Mercè Conesa és advocada de formació i posseeix un Màster en Dret i Gestió per la Universitat Pompeu Fabra i un altre en Lideratge i Innovació Polítiques Públiques per ESADE. Bona part de la seva carrera professional l’ha dedicat a el servei públic, especialment en política municipal. En els anys 90 es va incorporar a l’Associació Catalana de Municipis i el 1999 va formar part, per primera vegada, d’una llista electoral municipal. Després d’uns anys en el govern de l’alcalde Lluís Recoder, va ser alcaldessa de Sant Cugat de Vallès (Barcelona) entre finals de 2010 i mitjans de 2018, compaginant els tres últims anys amb la presidència de la Diputació de Barcelona. Amant del diàleg i del pacte, i habituada a el lideratge i la gestió de grans estratègies que afecten milers de ciutadans, va ser nomenada presidenta del Port de Barcelona al juny de 2018.
Mercè Conesa aposta per posicionar Barcelona com a port internacional d’entrada.
Qüestió interessant. El Port de Barcelona manté un pla estratègic molt coherent al llarg dels diversos mandats. Jo he seguit bastant fidelment les línies que va deixar marcades meu antecessor, el seu equip i la comunitat portuària. I, veient els temps que corren, el més lògic era mantenir aquesta tendència.
Enguany, efectivament, tancàvem un pla estratègic. Fins ara estàvem complint amb uns resultats molt bons. El 2020, no obstant, ens ha portat davant un escenari de crisi econòmica i de reducció dels tràfics portuaris. Hem assistit a una caiguda acumulada que ja és de l’20% en el nombre de contenidors. I en vehicles o granels la caiguda ha estat una mica més important. Si comparem el passat mes d’agost amb el agost de 2019, la pèrdua ha estat d’un 8%.
Així és. El Port de Barcelona és una infraestructura pública de titularitat estatal. Però gràcies als diferents acords entre l’Estat i els governs autonòmics, així com a la Llei de Ports, s’estableix que les presidències són sempre a proposta dels governs autonòmics. En aquest cas, el govern de Catalunya proposa el nom de qui pot liderar el projecte i el ministre competent, en aquest cas el senyor Ábalos, l’ha ratificat i nomenat.
Disposem de més de 300 hectàrees de superfície. I en el cas dels molls lineals, en disposem de més de 20 km. Es tracta d’una gran infraestructura que ja està molt desenvolupada, amb un ús molt intensiu, amb terminals portuàries molt dinàmiques i implantades en un territori molt diversificat. El Port de Barcelona pot aguantar millor la crisi que d’altres ports que, per exemple, s’han especialitzat només en vehicles.
Són uns accessos que arribaran. Hi estem molt a prop. Hem estat ajudant en les converses tècniques amb Adif per tal que el projecte sigui viable i tingui prioritat. I en aquest moment ens trobem ultimant un protocol que obtindrà el finançament adequat i en els propers anys per fi podrem gaudir dels accessos.
Aquest és un tema que depèn del ministeri, i fins on jo sé s’estan desenvolupant els projectes tècnics. Com és lògic, des del primer moment hem donat suport a aquest Corredor, tot i saber que nosaltres ja estem connectats amb Europa. Però entenem que per a un Estat és fonamental poder desenvolupar els corredors que Europa ha considerat estratègics per la seva capacitat d’aportar competitivitat a el territori.
Els ports tenim un sistema de finançament molt concret. Nosaltres mateixos tenim capacitat de recaptació i de liquidació, és a dir, tot el que recaptem, ho podem destinar a les inversions que decidim juntament amb Ports de l’Estat, a través del Pla de l’Empresa. Cada any aprovem un pla i allà és on es decideix on apliquem els nostres ingressos.
És evident. Per aquest motiu hi ha un cert debat. Però també entenem que el que ens ha de preocupar en aquest moment és fer més competitius tots els ports, atès que juguen en una lliga europea. I si el camí és el de fer contribucions per compensar els que es dediquen al trànsit local i que mai han estat la nostra competència, doncs el seguirem. Una altra cosa seria que aquesta compensació afectés la nostra viabilitat econòmica. En aquest cas, ja no seria admissible.
Tenim un gran competidor en Marsella i un altre competidor en València. Però en termes del rànquing que vostè deia, el primer port de l’Estat en moviment de contenidors seria el d’Algesires, el segon seria el de València i després venim nosaltres. Si el que quantifiquem és el volum econòmic, el de Barcelona seria el primer. Potser amb la pandèmia ara ho sigui el de València. Crec que Barcelona té, en general, una molt bona posició.
El pes dels creuers sobre el nostre pressupost és relatiu. Estem parlant d’un 12%. Amb això vull dir que la nostra facturació prové principalment del tràfic de mercaderies. És evident que la pandèmia ens causarà unes pèrdues importants, d’uns 11 milions d’euros, només en l’activitat de creuers. Aquests menors ingressos afectaran la facturació general i el resultat econòmic.
Doncs a nosaltres ens consta que sí. I, de fet, tenim llaços molt forts amb diferents ports i empreses asiàtiques. El Port de Barcelona ha fet una aposta logística molt important per esdevenir un gate port (o port d’entrada) per a productes que venen de tota Àsia. Sense anar més lluny, hem tancat un acord amb la firma Decathlon per construir una nau de més de 100.000 metres quadrats que podrà emmagatzemar tota la mercaderia que li arriba d’Àsia. I aviat anunciarem un altre acord amb un port asiàtic per crear una altra nau de més de 50.000 metres quadrats.
Absolutament. I de fet crec que des del Port de Barcelona hem de fer una aposta d’inversió molt important per a l’àrea de Port Vell, que és el port tradicional de la ciutat. La fem juntament amb el municipi, per donar vida a projectes molt interessants, com el de recuperar tot el moll de pescadors i fer-lo visitable per part de la ciutadania, o fins i tot fer que els aficionats a la pesca puguin continuar amb la seva afició. Jo soc exalcaldessa i entenc molt bé el paper que pot jugar aquesta part del port en una ciutat com és Barcelona.
Doncs molt. De fet, fa una estona ja li he comentat que una de les adaptacions de el nou pla estratègic és que s’inclouen tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i que cadascuna de les accions del port s’alinea amb aquests objectius. A més, hem marcat una sèrie d’indicadors (o KPIs) molt concrets, que ens ajudaran a demostrar el grau de compliment pel que fa a reducció d’emissions, promoció d’energies renovables, neteja d’aigües, biodiversitat o, també, temes d’igualtat de gènere .
Bé, jo crec que en aquests dos anys de presidència hem tingut algunes oportunitats molt interessants per empoderar a professionals dones i posar-les a el front de certes àrees del Port. Però també hem pogut impulsar projectes d’igualtat de gènere en el si de l’Autoritat Portuària, o motivar les empreses de la comunitat portuària perquè despleguin plans d’igualtat. Han d’atrevir-se més, perquè hi ha moltes més dones de les que es pensa treballant en el sector marítim.
I també li recomano que visiti la muntanya de Montjuïc. Des d’allà també hi vistes fantàstiques del port i de la seva part comercial, on cada dia hi ha una activitat que és molt important per al producte interior brut de país, però que sol estar amagada als ulls de la ciutadania…