Des de Manresa i per a tot Catalunya, Fibracat és un dels operadors que ofereixen un servei més segur i potent en fibra òptica. A pocs mesos de l’ambiciós pla de desplegament de xarxa proposat per la Generalitat, entrevistem la seva cofundadora.
Meritxell Bautista és empresària, esposa, mare, feminista i solidària. Està casada amb Josep Olivet, cofundador i CEO de Fibracat i fundador i CEO d’Altecom; amb qui té dos fills. Lluitadora incansable per fer visibles les Dones TIC al sector de les telecomunicacions, col·labora en ponències, taules rodones i entitats per l’empoderament de la dona en càrrecs de responsabilitat. El 2004 i, amb tan sols 25 anys, entra a formar part de l’equip de la multinacional italiana Group Merloni, com a Directora de Marketing i Product Manager. Més tard es trasllada a Madrid per treballar a LG Electronics Espanya com a Key Account Manager Nacional i en el moment més àlgid de la seva carrera a LG, decideix marxar d’aquesta multinacional per començar un projecte des de zero al món de les telecomunicacions: Fibracat, una empresa que treballa per combatre les desigualtats de gènere i aposta amb determinació pel talent femení i per l’empoderament de la dona.
Fibracat ha traspassat la dimensió de l’operador local per donar servei a tot Catalunya.
Nosaltres som un operador de telecomunicacions que dona serveis de fibra òptica, telefonia fixa i mòbil i televisió online a Catalunya. La idea original va sorgir d’Altecom, la nostra empresa mare, que gestiona una sèrie de xarxes i que dona serveis a diversos operadors.
Doncs una mescla d’empoderament femení, de solidaritat, de tecnologia, de trencament d’escletxes digitals…
Nosaltres volem contribuir a fer realitat el concepte. Però, per ser justos, també val a dir que hi ha d’altres operadors que també ho fan. A Catalunya, el Departament de Polítiques Digitals i el Conseller Puigneró han fet possible que la fibra òptica arribés a capitals de comarca per tal que els operadors ens hi poguéssim connectar i servir a les llars. Per tant, és un mèrit conjunt: és una combinació del treball de l’administració pública i dels operadors privats. D’altra manera no seria possible.
Pot deure’s a diverses raons. Una és que al municipi no hi existeixi la infraestructura necessària. L’altra és que encara no hi ha hagut la col·laboració necessària entre tots els actors. En aquest sentit penso que hem de deixar de traslladar tota la responsabilitat a l’administració pública o als administradors privats, que som unes empreses que ens devem als comptes de resultat. El que cal és que treballem conjuntament per donar servei i ens hi hem d’ajudar.
Actualment, l’ADSL segueix sent una alternativa. Ara bé, els costos necessaris per instal·lar un kilòmetre de fibra òptica són molt menors des que ens hi vam posar nosaltres, el 2013. Tot s’ha abaratit: instal·lació, cable, energia… Només a Manresa hi tenim més de 500 km de cable passats per la ciutat. Si consideréssim tot el país, la xifra es multiplicaria exponencialment. Tot i que és més barat, segueix sent una gran inversió. I la realitat és que a les llars catalanes encara hi queda molt d’ADSL. Segurament és perquè encara no hi pot arribar la fibra, malgrat els seus beneficis: més seguretat, més velocitat… A més, el 5G no serà possible sense instal·lar fibra.
La fibra té un gran avantatge respecte l’ADSL i és que funciona bé tant si plou com si neva. Però l’inconvenient és que per instal·lar-lo cal superar l’orografia i s’ha de fer passar per infraestructures i canalitzacions que en alguns casos no existeixen. Per exemple, les línies blaves pintades que veiem en algunes carreteres indiquen que per allà hi passa un cable de fibra. Però, què passa si no hi ha carretera?
Les peticions dels municipis ens arriben directament o bé a través de Localret. També a través de les empreses, que són les que generen riquesa al territori. Si ets un municipi que té un polígon industrial i vols captar empreses, el primer requisit és la bona connexió. De vegades ens truquen d’empreses que ens pregunten si estem operant en tal o qual polígon, perquè estan pensant en canviar de lloc o instal·lar una nova nau industrial i volen saber que tindran connexió a la fibra.
Crec que no s’ha de contractar un operador pel fet que sigui l’únic disponible. Si com a administració local inverteixes en fer que la competència vingui, facilites el producte i el preu per a tothom. I la teva zona passa a ser més competitiva.
No exagero si dic que Fibracat som molt bons a nivell tecnològic. De vegades hem anat massa avançats i tot. A finals de 2013 vam treure un producte de 1.000 megues per a particulars. I ara, a finals de 2020, és quan el mercat comença a popularitzar-lo. Que els grans et copiïn és gratificant.
Sí. Des de 2016 hem invertit 18 milions d’euros. Per a una empresa com la nostra això és una bestiesa. Però volíem que la nostra estructura aguantés 20 anys. I no volíem crear una xarxa per vendre’ns-la el dia següent, sinó que ens volíem construir una casa pròpia i deixar-la com volíem que es mantingués durant molts anys. La nostra és una de les xarxes més segures i de més capacitat que hi ha ara mateix a Espanya.
Soc molt partidària del comerç de proximitat, i el potenciem. Els nostres proveïdors són locals. Però no hem volgut implicar-nos-hi més perquè preferíem que la gent ens escollís pel producte, pel servei i pels preus. En certes campanyes vèiem que es podia atreure persones que et podien contractar, però potser n’allunyaves d’altres que també podien haver-ho fer. Nosaltres parlem en català i som catalans, i invertim al país, però no hem entrat en política perquè empresarialment no hi crec. Considero que si vull arribar a un milió de clients hem de creure en el servei que donem, més que en cap altra cosa.
Hi va haver un moment en què vam haver de pensar-nos-no molt bé i decidir-nos, perquè les inversions que calia fer eren molt grans, com li he dit abans. Ens vam asseure i vam acceptar el repte d’implantar-nos per tot Catalunya. Podríem haver-nos quedat a Manresa i hauria estat també una decisió lloable. O també podríem haver donat el salt al mercat català abans de 2019, però això implicava haver de revendre productes i vam decidir que no volíem fer-ho així.
A dia d’avui tenim cobertura per tot Catalunya. El fet de ser operadors independents ens facilita tenir el control de les nostres pròpies xarxes. Els I.P. (els DNI que fan servir els usuaris un cop a la xarxa) són de Fibracat.
Penso que encara han d’aparèixer coses que ni tan sols imaginem. La Internet de les Coses és una evolució brutal i el 5G ens permetrà a tots anar més ràpids i vincular milions de dispositius a la vegada. Si vostè va a un concert o a una manifestació multitudinaris veurà com el telèfon mòbil es queda sense senyal moltes vegades. Això passa per una mera saturació de les antenes. Això, amb el 5G, ja no passarà.
Fa anys pensàvem que la revolució tecnològica ens portaria robots i cotxes voladors. Però la realitat és que la pandèmia ens ha col·locat aquesta revolució a gran velocitat: algunes estadístiques diuen que en 6 mesos hem avançat el de 5 anys. La internet ens ha apropat a tots i s’ha distribuït a tothom. Els meus pares, per exemple, mai havien fet una videotrucada fins ara. Amb tota la seguretat que calgui, hem de seguir veient el benefici de crear un ecosistema que ajudi a ciutats, persones i empreses a avançar.
Si parlem de connexions de fibra òptica, som un dels països més ben situats. També dins de l’entorn espanyol. Quan parlem de ciutadania digital, però, ja és una altra cosa. Aquí soc partidària de facilitar els tràmits i la burocràcia. Països com Estònia permeten crear empreses molt ràpidament. Per què no podem fer-ho també aquí? Si el que volem és crear riquesa, el que cal és no posar més traves, sinó obrir la mentalitat, generar el canvi i captar noves empreses d’arreu que ens ajudin a crear riquesa.
Estic segura que moltes professions que ara coneixem desapareixeran, i que les formacions universitàries també canviaran. Jo soc llicenciada en Dret i diplomada en Turisme. Quan estudiava Turisme, fa uns 20 anys, ja es deia que l’evolució d’internet faria canviar el sector i molts ho dubtaven dient que tothom preferiria seguir anant a les agències de viatges. Però ha canviat tot i encara canviarà més.