els economistes, que han de tramitar i han de substanciar econòmicament els expedients.
En segon lloc, se li pregunta sobre el PAM, que ja està elaborat a Sabadell a aquestes altures. Farrés explica que, en aquesta segona legislatura, ha estat més fàcil completar-lo que no pas en l’anterior. Reconeix que els PAM “van molt bé” perquè els alcaldes són una mica “dispersos” i els ajuda a guiar la seva acció, a posar-la en un calendari i a avaluar si es compleixen els terminis. Diu que cal planificar les coses molt bé, perquè si no, no s’aconsegueixen resultats, ni es capten fons internacionals.
Seguidament, s’obre un torn de preguntes per part dels alumnes
En Sergio, de Viladecans, pregunta sobre la situació de les persones sense sostre i de quina manera les institucions municipals les veuen. Ell sospita si no les veuen com a “enemics” de la ciutat.
L’alcaldessa diu que existeix un tema competencial en aquest aspecte: a qui li toca gestionar les polítiques publiques assistencials estructurals és a la Generalitat, diu. I els ajuntaments han de gestionar només les emergències.
En realitat, però, això no acaba passant i cada ajuntament ha de gestionar-ho com pot. Ella està en contra de tenir albergs municipals, perquè creu que és una manera d’etiquetar i estigmatitzar. En comptes d’això, intenten tenir cada vegada més pisos protegits per aquestes persones, a fi que acabin ser autònomes. I el problema a Sabadell no és tant de manca de recursos, sinó de salut mental o addiccions, cosa que cal treballar des de l’assistència psicològica i que, en aquest sentit, treballen amb entitats. L’èxit d’aquestes mesures, reconeix, és relatiu, perquè no sempre la persona afectada val.
En Txema, que viu a Terrassa, pregunta sobre l’externalització de serveis. I, concretament, si en l’anterior alcaldia del PSC (Manel Bustos) aquesta externalització no va implicar un cas de corrupció. També vol saber si des de la seva alcaldia es fa política de transparència i fiscalització.
L’alcaldessa respon que sí que es fa fiscalització per part dels tècnics i que se li fa difícil pensar que en els moments presents no es fiscalitzi. El problema amb Bustos, aclareix, va ser un assumpte de informació privilegiada el concurs públic, que el jutge ha d’acabar apreciant en la seva instrucció.
També diu que els contractes públics antigament eren per a molts anys i que això donava peu a fer canvis sense registrar. La normativa diu que ara cal modificar el plec de clàusules cada vegada que es facin canvis substancials a un contracte.
I sobre la transparència diu que hi ha dos canals per arribar a la ciutadania. Un és la feina dels partits de l’oposició, que han de fiscalitzar i denunciar qualsevol mala praxi. L’altre és l’accés de la ciutadania, perquè tots els expedients són accessibles per part de qualsevol persona i que els controls han augmentat.
En Marc, de Cubelles, pregunta sobre els moviments “NIMBY” en les renovables i sobre com es gestionen en el món municipal.
Creu l’alcaldessa que el món local és molt permeable i proper, perquè és possible trobar-se pel carrer l’alcalde del poble. I que, per tant, aquests moviments s’articulen més bé en el món local, perquè poden exercir una major pressió. En dissenyar polítiques públiques, diu, cal també incorporar en l’anàlisi l’impacte que puguin generar sobre la societat.
Un alumne, de Maó, diu que en la política municipal potser es perden amistats, si de debò hi ha tanta proximitat amb la gent. “És possible que els teus amics et vegin de manera diferent?”, li pregunta.
L’alcaldessa diu que “no ha perdut cap amistat, per ara”. Veu que l’Administració local és una “trinxera” i que o t’agrada molt o no pots amb ella. Recomana no tenir por, si és que a un li agrada el contacte amb les persones.
En Pau, de Terrassa, pregunta sobre la gestió de l’aigua a Sabadell durant la sequera, atès que ha estat un cas molt distint al d’altres ciutats. L’alcaldessa diu que, a diferència de Terrassa, a Sabadell existeix un servei externalitzat d’aigua amb Agbar. És un model mixt que permet generar beneficis per a la ciutat. I això ha permès fer molta inversió en aigua regenerada. Es el municipi català amb més aigua regenerada i fins i tot en venen a altres ciutats. Per tant estan per sota del consum del país i no els ha calgut prendre mesures extres.
Recorda també que fa 10 anys es va obligar als nous constructors a fer els seus pisos amb aigua recuperada en les cisternes dels lavabos. I això també ha ajudat a baixar el consum. Tenen per tant tres tipus de canonades municipals: potable, grisa i regenerada.
En Ferran, de Vilafranca, pregunta sobre la relació del municipi amb la Generalitat i si creu que és una relació marcada per l’interès polític, més que institucional.
Farrés diu que, en general, al món local se’l veu com el “germà pobre”. Però també creu que el PSC es un partit molt municipalista, on els alcaldes i alcaldesses “manen força”. “I aleshores ens tracten bé”, explica.
La Lara, de Sabadell, pregunta sobre el repte de la industrialització de la ciutat i com es pot fer des de l’ajuntament, si la competència en aquesta matèria és autonòmica.
L’alcaldessa ho confirma, però creu que des de la política urbanística es pot fer que els terrenys esdevinguin o no industrials. També hi ha la política de les llicències, ja sigui per construir com per tenir activitat econòmica. Diu que els fons d’inversió i els inversors posen els diners en els municipis on reben l’autorització més ràpidament i Sabadell rep ara moltes d’aquestes iniciatives “perquè saben que triguen tres mesos en obtenir la llicència”.
En Sergio, novament, pregunta sobre la migració i si hi ha algun projecte urbanístic per evitar que no es formin ghettos de persones marginades. L’alcaldessa diu que la pobresa no depèn només del factor de la immigració, perquè a ningú li importa que vingui un xeic àrab carregat de diners. El problema, creu, està en els recursos. I en això la política de vivenda és la clau, perquè porta a construir barris accessibles i a mantenir-los. Fer política de vivenda en entorns degradats pot ajudar a reformar barris i fixar-hi la gent amb bona qualitat de vida, considera Farrés.
Un alumne de Sabadell pregunta com s’ho fan a l’hora de gestionar els interesos dels veïns durant les festes majors. Es queixa que la festa al barri de la Creu Alta es tanca molt aviat. L’alcaldessa creu, en aquest sentit, que les festes majors són moments de lleure i que caldria tolerar-les.
El que passa, diu, és que en aquell barri hi ha altres factors, com ara places sobresaturades d’activitat al llarg de tot l’any. Diu que no té una solució per acontentar totes les persones, ja sigui les que volen més lleure com les que en volen menys. “Ningú queda content, però és un tema més de convivència que de polítiques públiques”, afirma.
També creu que la ciutadania és cada vegada menys intolerant amb les coses que li passen al voltant, siguin paelles públiques, curses populars, festivals de música o el mateix silenci. Cal fer-ne pedagogia, diu.
Amb aquesta resposta, es dona l’acte per finalitzat.
