Amb el seu caràcter obert, bromista, espontani i natural, Antoni Joan Borrell manifesta que a Miravet no s’hi fa política, sinó que el que fa és estar cada dia a disposició dels ciutadans i resoldre conflictes. A peu de l’emblemàtic castell, ens comença a respondre a una entrevista que aviat continuem a la sala consistorial.
“Nosaltres no fem política. El que fem es estar cada dia a la disposició absoluta de la gent del poble. Aquí hi ha gent que no ens vota, però ningú podrà dir que no hem estat pendents de les seves queixes i treballant pel bé comú”
“La carrera no fa que l’alcalde faci meravelles. Hi ha gent que, sense estudis superiors, té uns valors humans impregnats dels de saber fer bé les coses”
“Tenim un gran potencial turístic que encara no hem estat capaços d’explotar, tot i les millores en infraestructures i la imatge que hem venut del poble i que ens porta molta gent”
“La situació econòmica de l’ajuntament és de categoria. Mai hem estirat més el braç que la màniga. Mai ens hem complicat amb deutes grans i si ens hem endeutat ha estat per demanar crèdits ponts”
“Quan acabem aquesta legislatura tindrem els millors camins que mai hagi tingut el poble. I paradoxalment, serà el moment històric en què menys pagesos hi haurà a Miravet”
“A mitja legislatura anterior vaig decidir no acceptar cap càrrec a la Diputació ni en cap altre lloc. Per a mi, fer d’alcalde de Miravet no és una activitat política, és un plaer, és una joia”
Quin és el seu estil de fer política?
Nosaltres no fem política. El que fem es estar cada dia a la disposició absoluta de la gent del poble. Aquí hi ha gent que no ens vota, però ningú podrà dir que no hem estat pendents de les seves queixes i treballant pel bé comú, sense mirar qui viu en aquell carrer que arreglem. Aquí, als miravetanos, els tractem a tots per igual.
Creu que els alcaldes i alcaldesses necessiten tenir estudis superiors per a ser-ho?
Aquí hem tingut alcaldes amb carrera i sense carrera. La carrera no fa que l’alcalde faci meravelles. Hi ha gent que, sense estudis superiors, té uns valors humans impregnats dels de saber fer bé les coses. Amb ironia aquí diem que hi ha “sabor de bars dels degoters i les carreteres i de les bones gents que han hagut a Miravet”, i és el que practiquem cada dia. No cal tenir carrera, només cal ser bona persona i atendre la teva gent cada dia.
Com porta vostè la feina del dia a dia, la família, l’activitat professional…?
Em llevo més aviat i marxo a dormir més tard. Hi ha dies en què tenim festivals, com és el cas d’aquest cap de setmana, amb la festa al castell. Et “poses les piles”, tu i els teus regidors. Jo he sentit a dir a algú que deia que jo era un afortunat, perquè tenia l’ocasió de poder anar a buscar la filla cada dia a l’escola. Jo treballo de pagès, però el fet d’anar a recollir la filla és una decisió pròpia. Si treballés en un altre lloc, seria més difícil. Com a pagès sóc amo de mi mateix i per a mi mateix em perdo tot allò que dedico al poble. Penso que qualsevol miravetà o miravetana és igual d’afortunat, indistintament que puguin anar a buscar els fills a l’escola. El fet de viure a Miravet ja és una joia.
Alguna experiència memorable com a alcalde, tots aquests anys?
Són molts anys, i n’hi a de divertidíssimes i xocants. Però li parlaré d’una obra de l’any 2006, que va ser la pavimentació del Cap de la Vila, el nucli històric del poble, que va ser bombardejat a la Guerra Civil i va quedar molt abandonat. La gent va traslladar-se a la part baixa i amb els anys hem volgut recuperar la traça urbana amb pedra natural i donar serveis d’aigua, llum, clavegueram, etc. Fa 200 anys, al Cap de la Vila hi vivien 1000 persones en un espai petitíssim. Deuria ser un formiguer. Però tota aquella gent va fer-nos ser com som avui, ens va fer ser grans, així que valia la pena rendir-los homenatge i fer que tothom hi pogués tornar, si ho volia.
Què li diria a un foraster per que vingués a viure a Miravet?
Caram!, que no trobarà cap altre poble igual. Miravet és guapo amb garbó; és únic. Li diré una broma que ens va fer la Consellera de Cultura. Ens va dir: “Miravet us ha quedat molt bé, però molt bé, eh?” El poble és bonic, la gent és acollidora i hi ha una frase preciosa que ens defineix: “és noble menjar de ric i pagar de poble”. Vol dir: el menjar mai falta a taula.
I és un poble amb molts llocs emblemàtics.
Tenim el Castell, el primer assentament de la població. Fa dos mil o dos mil cinc-cents anys que els ibers van poblar aquella zona. Més tard ja van venir temps feudals i el Castell, que és del segle XII, i que deuria causar un impacte visual extraordinari. D’altra banda, l’església és un espai únic, construït per moriscos miravetans a canvi de no ser expulsats del poble. Jo diria que tota la gent del poble, especialment els més grans, han estat batejats a l’església vella i casats i hi ha fet la comunió i han acomiadat les seves persones estimades. Finalment tenim el pas de barca, una mena d’unió entre les dues coses. El van bombardejar durant la Guerra Civil, i el van reconstruir a mitjans del segle passat. És una singularitat única perquè en 150 km de riu és l’únic pas de barca que funciona encara, com sempre havia funcionat, a partir de la força de la corrent i l’habilitat del barquer.
Així doncs, un dels potencials que té Miravet és el turisme. Com es promou des de l’ajuntament?
Doncs no és una cosa fàcil, perquè en realitat no som un poble turístic, en el sentit que aquests pobles tenen més de la meitat dels ingressos del sector turístic, i el de Miravet no és el cas. Això sí, tenim un gran potencial que encara no hem estat capaços d’explotar, tot i les millores en infraestructures i la imatge que hem venut del poble i que ens porta molta gent. Des del sector privat encara no s’ha fet prou i, segurament, l’ajuntament podria haver fet més coses, però el nostre és un poble agrícola i ens hem dedicat a arreglar camins, clavegueram i a actuar a poc a poc i amb bona lletra.
Li diré també que busquem un turisme de qualitat, que vingui a gaudir de la vila i del pas de barca, i de la ceràmica. Aquí no vindran pas a fer-hi sol i platja o a emborratxar-se.
I la situació econòmica de l’ajuntament, quina és?
De categoria. Mai hem estirat més el braç que la màniga. Mai ens hem complicat amb deutes grans i si ens hem endeutat ha estat per demanar crèdits ponts, i perquè els crèdits de la Generalitat o els FEDER triguen mesos en arribar. No ens hem embolicat en obres faraòniques ni hem demanat contribucions especials als veïns. La caixa de Miravet és una caixa única, que serveix per a pagar la llum de l’ajuntament o per a millorar les piscines o el casal.
Pot fer-nos un balanç breu de la seva activitat política?
Jo vaig fer un pas al costat fa uns sis anys. A mitja legislatura anterior vaig decidir no acceptar cap càrrec a la Diputació ni en cap altre lloc. Per a mi, fer d’alcalde de Miravet no és una activitat política, és un plaer, és una joia. A Miravet hi estic molt bé i l’únic que vull és fer una mica de conducte per a la gent que ve al darrere. No em penjo cap medalla. Hem tingut alguna decepció i molt bons tractes amb els regidors que han format l’equip de govern durant anys. El millor és que sempre hem volgut millorar el poble des del punt de vista humà i d’infraestructures.
Ja parlant de la legislatura actual, quins són els eixos principals?
Els camins. Curiosament, quan acabem aquesta legislatura tindrem els millors camins que mai hagi tingut el poble. De categoria. I paradoxalment, serà el moment històric en què menys pagesos hi haurà a Miravet. És a dir, hi haurà moltes més hectàrees conreades, però menys persones treballent-hi… Aquesta és la situació actual de la pagesia catalana i no hi entraré perquè estaríem parlant-ne sis dies seguits.
Més enllà dels camins, també millorarem els carrers. I ajudarem les associacions, que ho fan molt bé. Per exemple, l’Associació de Dones de la Canyeta Coixa, les puntaires…
Creu que hi ha d’haver limitació en el nombre de mandats? I quants anys creu necessaris per mandat?
Si em permet una broma, li diré que hi ha moltes persones que es diuen com jo, Toni Borrell. N’hi ha un a la CUP, i un altre a l’Associació Stop Mare Mortum, que treballa en favor dels refugiats. I, clar, amb el de la CUP de vegades hi ha hagut confusió: “aquests de la CUP demanen renovació democràtica i n’hi ha un que porta 26 anys d’alcalde”…
Anant al més seriós, més de dues vegades he demanat als tinents d’alcalde que em substituïssin i diuen que no, que continuï i que ells segueixen al costat. En un poble, la limitació de mandats és difícil. D’altra banda, la durada dels mandats em sembla curta. A Itàlia són set anys. No ho sé: que cadascú intenti resoldre-ho a casa seva. En pobles petits costa molt tancar una llista.
Anem a la secció més general. Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
No ho arreglarem ni en un dia ni en dos. És un mal que ve de lluny. Jo penso que els catalans hem estat sotmesos per les armes i que allò que es conquereix per les armes és difícil arreglar-ho per altres vies. No estic dient que hàgim de tornar a les armes, perquè tornarem a perdre, evidentment, i la prova és que la Guerra Civil, per a mi, va ser una guerra contra Catalunya. Tampoc crec que Espanya vulgui perdre la mamella més gran, tot i que la majoria dels catalans vulguin marxar. I no sóc dels optimistes, perquè hi ha un sistema de lobbies que afecten directament sobre això. Crec que som majoria els que volem la independència, però que no ho tenim gens fàcil. Ara bé, el tren passa i hi has de pujar. Si hi arribes tard, passa de llarg.
Què li diria a les futures generacions per a que volguessin entrar en política?
Que siguin el que vulguin ser però que, sobretot, sigui per ells mateixos. Si serveixen a tothom, que siguin honrats, honestos i humils. I sobretot, sobretot educats. Hi ha gent mal educada, informal, deshonesta i que busca el propi benefici, però si tenen la convicció que han de ser persones de bé i de fer podran ser caps de la seva població.
