Dimecres, 17 d’abril de 2024, la Sra. Marta Felip, actual secretària de l’Ajuntament de Salt i que fou alcaldessa de Figueres (2013-2018), va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Sra. Marta Felip
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
- Dr. Miquel Salvador, vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta la convidada i dona la paraula al Sr. Eduard Berraondo, que també saluda els assistents i presenta la mecànica de la sessió.
El conductor arrenca una ronda de preguntes que se centren en el bagatge personal i biogràfic de la convidada. La Sra. Felip el caracteritza com a “no gaire ortodox”, tot i que caracteritzat per l’esforç, la passió i la cerca d’oportunitats. Explica que va estudiar Ciències Polítiques a la UAB com a carrera de segon cicle. Quan estudiava cinquè de carrera va descobrir el món local mentre feia pràctiques a la Delegació del Govern a Girona, ja que li van encarregar la feina de seguiment de les eleccions municipals de 1995 i va haver de tractar amb tots els secretaris i interventors de la província. Més tard va anar superant oposicions i va començar a exercir com a secretària i interventora d’ajuntament en pobles cada vegada més grans (La Bajol, Portbou, Vic, i d’altres). Aquesta carrera es va perllongar des de 2000 fins a 2011.
Aleshores va ser quan li va arribar la possibilitat d’entrar en política. Un conegut seu, Santi Vila, aleshores alcalde de Figueres, li va proposar incorporar-se en la llista municipal a les eleccions de 2011. Vila volia perfils de persones tècniques a la candidatura. I tot i la inicial reticència va acabar acceptant com a independent. Va ser regidora i tinent d’alcalde uns mesos, fins que, amb el nomenament de Santi Vila com a conseller, ella va esdevenir alcaldessa en substitució. Ho fou fins el 2014. I es va presentar, com a cap de llista, a les municipals de 2015, que va guanyar. Va complir un mandat gairebé sencer fins que, poc abans de les eleccions de 2019, va donar pas a Jordi Masquef.
En aquell any de 2018, sent encara alcaldessa, però havent comunicat el seu interès en no repetir candidatura, li van proposar ser Secretària General del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat. I va acceptar el càrrec perquè li semblava un repte professional de primer ordre. Va ser-ho fins a final de 2020. El següent càrrec va ser com a directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que va dirigir fins les eleccions municipals de 2021.
Més endavant, va recuperar la plaça de secretària a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, des de gener de 2024, està a Salt, un poble que és “paradigma de canvi social i humà del país”. Defineix el seu municipi actual com una part de l’àrea urbana de Girona, que té la mateixa relació amb la capital que la que pot tenir L’Hospitalet de Llobregat amb Barcelona.
El moderador pregunta si existeix sintonia política amb l’alcalde de Salt. La convidada explica que, des del moment en què algú es dedica a l’àmbit tècnic-funcionarial, la sintonia política deixa de ser rellevant. Explica que pertany a un cos de funcionaris externs que no depèn dels ajuntaments, sinó de l’Estat, com ara els jutges o els fiscals. Admet que tothom pot tenir un vincle polític personal, però que l’exercici professional exigeix una mirada de neutralitat.
A preguntes del conductor, explica que el seu futur es troba a Salt ara mateix. Allà, diu, hi ha un gran recorregut professional amb una sèrie de projectes i inversions públiques molt importants, com ara el nou campus de la Salut, o el campus de la UdG.
El moderador pregunta sobre el procés de les oposicions i si encara es fan a Madrid. Marta Felip explica que ella les va fer a la EAPC, de manera descentralitzada. Però des del 2013, amb la LRSAL, es fan a Madrid. Creu que, a partir de l’actual petició de Junts i ERC al Congrés dels Diputats, es podria canviar aquesta situació en breu. Igualment, recorda que Catalunya és una terra amb poca tradició de funcionaris d’oposició, a diferència d’altres regions com ara el País Valencià o Castella.
El Dr. Miquel Salvador passa a fer les preguntes i comença preguntant sobre la dualitat entre el perfil tècnic i el perfil polític que ha descrit la convidada. Marta Felip explica que el canvi entre un i altre procés es viu de manera molt normal. Opina que, en general, per als alcaldes, el procés administratiu és molt complex i que, sobretot quan són primerencs, viuen “un any” en un procés psicològic de “perplexitat, depressió i remuntada” fins que no entenen la dificultat del projecte on es troben.
D’altra banda, quan va fer de política va descobrir el fet de “tocar carrer” i conèixer col·lectius, i va conèixer la complexitat social de la ciutadania, els actors i els ecosistemes que interactuen en els municipis. Va ser, diu, un gran aprenentatge per a ella.
En conclusió, distingeix clarament el rol tècnic del polític. I creu que, malgrat que han de ser realitzats en compartiments estancs, seria molt bo que uns i altres coneguessin més l’altra cara. “Quan ets polític, no pots fer de tècnic i a l’inrevés”, explica. Amb la gestió no n’hi ha prou i cal un punt d’ètica i ideologia que és el que fa aguantar.
Més endavant, distingeix la funció dels secretaris i interventors entre els que estan en localitats de menys de 5.000 habitants, en què compaginen les dues funcions (i qualifica aquestes persones d’”herois”), i els que estan en localitats més grans, que tenen altres estructures més grans.
El Dr. Salvador pregunta sobre la relació del secretari/a amb l’interventor/a i Marta Felip diu que és cordial, tot i que són perfils amb rangs d’autoritat similars, que, com en qualsevol altre ofici poden requerir cert arbitratge, “perquè cadascú vol tenir la seva raó”. Igualment, parla molt bé de la relació entre uns i altres i els seus respectius equips: “són els caps i es troben en la punta de la piràmide tècnica dels ajuntaments” i, per tant, marquen una part important de la feina que es fa en la gestió municipal.
El Dr. Salvador s’interessa pel contingut de la feina habitual d’un/a secretari/a i la convidada explica, com a exemple, algunes de les decisions del ple més recent de l’ajuntament on està destinada, que impliquen acords sobre meses electorals, urbanisme, llocs de treball municipal i pla de joventut. Hi ha molta varietat de projectes, explica. A més, afegeix, es una feina que dona molta seguretat laboral, però que no és gens “avorrida” i té molta possibilitat de creixement professional. Convida els estudiants presents a considerar la preparació de les oposicions perquè, malgrat ser exigents, són “viables” i els recomana interessar-se en aquelles matèries i assignatures que parlin més de Dret Administratiu, Règim Local i Administració Pública.
En el torn de preguntes dels alumnes:
En Samuel,de Barcelona, pregunta sobre si l’estabilitat professional del funcionariat pot portar al conformisme laboral, en un extrem. La convidada respon que sí, però que no més que en d’altres oficis, perquè al cap i a la fi tot depèn de l’actitud de cada persona. A més, hi ha llocs de treball, com el de secretari/a o interventor/a que tenen més responsabilitat que d’altres i no admeten el conformisme. En d’altres posicions els comportaments poden ser més egoistes. A pregunta del mateix alumne, la convidada diu que li agrada més el món de la gestió i tècnica municipal que no pas la política.
En Sergio,de Viladecans, es pregunta sobre per què falten vocacions en política. La convidada creu que hi ha factors com ara el mal concepte social que té la política. Diu que “és una pena, perquè és una feina molt sacrificada que, en el 99% dels casos, les persones fan a fi de bé”. També opina que hi ha perfils de persones que han conegut la política de joves i que han seguit en ella. Però que és cada vegada més difícil que les persones vulguin incorporar-s’hi des d’altres dedicacions, com ara el món privat. Per a aquestes persones, la política pot significar un desgast personal i un retrocés econòmic i professional. A més, diu, ha augmentat molt la quantitat de litigis penals en contra de polítics. Fer de polític és ara “un esport de risc” que, a diferència del que passava abans, no permet als alcaldes i alcaldesses “manar i decidir”, si no passen abans per un “laberint de gestions que cremen”.
També en Sergio pregunta sobre la presència de la visió de gènere en la política municipal. La convidada diu que, malgrat que hi ha moltes coses a fer encara, aquesta visió és cada vegada més habitual. Hi ha més membres femenins en els consistoris, i les polítiques públiques incorporen cada vegada més criteris de gènere. Posa l’exemple en la política urbanística, on els espais es dissenyen cada vegada més segurs i il·luminats precisament per aquest motiu. Destaca, finalment, que hi ha una presència de dones molt joves o més grans de 50 anys en política, però no de dones entre 30 i 50 anys perquè, generalment, han de fer-se càrrec de la família. I ho defineix com un “salt” que encara s’ha de fer per poder avançar.
En Txema,de Terrassa s’interessa per la col·laboració público-privada en l’àmbit municipal. La convidada diu que encara és una figura poc freqüent en les realitats que ella coneix i esmenta una sèrie de requisits tècnics i de volum que s’han de produir per tal que es doni amb garanties d’èxit. També creu que hi haurà canvis importants en els perfils professionals que aquesta nova figura, creixent, anirà demandant.
Finalment, en Bruce, de Barcelona, demana a la convidada si, en la seva opinió personal, l’independentisme s’ha debilitat. La Sra. Felip explica que el sentiment independentista segueix existint i que no s’ha esvaït. Però que està paint les dures conseqüències del Procés i es troba en un compàs d’espera i situant-se de nou. Creu que les eleccions del 12 de maig diran si l’independentisme segueix sent una preocupació o ha passat a un segon terme.
Amb aquesta intervenció, en conductor dona el debat per tancat.
