Mas aposta per anar als tribunals europeus i “internacionalitzar el conflicte” si Espanya no permet la consulta

El President de la Generalitat, Artur Mas, durant l’entrevista d’aquest dilluns al matí.

En la línia del que ja va apuntar diumenge després de ser proclamat com a candidat de CiU a la reelecció, Mas ha remarcat que la consulta d’autodeterminació s’ha de fer en els propers quatre anys de la manera que sigui. "Nosaltres ho haurem d’intentar tot. No li desvetllaré els últims passos però sempre hi ha alguna manera de consultar el poble", ha argumentat sense voler concretar si es referia a fer servir el padró, per exemple.

En tot cas, ha subratllat que el primer que farà Catalunya és intentar negociar amb Espanya per convocar un referèndum i si no és possible, s’aprovarà la Llei de consultes catalana. Si encara així l’Estat ho impedeix recorrent aquesta llei, serà l’hora de l’empara internacional. Per primer cop, Mas ha parlat d’anar als tribunals europeus i d’"internacionalitzar el conflicte". "Si ens la tomben haurem de dir que no ens deixen ni fer una consulta, i això ho haurem d’anar a explicar a Brussel·les, als tribunals europeus i haurem d’internacionalitzar aquest conflcite, perquè no ens deixaran ni tan sols consultar la gent", ha argumentat.

Pel que fa a la pregunta de la consulta, ha apuntat que en el seu "límit màxim" hauria de ser si Catalunya ha de convertir-se en un nou estat de la UE. Aquesta és la proposta de CiU, però ha remarcat que això serà una qüestió a acordar entre els partits al Parlament, perquè s’ha de procurar que la pregunta sigui "el més representativa possible de les majories socials". En tot cas, ha reiterat que no es pot parlar d’independència clàssica, perquè Catalunya i Espanya formen part de la UE i hi ha moltes polítiques comunes.

Una altra qüestió sobre la consulta és la data. Mas ha apuntat que això no es pot concretar ara, i s’ha limitat a dir que "quan li vagi millor al país". "Entre tots s’ha de triar el millor moment, perquè quan es fa una consulta d’aquestes no es per anar a perdre, sinó a guanyar", ha afegit. Si es fa abans o després que la d’Escòcia és un element a valorar per part del Parlament. Ha apuntat que si es fa abans, Catalunya serà la primera i s’haurà d’enfrontar al dubte de si podria continuar a la UE, però ha insistit que hi ha molts aspectes a valorar. 

En aquest punt, ha defensat que no es pot pretendre que una Catalunya amb estat propi quedi fora de la UE quan ja hi és i compleix amb tots els tractats internacionals. "Hi ha coses de sentit comú", ha dit.

Això sí, ha reconegut que d’entrada, amb la lletra "estricta", Catalunya quedaria fora, però ha afegit que "això no vol dir que no pogués entrar en 24 hores". Europa, ha continuat, haurà d’interpretar els seus tractats i normes. De tota manera, ha subratllat que "el que ningú diu és que si un estat es configura de manera diferent, si els que queden es queden fora o es queden dintre", és a dir, que igual que Catalunya podria quedar fora, també li podria passar a Espanya. "Per què ha de ser Catalunya la que queda fora?", ha preguntat.

En qualsevol dels casos, ha opinat que Catalunya "ha d’aprendre de la seva pròpia història" i no repetir fets com els del 6 d’octubre del 34. "Va ser un error i és millor que aquest tipus d’errors no els tornem a cometre", ha dit. Aprofitant la commemoració aquest dilluns de l’afusellament de Lluís Companys, ha assenyalat que aquest error, però, no es pot comparar amb la "monstruositat d’assassinar i afusellar un president de la Generalitat"

En preguntar-li què faria si ara l’Estat volgués negociar el pacte fiscal, Mas ha assegurat que el Govern sempre estarà disposat a parlar, però això no vol dir renunciar al camí de la consulta. En tot cas, ha dubtat que això passi, a no ser que pretenguin com a estratègia que llavors hi hagi més gent que votés en contra en una hipotètica consulta.

Tot i que ha evitat demanar-la, Mas ha reconegut que una majoria absoluta pot servir a CiU perquè s’ha d’enfrontar a un govern, el de l’Esta, que sí que la té. Però també perquè tots els ulls estan mirant què passa a Catalunya, a Madrid, a Brussel·les i a la resta del món, i és positiu que el Govern surti "molt reforçat" de les eleccions per tenir "tota la legitimitat per enfrontar-se a aquest procés tan complicat".

Sobre les opinions d’empresaris com José Manuel Lara, de l’editorial Planeta, Mas ha indicat que totes les opinions són exactament igual de vàlides, i el mateix passa amb els vots. Al seu parer, hi ha una majoria social molt gran a Catalunya que vol una consulta i configurar-se com un estat propi dins de la UE, "si la voluntat majoritària del poble és aquest, el món econòmic ci empresarial s’ha d’anar adaptant a la realitat". 

Ha posat exemples de com els empresaris s’han anat adaptant als canvis, i ha citat l’ingrés a la UE o la introducció de l’IVA. Sí que ha admès que en el món econòmic "hi ha neguits, i en alguns casos n’hi ha bastants".

Duran també vol un estat

Pel que fa a la posició del seu soci de federació, Josep Antoni Duran i Lleida, ha remarcat que sempre ha dit que era confederalista, però per fer una confederació cal primer un estat propi. El que és important, ha remarcat, és tenir la sobirania i la capacitat de decisió, i després es poden decidir moltes coses dins de la UE i de la relació amb Espanya.