A Terrassa, diuen, “hi ha bona raça”. També hi ha qui diu que els de Sabadell pensen el contrari. Però no és veritat. I així ens ho ha dit l’alcalde egarenc, Jordi Ballart, que ens ha rebut al seu consistori per a parlar-nos de la seva ciutat. Ens ha sobtat molt veure una ciutat més verda del que ens pensàvem i no tan propera a la idea de fum i xemeneies. Però és que els temps canvien i les ciutats també. Així que per a endegar l’entrevista li preguntem sobre el tradicional ‘rival’.
“Em va tocar governar en el pitjor moment de la democràcia: crisi, atur elevat, desigualtats…”
“Ser alcalde m’aporta poder conèixer moltíssima gent cada dia, conèixer moltes situacions personals, moltes vivències que realment t’enriqueixen molt”
“Els electors deuen haver valorat la meva proximitat i això d’arribar a casa a les 10 de la nit, després d’una intensa jornada, i dedicar-me a contestar els seus correus electrònics i missatges a la xarxa, directament”
“Terrassa és la segona ciutat universitària de Catalunya, amb uns 150 mil estudiants”
“És impossible tornar a aquella ciutat de les xemeneies, industrial i vinculada al tèxtil. Però sí que hem de fer tots els esforços possibles per a atraure el màxim d’empreses”
“La nostra rivalitat amb Sabadell és una cosa irracional. Una qüestió històrica que mai s’acaba de saber d’on ve. Tothom qui és de fora opina que ens tenim mania els uns als altres, però no hi ha cap element que ho justifiqui”
“Els vots de “Junts pel Sí” no són prou per a poder declarar la independència de forma unilateral”
“És absurd que hi hagi una minoria de diputats que estiguin condicionant fins i tot el nom del president de la Generalitat”
“Des de l’ajuntament fa uns quants mesos que veiem que la interlocució amb la Generalitat és difícil. Potser els càrrecs mitjos deuen estar nerviosos i no saben si continuaran”
Sempre s’ha parlat de la rivalitat de vostès amb Sabadell. Actualment són les dues co-capitals del Vallès Occidental. Què perviu d’aquella pugna industrial? Com gestionen la relació actualment?
El nostre tema amb Sabadell és una cosa irracional. Una qüestió històrica que mai s’acaba de saber d’on ve. Tothom qui és de fora opina que ens tenim mania els uns als altres, però no hi ha cap element que ho justifiqui. Som dues ciutats molt semblants, que ens hem mirat molts anys de reüll perquè hem competit en molts àmbits i que ara estem iniciant una etapa diferent. La conjuntura política afavoreix el diàleg i l’entesa.
Ara tenim alguns projectes que podem endegar conjuntament, com ara l’aprofitament de la Mancomunitat. És una zona a mig camí entre les dues ciutats, on hi tenim la central dels Mossos d’Esquadra, el Mercat Comarcal, la deixalleria… Però per una manca d’entesa entre ajuntaments, mai n’hem pogut fer una ordenació coherent. Ara volem parlar amb Sabadell sobre el tema. Que Terrassa i Sabadell s’asseguin en una taula i parlin per a tirar endavant un projecte de comú acord és complicat, però volem refer els ponts i sumar capacitats i tirar endavant projectes en comú.
Vostè és un alcalde del qui s’ha dit que és molt proper. En una ciutat de més de 200.000 persones té molt de mèrit.
Crec que un dels valors d’un alcalde és la proximitat. Som polítics que hem d’estar cada dia a peu de carrer. La gent vol que els seus referents més immediats els escoltem, els donem resposta als seus problemes i que hi posem tots els mitjans disponibles. Moltes vegades els ajuntaments i les institucions públiques són molt rígids i de vegades dificulten la proximitat. Però actualment tenim la sort de comptar amb les xarxes socials, una eina molt potent per a apropar-se a la gent.
Quan la ciutadania té un problema o vol fer una petició a l’ajuntament ja no va a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, sinó que ho diu a través del mòbil o del Facebook. I si l’alcalde hi és, la connexió és immediata. Els mitjans i la relació amb la ciutadania ja no són els de fa 10 o 20 anys.
Què creu que vostè aporta a la feina d’alcalde. I, d’altra banda, què li aporta a vostè ser alcalde?
Què aporto? Jo crec que pel fet de ser jove, de tenir una forma diferent de relacionar-me amb la gent i de fer-ho gràcies a les noves tecnologies, aconsegueixo més proximitat i no tanta rigidesa a l’hora de prendre decisions. Prenc decisions que crec que també han de ser col·legiades. No és allò del “ordeno y mando”, sinó que tinc una manera de governar flexible. I en quant a què m’aporta la ciutat mi, doncs és poder conèixer a moltíssima gent cada dia, conèixer moltes situacions personals, moltes vivències que realment t’enriqueixen molt.
Va ser reelegit alcalde el maig passat. Perquè creu que la gent ha tornat a confiar en vostè?
Suposo que pel tarannà, per la manera de fer… I perquè la gent ha valorat la gestió i la valentia a l’hora de prendre decisions. Per exemple, un dels temes que penso que la ciutadania més ha valorat va ser haver plantat cara a les entitats financeres a l’hora de poder garantir el dret a l’habitatge als ciutadans. Ens hi vam enfrontar amb el diàleg. Igualment, això d’arribar a casa a les 10 de la nit, després d’una intensa jornada, i dedicar-me a contestar els correus electrònics i els missatges a la xarxa dels ciutadans, personalment i directament, també crec que és quelcom que s’ha valorat bastant.
Parlem una mica de Terrassa. Digui’ns-en alguns elements destacats i emblemàtics…
La gent que mai ha vingut a Terrassa s’imagina una ciutat gris, encara tèxtil, amb fums, plena de fàbriques i xemeneies. Tot aquest patrimoni s’ha preservat, però s’ha transformat en equipaments i espais públics. També n’hi ha que descobreixen una ciutat amb un important patrimoni històric, vinculat al Modernisme, un Parc Natural com el de Sant Llorenç a l’entorn de la ciutat. I també tenim el parc urbà més gran d’Europa, que és el de Vallparadís, on s’hi poden fer tota mena d’activitats.
A la ciutat hi tenim prop de 900 entitats de tot tipus. Molta efervescència cultural, festivals… el mateix Festival de Jazz, el de Noves Tendències, l’Escola Universitària de Cinema, l’Institut del Teatre…
Vostès tenen una grandíssima tradició universitària…
Sí, clar. Terrassa és la segona ciutat universitària de Catalunya, amb uns 150 mil estudiants universitaris. A la ciutat hi ha més de 100 titulacions. No som una ciutat amb universitats, sinó una ciutat universitària.
Quina diferència hi ha?
Ser ciutat universitària vol dir que els estudiants no venen només a estudiar aquí sinó que s’hi queden a viure, a passejar, a gaudir… S’hi queden a consumir… El nostre repte és que a banda de facultats i estudis, hi hagi també un ambient universitari a la ciutat. Tenim idees com la de crear, durant aquest mandat, un districte universitari per a fer més intens el vincle dels estudiants amb la ciutat.
L’estiu passat va ser notícia la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa. Què els ha suposat?
Doncs una gran revolució en la mobilitat a la ciutat. És una manera de moure’ns per Terrassa i que encaixa en els nous requeriments de mobilitat segura, sostenible i saludable. És evident que ens connecta més bé amb Barcelona, però per a nosaltres és una autèntica xarxa de metro que ens ajuda a descongestionar els punts negres. La gent, majoritàriament, té tendència a agafar el vehicle privat. Nosaltres volem canviar aquest mode de moure’ns i buscar maneres de pensar en una ciutat pels vianants, els que van en bicicleta i els que es mouen en transport públic.
El tema del “Quart Cinturó”, que porta 20 anys estancat, afecta a Terrassa: quina és la posició actual del municipi?
La nostra ciutat té un problema de connexió amb el Baix Llobregat. El “Quart Cinturó” el podia resoldre. Amb aquesta infraestructura es podria anar de Terrassa a Martorell en dos minuts, quan ara tardem mitja hora per una carretera antiga. A les empreses els podria anar molt bé poder millorar la comunicació amb el Baix Llobregat, i tenim moltes persones que cada dia hi van a treballar.
La nostra ciutat té un problema de connexió amb el Baix Llobregat. El “Quart Cinturó” el podia resoldre. Amb aquesta infraestructura es podria anar de Terrassa a Martorell en dos minuts, quan ara tardem mitja hora per una carretera antiga. A les empreses els podria anar molt bé poder millorar la comunicació amb el Baix Llobregat, i tenim moltes persones que cada dia hi van a treballar.
El que ara demanem és que les obres dels trams Terrassa a Viladecavalls i Olesa a Abrera, que van començar fa tres o quatre anys, s’acabin. No té sentit que aquesta obra comencés fa 20 i que la previsió del Govern sigui que fins al 2018 o 2019 no s’acabi de construir el tram actual. Demanem que d’una vegada per totes el Govern espanyol prioritzi aquesta obra.
Actualment es parla de la paraula “re-industrialització”. Una ciutat tradicionalment industrial i tan capacitada com és Terrassa, pot tornar a recuperar el pols de 50 anys enrere en l’entorn global?
És difícil perquè aquella era una mena d’indústria molt concreta. Però sí que estem desenvolupant estratègies per a captar empreses en nous àmbits, com ara les industries culturals. En aquest sentit, estem desenvolupant el Parc de l’Audiovisual de Catalunya i ja hi tenim una trentena d’empreses instal·lades. Igualment, els temes de l’òptica, de la fotònica, de l’aeronàutica… I cal aprofitat tot el potencial i el talent que surt de la Universitat per a generar nova activitat.
A Terrassa també hi tenim una Línia Verda que ara desenvolupem a nivell urbanístic i que no només busca recuperar l’espai verd sinó que també vol promoure activitats vinculades a l’economia verda. És impossible tornar a aquella ciutat de les xemeneies, industrial i vinculada al tèxtil. Però sí que hem de fer tots els esforços possibles per a atraure el màxim d’empreses.
Hi tenen bon model comercial a Terrassa?
Sí. La nostra és una ciutat de més de 215 mil habitants. De forma controlada hi caben les grans superfícies. I, de fet, en els últims mesos hem tingut bones notícies amb la instal·lació de grans superfícies a la ciutat. Això és compatible també amb preservar i reforçar el comerç de proximitat dels barris, que contribueix a dinamitzar la vida ciutadana i l’economia. Des de l’ajuntament estem fent un esforç per ajudar els eixos comercials, facilitar que s’agrupin entre ells i que es creïn associacions de comerciants.
Va ser escollit alcalde el 2012 i fins ara. Quina valoració faria de la feina amb què s’ha trobat?
Evidentment positiva. Però vaig trobar la ciutat en un moment molt complicat. Crec que em va tocar governar en el pitjor moment de la democràcia: índex d’atur del 21 o 22%, crisi econòmica, desigualtat social… Aquests anys hem fet una política de resistència activa davant la crisi, malgrat que l’ajuntament no té instruments ni recursos. Ara crec que hem passat aquesta època i el que toca és anar cap a la reactivació…
I en aquesta nova fase quins són els eixos principals del projecte municipal?
Les polítiques socials de sempre: garantir l’alimentació, garantir el subministraments i un sostre a totes les persones de Terrassa. A banda, la reactivació econòmica d’empreses i inversions i desenvolupar projectes vinculats a la Universitat. I un altre repte important és el de la dignitat de l’espai públic. Volem que quan la gent surti al carrer tingui la sensació de que la ciutat funciona. Els darrers anys hem prioritzat el serveis socials i ha anat en detriment de la neteja i manteniment. Volem tornar a posar la ciutat al dia en aquestes qüestions.
I parlant d’una altra regeneració, en aquest cas la democràtica, quins valors creu que són els necessaris per a aconseguir-la i donar estabilitat al país?
Doncs la regeneració principal és la de l’honestedat i la de la transparència. En el sentit de la bona gestió dels recursos públics, de tenir els valors de persones íntegres que estem fent un servei públic i que no estem en política per a lucrar-nos. Ara és un tema molt de moda, però també és vacuna contra de les males pràctiques el fet que hi hagi una Llei que obligui a fer que totes les agendes dels polítics siguin públiques.
Com a militant del PSC em sabrà dir per què el seu partit està decidit a recórrer al Tribunal Constitucional que el Parlament admeti a tràmit la resolució de Junts pel Si, ERC i la CUP. Per quina alternativa aposten vostès?
Jo crec que aquest és el moment del diàleg i l’entesa. És evident que sense diàleg no s’aconseguirà que a Catalunya hi hagi una consulta legal, acordada, ben feta,… en la qual tothom es pugui expressar. Confiem que després de les eleccions del 20 de desembre canviï el govern immobilista del Partit Popular i que hi hagi unes altres majories i que comenci una etapa diferent de les relacions entre Catalunya i Espanya, caracteritzades per aquests diàleg i per un acord que ens porti a una Consulta.
No ho solucionarem ni amb declaracions al Parlament de Catalunya, ni amb consultes mal fetes com va ser el 9 de novembre, sinó que es decidirà en consultes plenament garantides, democràtiques i on prèviament hi hagi un debat sensat de totes les posicions.
Quins requisits haurien de complir els tràmits independentistes per tal que fossin acceptables per a vostès?
En primer lloc, la realitat, i no la teatralitat. I després, l’acord. Vull dir que aquesta estratègia de fer declaracions unilaterals d’independència penso que respon més a una escenificació que a cap altra cosa… Estem en portes d’una nova campanya electoral i el so mediàtic i les teatralitzacions es fan més evidents. Però tot passa per un marc d’entesa entre governs, de diàleg i de respecte mutu a les realitats.
I si no ens agrada la realitat, treballem per a canviar-la, però el que no s’hi val és que en unes eleccions que han demostrat que, en nombre de vots, no hi ha més gent independentista que no independentista a Catalunya, es vulgui ser independent. Els vots de “Junts pel Sí” no són prou per a poder declarar la independència de forma unilateral. El que toca ara és que passin les eleccions del 20 de desembre, que hi hagi una majoria diferent i que s’obri una etapa de diàleg. Amb diàleg hi haurà una consulta legal acordada. Però sense consulta legal no hi haurà una solució definitiva per a l’encaix de Catalunya i Espanya.
És fàcil el diàleg en temes de país? És fàcil posar-se d’acord?
Si no hi ha voluntat de fer-ho, no. I de moment no hi ha cap avanç perquè hi ha uns dirigents que segurament els interessa que es mantingui viu el conflicte a Catalunya. El Partit popular, durant molts anys, ha tret redits polítics gràcies a alimentar el conflicte a Catalunya. Només cal recordar quan van posar les taules per a recollir signatures en contra de l’Estatut. Jo crec que els convé fer seguir fent bullir l’olla fins després del 20 de desembre i no arreglar res abans, perquè això és el que ells creuen que els dóna vots a la resta d’Espanya.
Mentre es conservi el tema català com una forma de treure rèdit electoral, això no se solucionarà. Per tant, aquest partit (Popular) hauria de perdre les eleccions per majoria i a partir d’aquí, que hi hagi diàleg de veritat i sincer per les dues bandes.
Crec que també dins de la part sobiranista hi ha molta gent que estan pel diàleg i que veuen que és l’única manera de sortir d’aquesta situació, però que no ho diuen en molts cassos. I també crec és absurd que hi hagi una minoria de diputats que estiguin condicionant fins i tot el nom del president de la Generalitat.
I des de l’ajuntament fa uns quants mesos que estem veient que la interlocució amb la Generalitat està costant molt. Els càrrecs mitjos deuen estar nerviosos i no saben si continuaran. Això genera incertesa i buit de poder que afecta les relacions entre administracions, a l’hora de generar polítiques, a la restauració dels serveis… Com més ràpid es resolgui la situació, millor li anirà a la ciutadania.
Per acabar, com li agradaria que el recordessin?
Com a una persona honesta, transparent, amable i propera. Una persona una mica de tots els ciutadans i ciutadanes.
