Dijous, 10 d’abril de 2025, la Sra. Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis
- Dr. Miquel Salvador, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta la convidada i dona la paraula al Dr. Miquel Salvador, que posa en marxa una ronda de preguntes centrades en el seu bagatge professional, polític i biogràfic.
Meritxell Budó agraeix la invitació i saluda els assistents. Es defineix com a “dona, mare i treballadora” i explica que ha treballat molts anys a l’empresa privada, al sector farmacèutic. Es va llicenciar en Farmàcia i posseeix un Màster en Indústria Farmacèutica. Creu que cal reivindicar el paper de les dones al capdavant del sector públic, com també la maternitat, en tant que confereix una perspectiva diferent de la vida.
Explica que els seus pares ja formaven part d’un partit polític i que la militància era una cosa que va viure des de ben petita. Una vegada arribada a l’edat adulta, la van “trucar” per integrar-se en una llista electoral. Va ser alcaldessa de La Garriga durant nou anys, fins que els presidents Puigdemont i Torra li van demanar d’anar a Govern, a fer de Consellera de Presidència i Portaveu, “en uns moments de molta dificultat”, tant per la Covid (que li va implicar 96 rodes de premsa en tres mesos), com pel moment polític del judici i les sentències. Explica que va ser una experiència “impagable” i creu que cal posar en valor el servei públic: “tothom s’hi hauria de dedicar un moment de la seva vida”, ha dit, per poder entendre moltes coses de com funciona el país.
El Dr. Salvador li pregunta per la seva vessant com a presidenta de l’Associació Catalana de Municipis. Meritxell Budó explica que l’ACM és una entitat integrada per tots els municipis de Catalunya, així com les quatre Diputacions, tots els Consells Comarcals i les Entitats Municipals Descentralitzades. L’activitat principal és la de donar un suport “que ningú més dona”, en àmbits com la formació (fan 10.000 formacions a l’any i treballen amb totes les universitats del país fent màsters, seminaris, jornades… tant per a tècnics com per a electes). També tenen una “Central de compres” que els permet adquirir productes i serveis que consumeixen els ajuntaments, però de manera centralitzada. Amb això aconsegueixen generar “poder de compra” i aconseguir uns preus més favorables pels seus associats. I, també, aconsegueixen reduir els terminis de les licitacions agregades per a tots els ajuntaments. “Cada ajuntament s’agrega a la compra que fem nosaltres” i es beneficia de la compra: vehicles, energia, equips informàtics, consumibles, obres… “Som dels pocs llocs del món on comptem amb una eina així”, diu la convidada. A més, l’ACM també té una vessant d’incidència política, tot representant els interessos del món local allà on es decideixin les lleis: Parlament, Europa, etc.
A preguntes del Dr. Salvador, l’alcaldessa caracteritza el municipi que regeix. Diu que La Garriga es troba a 35 km de Barcelona, i que tot i no ser capital del Vallès Oriental és un poble “singular”, de 17.500 habitants. Explica que només Granollers, Mollet i Les Franqueses són municipis que superin el seu en habitants dins del Vallès Oriental. La resta, són tots de menys de 20.000 habitants. El poble, diu, “està endreçat en tots els sentits, amb un nucli urbà ben definit i un comerç singular que funciona”. En aquest sentit diu que “el comerç electrònic està molt bé, però que cal cuidar les botigues de les nostres ciutats, perquè sense comerç local no hi ha cohesió, ni progrés, ni seguretat ni vida a les ciutats”. Moltes coses es perden quan “es tanquen les persianes”.
Més enllà d’això, La Garriga és un poble amb reptes semblants als del país: demogràfics, de seguretat, d’habitatge… “El que ens cal és la construcció d’habitatge públic de lloguer per a joves del poble, i que puguin fer el primer pas a la vida, amb l’ajut de l’Ajuntament”. Ara mateix, explica, ja hi ha una promoció de 15 habitatges que estan assumint, amb un cost de 2,7 milions d’euros d’inversió, en un terreny municipal. Anuncia que tenen “previst” de fer-ne més, en règim de col·laboració público-privada.
Miquel Salvador li pregunta sobre reptes de mobilitat i medi ambient. L’alcaldessa explica que La Garriga és un dels pobles “víctimes de la R3”. Pateixen aquesta línia de tren “cada dia” perquè els veïns no tenen “cap garantia” d’arribar a temps als seus destins. Reivindiquen aquest “greuge”, però no se’n “surten”, perquè “Rodalies és un desastre, i si no hi ha un canvi de paradigma, serà impossible de resoldre”. Reclama un bon transport alternatiu, per exemple mitjançant busos elèctrics, que connectin amb la ciutat de Barcelona. Considera que, en l’actualitat, ciutats com Barcelona “expulsen” cada vegada més persones cap a les poblacions limítrofes que, a la vegada, han d’anar cada dia a treballar a la capital, mentre Barcelona tanca els accessos. Hi ha un “caos” en la mobilitat que es pateix diàriament, perquè s’han pres decisions de tancament sense resoldre abans els problemes de la mobilitat. S’ha mostrat molt “escèptica” en quant a una resolució ràpida d’aquest problema.
Pel que fa a la gestió mediambiental, explica que La Garriga ha pogut concórrer a una subvenció important de “Renovables 2030” convocada per la Diputació, que els permetrà invertir 400.000 euros en plaques fotovoltaiques en tres sostres d’escoles municipals. I això els donarà un “primer pas” cap a la comunitat energètica, per via de “consum compartit”, amb famílies vulnerables i d’altres públics. Ara estan generant les bases d’aquesta comunitat. També diu que estan canviant el 80% de l’enllumenat del municipi, per reduir les emissions.
Seguidament, se li pregunta sobre la vessant més política de la seva feina com a alcaldessa, i què significa fer campanya en un poble tan proper com La Garriga. Meritxell Budó explica que quan algú té passió per la política, la dedicació és de “24x7x365” i que quan va pel carrer es troba amb persones que li diuen el típic “ara que et veig…” per demanar-li qualsevol cosa. Cal fer-se’n el càrrec i ajudar la família a entendre-ho també.
La política local, diu, és “tenir al cap la petició de la veïna que et reclama el fanal estropellat, o el forat a l’asfaltat”. Diu que cal tenir “el poble al cap, al 100% i pensar en La Garriga sempre, i saber tot allò que hi passa, per poder fer una bona gestió del municipi”. Cal que les decisions preses siguin consistents amb el que demanda la majoria de la ciutadania i això exigeix molt de coneixement i treball.
També recorda que la seva activitat com a política supramunicipal tenia una exigència semblant: “cal tenir el país al cap i prendre les decisions més ben acollides per tota la ciutadania”, malgrat que en aquell moment va haver de decidir que la gent es tanqués a casa per motiu de la pandèmia. “Calia prendre decisions per salvar vides en un virus d’alta mortalitat”, ha recordat, i la única manera de fer-ho era “posant barreres físiques” i “anunciant-les, tot i no ser agradables”.
Meritxell Budó explica també l’estructura política del seu Ajuntament. Diu que hi ha 17 regidors, dels quals 8 corresponen a Junts per Catalunya i 3 a 100×100 La Garriga (una escissió de Junts). ERC, les CUP i el PSC en tenen 2 cadascun. A La Garriga, hi ha una coalició de govern de Junts i el PSC, que representen 10 de 17 regidors. “Intentem prendre les decisions amb consens amb la resta de formacions polítiques”, diu, i recorda que “gairebé la majoria dels acords municipals es prenen per unanimitat”. Explica que hi ha diverses comissions de treball que permeten buscar acords previs als plens i això “és important” per fer que les ordenances s’aprovin per unanimitat.
Explica que a les juntes de govern local de La Garriga també hi fan participar els partits de l’oposició amb veu i vot, seguint un sistema de repartiment proporcional. Creu que aquest òrgan col·legiat serveix per prendre decisions importants que no es porten al Ple, i que si es dona peu a la participació de l’oposició es contribueix a afavorir unes decisions més sostenibles.
El Dr. Salvador li demana una reflexió sobre les competències “pròpies” i “impròpies” que els ajuntaments adopten. Budó diu que la normativa vigent els exigeix certes coses, com ara tenir biblioteques, escombrar carrers, mantenir camps d’esports… Però aquestes competències són bàsiques i han estat superades amb escreix, “perquè les necessitats de la ciutadania han evolucionat, sense que les lleis de governs locals hagin evolucionat, ni tan sols en finançament”. Per aquest motiu, reclama ara una “bona llei de finançament local”, que permeti assumir competències pròpies i no pròpies, que afecten al benestar de la ciutadania. Ara mateix, diu, “hem de triar entre arreglar carrers o donar suport a la salut mental”. Diu que la salut mental no és competència dels ajuntaments, però si les famílies reclamen aquest ajut als municipis perquè no troben altra manera d’accedir-hi, cal posar-hi recursos.
Igualment, a preguntes de l’entrevistador, la Sra. Budó considera que l’empresa privada “no s’ha de demonitzar”, perquè genera llocs de treball, sous, impostos i riquesa per al país, i que cal una “col·laboració sincera entre els sectors públic i privat”. Com a Ajuntament, diu, s’ha d’estudiar quin servei es pot prestar de manera directa, de manera indirecta o a través de la col·laboració entre ambdós sectors”. El que cal és buscar un millor servei, amb independència de qui el presti. I explica que ara mateix estan “internalitzant” la gestió de l’escola bressol municipal, perquè és important que l’Ajuntament en marqui la línia educativa i perquè creu que la qualitat serà més gran així que si és una empresa la que ho gestiona. A la vegada, però, creu que La Garriga no té capacitat financera o de gestió necessària per prestar el servei d’abastiment d’aigua potable. I això fa que sigui oportú licitar-lo entre empreses privades.
En quant a l’estructura professional de l’Ajuntament de La Garriga, l’alcaldessa explica hi ha 220 persones treballant-hi, comptant la Policia Municipal, el personal d’administració, els tècnics, els professors de les Escoles Municipals de Música i d’Art i Disseny, entre d’altres. Diu que els sous d’aquestes persones (o Capítol I) representa la meitat del pressupost anual (22 milions d’euros).
D’altra banda, també parla dels “habilitats nacionals” i de la relació que mantenen amb els alcaldes. Diu que són “figures absolutament necessàries” en el món local, i de les que n’hi ha poca disponibilitat al país. Titlla la situació d’“emergència” i creu que per aquest motiu és difícil resistir la competència que hi ha entre municipis per atraure aquests perfils professionals. Personalment, diu que té la sort, i la veterania, d’entendre’s bé amb aquestes persones, malgrat que cadascú té un “full de ruta” independent, que no sempre és coincident en quant a prioritats, i que cal que s’entenguin i pactin. Reconeix que uns i altres, de vegades, s’extralimiten en les seves funcions. També diu que “un any és una part minsa del temps de carrera professional d’un funcionari, però és una part molt important d’un mandat per a un polític”.
Un altre dels temes discutits és el de les relacions entre ajuntaments i ens supramunicipals. La Sra. Budó explica que les relacions amb aquests actors de l’Administració són importants. Amb el Consell Comarcal, diu, la gestió és molt directa, perquè “té delegades moltes funcions, per part de la Generalitat, per a municipis menors de 20.000 habitants, com ara els serveis socials”. En quant a les Diputacions, les considera “l’ajuntament dels ajuntaments”, perquè aporten molts recursos al món local. Ofereixen “un acompanyament del tot necessari i imprescindible” i “seria impossible, tal i com està establerta la governança a Catalunya, que els ajuntaments sobrevisquéssim sense el seu ajut”.
Pel que fa a la Generalitat, ha dit que la relació no és tan directa amb els municipis, ja que ja hi ha actors intermedis per fer-ho, i que generalment és el municipi el que demana ajut a la Generalitat a través dels serveis territorials o de les conselleries pertinents en cada cas.
Finalment, parla de la relació amb l’Estat i amb la Unió Europea, que no és massa fluïda, i que requereix que diversos ajuntaments s’organitzin per anar-hi. Cal diàleg, diu, amb el govern de l’Estat i, per això, les entitats municipalistes com l’ACM fan de “lobby”.
Arribats a aquest punt, els alumnes presents formulen les seves preguntes a la convidada.
Un estudiant pregunta a la Sra. Budó què va aprendre en el seu pas per la política nacional, que estigui aplicant a la política local actualment. La convidada diu que “perspectiva”. Creu que en un món globalitzat, les decisions que es prenen en un lloc afecten a tot arreu, i la política local, sovint “té tendència a mirar-se massa el melic sense tenir en compte que forma part d’un conjunt més ampli”. Haver estat al Govern de la Generalitat li va aportar una perspectiva de país que li ha permet complementar positivament el seu treball municipal.
Un altre estudiant pregunta sobre la relació dels ajuntaments amb les entitats socials. L’alcaldessa explica que l’apertura del seu Ajuntament és molta i la relació és directa a través de l’Àrea de Participació Ciutadana. També diu que fan trobades regulars per barris, “sense guió”, per tal que la ciutadania pugui expressar les seves preocupacions i que formin part de l’ordre de Govern. És un exercici, diu, d’escolta activa.
Un altre estudiant pregunta sobre la tradició de la indústria del moble a La Garriga. L’alcaldessa explica l’evolució d’aquesta indústria i els canvis en els hàbits de consum. Les famílies actuals, diu, compren mobles de luxe o bé molt barats, i el sector del “mig”, que era l’especialitat de La Garriga, “ha desaparegut”, juntament amb molts tallers locals i botigues.
Un altre estudiant pregunta si La Garriga és un municipi preparat per suportar sequeres com les que hi ha hagut en els darrers anys. Budó diu que la gestió de l’aigua és un tema “de país”, i no només municipal. Explica que han rebut subvencions de l’ACA per valor de 400.000 euros, que els permetrà recuperar pous i recursos hídrics municipals propis per a combatre els efectes de futures sequeres. A banda, invertiran 4.000.000 d’euros per reduir les fuites d’aigua a la xarxa municipal mitjançant diversos sistemes de seguiment a temps real.
Un altre estudiant s’interessa per la gestió del problema de l’habitatge a La Garriga. L’alcaldessa diu que han destinat una part molt important del pressupost municipal, juntament amb fons Next Generation, per construir 15 habitatges de lloguer assequible per a joves empadronats al municipi. Això costa 2,7 milions d’euros, una quantitat molt important. Tenen prevista una segona fase, amb la construcció de 54 habitatges socials, que faran en col·laboració amb una entitat del Tercer Sector.
Un estudiant pregunta sobre els ajuts a la dependència. Budó creu que “no s’ha fet res bé en aquest país fins ara”. Recorda que el 2008 es va promulgar una llei que va generar moltes expectatives, però que no va rebre dotació econòmica. A més, cal sumar-hi el que es triga en reconèixer la dependència d’una persona i els dèficits pressupostaris existents. L’alcaldessa creu que amb la creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària hi haurà major agilitat i que el món local ajudarà en aquest procés. Mentrestant, el tema està “molt mal resolt”, considera.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per finalitzat.
