Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una crida a tots els partits catalans perquè facin “pinya” a Madrid i condicionin el seu suport al futur govern espanyol a la consecució del pacte fiscal. En el seu primer Debat de Política General com a president, Mas ha reclamat a la resta de formacions que imitin CiU i no contribueixin a la governabilitat d’Espanya si no s’aconsegueix un pacte fiscal inspirat en el concert econòmic. Aquest és el “camí nou” que ha d’iniciar Catalunya, al seu parer, un cop comprovat que les vies constitucional i estatutària han quedat “exhaurides”. Mas ha reconegut que veu “pràcticament esvaïda” la possibilitat que l’Estat canviï la seva actitud cap a Catalunya.
Si en el seu discurs d’investidura Mas ja va traçar el que ell anomena la transició nacional de Catalunya, amb el pacte fiscal com a primera etapa, en el seu primer Debat de Política General com a president, ha anat més enllà i ha reclamat a tots els partits catalans que situïn aquest objectiu com a condició per a qualsevol pacte amb el futur govern espanyol. El que pretén Mas amb aquesta petició és que el pacte fiscal no sigui una qüestió partidària, sinó de país.
Així, ja no és suficient amb què CiU condicioni la seva contribució a la governabilitat espanyola a la consecució d’un nou model de finançament que s’inspiri en el concert, cal que tots els partits, al seu parer, ho facin. Cal, ha dit, que els partits tinguin una “agenda catalana a Madrid i que la defensin conjuntament”.
“Sé que els demano una cosa molt difícil, perquè els precedents no són bons, però el moment reclama fer pinya a Catalunya, traslladar-la a Madrid i condicionar el nostre suport a la governabilitat de l’Estat a la consecució del pacte fiscal”. Ras i curt. Aquest ha estat el gran missatge del president en el seu primer Debat de Política General.
Mas ha assegurat que és plenament conscient de les “enormes dificultats” d’aquest plantejament, i més en l’actual conjuntura política i econòmica, però, precisament per aquesta situació, ha opinat que com a president de Catalunya pot reclamar a les formacions catalanes que estiguin en aquest tema “a l’alçada de les circumstàncies”.
A Catalunya li convé que el consens social que hi ha sobre aquesta qüestió es tradueixi en consens polític, i que aquest consens polític sigui “ambiciós, serè i ampli”. Perquè un país que aspira autogovernar-se “no pot defugir la responsabilitat d’administrar els seus impostos”, per molt que no sigui una feina “simpàtica ni electoralment agraïda”.
Aquesta és la recepta de Mas per afrontar la “voluntat manifesta” que arriba des de Madrid “d’aturar el progrés de l’autogovern de Catalunya i de tallar de soca-rel tot allò que significa destacar o projectar la realitat nacional catalana”. En són mostres la sentència de l’Estatut i també la reforma constitucional.
Aquests dos exemples l’han portat a preguntar-se si existeix doncs alguna possibilitat real que l’Estat faci una reflexió i canviï la seva actitud cap a Catalunya. Ell mateix s’ha donat resposta: “Crec, francament, que aquesta possibilitat s’ha pràcticament esvaït, convertint-se en una utopia”.
En aquest apartat, Mas també s’ha referit als atacs que ha patit la llengua catalana per part dels tribunals. El president ha definit el català com el “centre de gravetat de la personalitat nacional de Catalunya”, així com una eina de primera utilitat per mantenir i impulsar la convivència.
És per això que ha reiterat que el Govern està disposat a defensar l’estatus jurídic, social i nacional de la llengua catalana “davant dels atacas que se li puguin fer tant des de l’exterior com des de l’interior del país”. Per fer-ho, ha conclòs, el Govern no dubtarà en reclamar la complicitat de la societat civil.
El discurs de Mas no ha rebut gairebé cap aplaudiment perquè el propi president ha donat la instrucció al seu grup d’actuar en aquest sentit.
