Crida a convèncer els que tenen por i dubtes per configurar una majoria social "imbatible"
Artur Mas, en el Consell Nacional conjunt de CiU
Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat i candidat a la reelecció, Artur Mas, s’ha compromès a fer "el que calgui" per celebrar la consulta d’autodeterminació de Catalunya la propera legislatura. "La consulta es farà en els propers quatre anys. Després s’obrirà un procés que trigarà uns quants anys més, no ho sé, però la consulta ens hem de conjurar perquè es faci en els propers quatre anys. L’hem de poder fer i farem el que calgui", ha advertit Mas després de ser proclamat candidat de CiU. El president ha cridat a convèncer els que ara tenen por i dubtes per acabar configurant una majoria social que serà "imbatible" malgrat la "incomprensió, la ignorància i el menyspreu" de les "oligarquies de l’Estat".
Anant més enllà que la resolució del Parlament, que parla de fer la consulta "prioritàriament" en els propers quatre anys, Mas ha adoptat solemnement el compromís de convocar el poble de Catalunya la propera legislatura. "Farem el que calgui", ha assegurat. Primer s’apel·larà al marc legal espanyol, i si no, ha dit, s’intentarà canviar. La llei de consultes catalana serà el proper argument i l’últim "l’empara a Europa, al món".
Altra cosa serà el procés que s’obriria a partir de la consulta, que pot durar uns quants anys, però la consulta, ha insistit, "s’ha de poder fer" en els propers quatre anys. "Per vies legals hi ha moltes maneres de consultar aquest país. La consulta hi serà", ha conclòs.
Ara bé, també ha demanat als seus que ara que hi ha tants ulls a sobre dels catalans, es posin els seus "millors vestits", i ha receptat pulcritud, radicalitat democràtica, convivència i civisme. "L’única cosa que demanem a canvi és que ens deixin votar. Votar és que una vella nació d’Europa, després de 1.000 anys i tres dècades d’ajupir el cap i demanar perdó per ser el que som, simplement el que vol dir és que ens deixin decidir el que volem ser", ha indicat.
Però abans d’aquest pas, ha cridat els consellers nacionals a configurar una majoria social "imbatible", i per això cal anar a buscar, ha remarcat, tota aquella gent que no volen l’estat propi ara "per pors i per dubtes".
Sense aquest gruix de la població, ha avisat, costarà bastir una majoria social, però a més, ha afegit que si aquestes persones són capaces de superar les seves pors, això vol dir que Catalunya aconseguirà els seus objectius. "Aquells que tenen dubtes o por hi han de ser, perquè si fins i tot aquesta gent és capaç de vèncer les pors i els dubtes, aleshores vencerem el futur", ha exclamat.
"Missió històrica"
Després de set anys de "travessia del desert a l’oposició" i de dos anys més "encara més durs" del que es pensaven governant el país, Mas ha constatat que la federació té encomanada una "missió històrica". Ha negat, però, que sigui "messiànica", perquè la gent de CiU, ha garantit, "no es tornarà boja, ni es creurà el melic del món ni els portadors de la bona nova". "Cap de nosaltres i jo tampoc no ens sentim salvadors de res, només servidors d’una causa noble, històrica: la llibertat i la plenitud de Catalunya", ha proclamat el president de la Generalitat.
Però sobretot, Mas ha subratllat que després de trenta anys intentant convèncer l’Estat, amb bona voluntat, votant a favor de tot, només s’hagi tingut com a resposta "incomprensió, ignorància i menyspreu". I això, ha dit, no és per part de tots els ciutadans espanyols, sinó de les "oligarquies de l’Estat", que "o no entenen res, o ho ignoren tot o ho trepitgen tot". I si després de tants anys de democràcia, de Constitució i de pertinença a la UE, les oligarquies de l’Estat segueixen amb la seva incomprensió, Catalunya ha de canviar d’estratègia. "Perquè si no xocarem contra una paret que ja es veu que no es mourà ni s’esberlarà", ha avisat.
I encara ha donat més arguments per aquest canvi d’orientació, tot recordant un reguitzell de greuges de l’Estat a Catalunya. Mas s’ha preguntat com pot ser que després de transferir en trenta anys 300.000 MEUR a Espanya, ara quan reclama 5.000 milions prestats del Fons de Liquiditat es digui que els catalans són "incapaços d’arribar a final de mes".
Com pot ser, ha continuat, que després del "via crucis" de l’Estat, pactant-lo a la baixa "en un exercici de possibilisme, de gradualisme, d’entesa", un Tribunal Constitucional "deslegitimitat es dediqués a humiliar la voluntat del poble de Catalunya expressada en les urnes". I com pot ser, ha conclòs, que després del "tràngol" de l’Estatut, els catalans hagin fet encara un altre intent amb el pacte fiscal i el president espanyol, Mariano Rajoy, "no s’hagi dignat ni tan sols a obrir un període de negociació".
Nega electoralisme
El president ha negat que hagi convocat eleccions per guanyar vots, ni tampoc per amagar les retallades. Al seu parer, el 25 e novembre no hi haurà cortines de fum ni res, perquè aquell dia "es jutjarà tot", i llavors tothom podrà pensar el que vulgui i fer-ho en silenci i discreció, sense donar explicacions.
Mas ha assegurat ser conscient de les "dures" polítiques de retallades que ha fet, però ha argumentat que s’ha vist obligat a fer-ho i ha promès que no deixarà de pensar en la reactivació econòmica ni un sol minut del seu temps si torna a ser president de la Generalitat.
El ja candidat de CiU a les eleccions ha fet el seu primer discurs com a tal davant de més d’un miler de consellers nacionals reunits al Palau de Congressos, amb l’assistència de gairebé tots els consellers del Govern, fins i tot els independents Boi Ruiz i Ferran Mascarell.
