Per Jordi Martínez, Vicepresident del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i regidor del Palau d’Anglesola
Si els ministres de l’estat espanyol, abans de ser-ho, haguessin estat autònoms o petits empresaris, probablement no se’ls ocorreria idees genials, com la de repartir 200 euros per cada criatura espanyola cada mes fins als 18 anys. I no perquè els diners no siguin útils (tothom sap que amb un nen a casa cada euro compta), sinó perquè quan t’has hagut d’arremangar per gestionar un negoci, pagar sous i lluitar contra la burocràcia, aprens a distingir entre polítiques efectives i brindis al sol.
Posem-ho clar: la pobresa infantil és un problema greu i necessita solucions reals. Però, què és més efectiu? Donar 200 € a cada família, independentment de la seva situació, o altres mesures com garantir un servei bàsic i universal com el menjador escolar gratuït?, mesura, aquesta segona, que s’està investigant des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
La proposta que pretén impulsar el govern espanyol no és efectiva perquè l’ajuda econòmica indiscriminada de 200 € al mes pot acabar en bolquers, joguines, factures de la llum o qualsevol altra destinació aleatòria. Ara bé, consignant aquests diners a cobrir la despesa del menjador escolar de tot l’alumnat assegurem que cada nen i nena, independentment dels ingressos familiars, tingui accés a un àpat complet, equilibrat i de qualitat cada dia lectiu.
Les dades sobre els menjadors escolars parlen per si soles. Ara mateix, un 45% dels alumnes del Pla d’Urgell utilitzen el menjador escolar (10 punts per sota de la mitjana catalana), i el 21% de tot l’alumnat té beca. Això vol dir que moltes famílies han de gratar-se la butxaca per cobrir aquest servei o, directament, renunciar-hi. I ja sabem què passa quan una criatura no menja bé: pitjor rendiment escolar, més dificultats de concentració i, en alguns casos, una alimentació deficitària que pot tenir conseqüències en la seva salut, o quan una família no pot conciliar: atur femení, dones “lligades” a la casa.
Mirem altres països: Suècia, Finlàndia, Estònia… tots han apostat per menjadors escolars gratuïts com a eina d’equitat i benestar infantil. I el resultat? Assistència escolar pràcticament total, millor nutrició i, sorpresa, millors resultats acadèmics. A més, això no només beneficia els infants, sinó també les famílies, que poden conciliar millor i respirar una mica més tranquil·les a final de mes.
Però anem més enllà: un pla pilot de menjador universal aplicat per a la nostra comarca no només milloraria la vida dels nens, sinó que també tindria un impacte positiu en l’economia local. Producte de proximitat, creació de llocs de treball i un estalvi directe per a les famílies que es traduiria en més capacitat de consum. A més, desmuntaria discursos simplistes que criminalitzen determinats col·lectius i posen el focus en la immigració com a beneficiària principal de les beques menjador, quan en realitat un servei universal garanteix igualtat per a tothom, sense exclusions ni estigmatitzacions. Amb mesures unicorni i poc efectives ens posem a l’altura dels discursos de l’extrema dreta, cal pensar bé i poder explicar millor on es destinen els recursos públics.
Vinc a recordar que la proposta de fer una prova pilot del servei gratuït universal per l’alumnat del Pla d’Urgell va ser traslladada pel Consell Comarcal a la consellera d’Educació el passat dijous. La nostra comarca és un lloc excel·lent per implementar aquest pla pilot: una dimensió poblacional assumible, una infraestructura escolar preparada i una logística que permetria prioritzar productes de proximitat.
La gran pregunta és: si ja sabem que funciona, per què no ho fem? Doncs perquè sovint es prioritza el titular fàcil per sobre de la solució efectiva. I aquí tornem al principi: si els ministres haguessin estat autònoms o petits empresaris, haurien après que la millor inversió no és repartir diners sense més ni més, sinó posar-los allà on realment marquen la diferència. I en aquest cas, la diferència, l’aportació de valor, es fa assegurant que cada infant tingui, com a mínim, un bon àpat al dia, i totes les famílies la conciliació més a prop. Sens dubte, una aposta molt més intel·ligent que fer un Bizum mensual fins a la majoria d’edat.
Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell
