El conseller d’Economia diu que amb el FLA millora l’estructura del deute de la Generalitat
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que els tenedors de l’emissió de bons patriòtics a un any que tenen venciment el dimecres pròxim dia 21 de novembre amb un valor conjunt de 2.639 milions d’euros cobraran amb normalitat. El venciment d’aquesta emissió es farà amb la col·laboració del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que concedirà un préstec a la Generalitat per aquest valor per poder fer front al venciment dels tenedors particulars que van subscriure aquests bons l’any passat. Mas-Colell ha dit que amb la col·laboració oberta amb el FLA millora l’estructura del deute de la Generalitat, amb un tipus d’interès més baix i amb un termini a més llarg termini.
Andreu Mas-Colell ha qualificat de ”rutinàri” el pagament del venciment d’aquesta emissió que es va obrir l’octubre de l’any passat i que tenia un tram a un any i un altre a dos anys. L’emissió va rebre 208.284 sol·licituds i es van col·locar un total de 4.223 milions, una xifra que superava un 14% l’objectiu inicial que era col·locar 3.700 milions.
D’aquests 4.223 milions, 2.639 milions que aquest dimecres 21 de novembre vencen eren a un any i la resta es tractava d’una emissió a dos anys que s’hauran de retornar als tenedors el novembre del 2013.
El conseller ha manifestat que en aquest moments la tresoreria de la Generalitat viu uns moments ”no normals”perquè els mercats internacionals estan tancats i per aquesta raó de forma excepcional el funcionament normal de la tresoreria de la Generalitat es fa gràcies a l’acord amb el Tresor Públic espanyol que ha posat en marxa el Fons de Liquiditat Autonòmica.
Els 2.639 milions de l’emissió de bons patriòtics s’han transformat amb un préstec amb el FLA que si no es tenen en compte les comissions bancàries i d’assegurança de la col·locació permet millorar l’estructura del deute de la Generalitat amb un millor interès i amb període d’amortització a més llarg termini.
En relació amb la possibilitat de què la Generalitat faci una nova emissió de bons patriòtics, Mas-Colell ha dit que en l’àmbit de moviment de tresoreria ”no eliminem cap opció ni cap possibilitat” un cop els mercats s’hagin normalitzat. La decisió final sempre està condicionada al moment de l’emissió. Tot i això, el conseller ha descartat algun tipus d’operació d’aquest tipus en un futur immediat.
Andreu Mas-Colell ha intervingut en l’acte d’inauguració de la VI Setmana Mediterrània de Líders Econòmics que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut Europeu de la Mediterrània.
En el transcurs d’aquests dies experts econòmics i sociòlegs participaran en diferents sessions de treball per trobar solucions al desenvolupament econòmic i social dels països de les regions mediterrànies.
En el transcurs de la sessió d’inauguració ha intervingut Senén Florensa, secretari d’Afers Estrangers de la Generalitat i president executiu de l’Iemed. Florensa ha demanat un esforç als països europeus per desplegar inversions i actuacions en aquests països del litoral sud de la Mediterrània.
El responsable de l’Iemed ha destacat la coincidència fatal de la crisi econòmica dels països europeus amb l’esclat de les primaveres àrabs. Aquesta coincidència, segons Florensa, posa dificultats als nous governants dels països àrabs que han d’afrontar canvis econòmics, socials i polítics en un moment que els veïns del nord es troben en una crisi profunda i amb poc marge de maniobra per posar en marxa paquets d’ajuts econòmics.
Fathallah Sijilmassi, secretari general de la Unió per al Mediterrani (UpM) ha concretat en tres els reptes que té aquesta regió del sud d’Europa. Un primer repte és la necessitat de la integració regional, en un context on el pressupost per a projectes d’integració és un dels més baixos del món. Sijilmassi ha dit que Europa inverteix sis vegades menys que el que fan regions com els Estats Units o Japó amb països de territoris adjacents.
El segon repte segons el secretari de la UpM és l’atur de la regió i les dificultats per complir amb l’objectiu de crear 10 milions de llocs de treball fins el 2020. Per últim, i com tercer repte per a la regió, Sijilmassi ha defensat la necessitat d’aconseguir una col·laboració molt més estreta entre el sector privat i el sector públic.
