Segons estudis encarregats per l’AMB, la xifra demostra que el territori metropolità té una saludable ocupació comercial, amb l’activitat ben repartida entre tots els seus municipis
Els reptes futurs del comerç de proximitat passen per l’ús de les noves tecnologies i l’especialització dels negocis
Jaume Collboni: “l’Agència de Desenvolupament Econòmic també ajudarà, amb les seves polítiques, el sector comercial, un generador fonamental d’ocupació: fomentarem la innovació tecnològica, aplanarem el camí a nous emprenedors i formarem nous perfils professionals altament especialitzats”
L’AMB ha publicat dos estudis encarregats per tal de conèixer la situació del sector comercial a l’àrea metropolitana de Barcelona, i per identificar els reptes que, en un futur proper, trobaran els comerços del territori per adaptar-se a les noves tendències. Segons els estudis publicats, l’àrea metropolitana de Barcelona segueix mostrant, igual que ha fet durant la seva història, una gran fortalesa comercial, tot i les dificultats econòmiques que s’han viscut els darrers anys. L’índex d’ocupació de locals comercials a la metròpoli és superior al 80%, amb gairebé 90.000 comerços actius en els 36 municipis. En total, els locals desocupats sumen aproximadament 24.000, i per tant no arriben a un 20% de locals tancats o buits. Segons Collboni, “aquest és un indicador del bon estat de salut del comerç al nostre territori”.
El territori metropolità: tradició comercial a prova de crisis
Els dos treballs mostren com, a banda de ser un territori amb un ús intensiu dels locals comercials disponibles, també té un gran equilibri entre tipologies de comerç, amb el 35% d’establiments dedicats als serveis, un 20% a l’hostaleria i un 14% i 13% al comerç alimentari i l’equipament per a la persona, respectivament. Un altre signe del bon estat del comerç metropolità és el gran potencial d’atracció comercial, o el que és el mateix: el nombre de comerços no quotidians (oci, lleure, equipaments) respecte el total de locals. Aquest fet fa que molts municipis tinguin la capacitat per atreure compradors que viuen en àrees diferents.
El comerç, present a cada municipi
En termes de dotació comercial, l’àrea metropolitana de Barcelona disposa d’alguns dels punts amb més densitat de comerços d’Espanya. El Centre de l’Hospitalet de Llobregat, Ciutat Vella i l’Eixample a Barcelona o el Centre de Badalona, disposen de més de 4 comerços per cada 100 habitants. Aquesta xifra contrasta amb la mitjana catalana, en la qual es compten 1,3 negocis per al mateix nombre d’habitants.
La metròpoli de Barcelona té, però, una particularitat: a diferència d’altres aglomeracions urbanes similars, aquesta ocupació no està concentrada a la zona central de la ciutat principal, sinó que es troba ben repartida entre els diferents municipis i districtes. Així, entre els 10 eixos comercials més densos n’hi ha quatre de la ciutat de Barcelona (Portal de l’Àngel, Portaferrissa, Canuda i el carrer Boqueria), però, sorprèn veure-hi eixos d’altres municipis que habitualment no són considerats cèntrics a nivell global: el carrer Santa Maria i el de Santiago Rusiñol de Sant Cugat ocupen la cinquena i sisena posició, i el carrer Mar de Badalona, la setena.
Noves tendències en el sector
El futur del sector comercial a la metròpoli passa, sobretot, per l’entrada de les noves tecnologies. Les ja desenvolupades en el terreny de la intel·ligència artificial ofereixen als comerços grans oportunitats per optimitzar els seus recursos, oferir nous sistemes de venda i fer més atractius els seus serveis o productes. Així, chatbots, tecnologia de reconeixement facial, reconeixement d’imatges, robòtica i molts altres recursos tecnològics estan passant a formar part tant de les grans cadenes de botigues com dels comerços més singulars.
La distribució dels comerços també està canviant: mentre que fa uns anys el model més repetit era el de construir grans centres comercials en zones perifèriques i mal comunicades, cada vegada més els centres urbans atreuen versions més petites d’aquestes botigues, més centrades en l’experiència i menys en el producte. Aquest tipus de botigues posen en pràctica noves estratègies de venda: estocs virtuals, assessorament personalitzat sobre els productes, etc. Alhora, això ha fet que els centres comercials passin a revitalitzar zones del propi teixit urbà.
La supervivència dels comerços més tradicionals, de proximitat, passa necessàriament per la tecnificació i l’especialització: aquells negocis que sàpiguen fer ús d’eines que els donin un valor afegit (Xarxes socials, innovació tecnològica), tindran una viabilitat més gran. A banda, cada vegada més es donen acords entre el petit comerç i grans plataformes de distribució (Amazon, ebay, etc.), fet que permet al petit comerciant fer arribar de manera fàcil i molt ràpida els seus productes a qualsevol racó del planeta.
El paper de l’AMB
Gràcies a la recentment creada Agència de Desenvolupament Econòmic, l’AMB espera influir positivament en el sector comercial metropolità. Un dels seus objectius és posar en marxa una Xarxa de Centres d’Innovació Metropolitana amb el conjunt de centres de recerca (com, per exemple, el Citilab, situat a Cornellà de Llobregat). Gràcies als projectes punters desenvolupats en aquests centres (realitat augmentada i virtual, hologrames, robòtica…) la xarxa de comerços metropolitans podrà beneficiar-se de les tecnologies més avançades que els permetran evolucionar, tecnologies que a més seran fruit del talent local.
L’Agència també ajudarà a coordinar els serveis locals de promoció econòmica, facilitant l’establiment al territori de nous emprenedors. Aquest fet també permetrà que els comerços puguin experimentar amb nous models de negoci més innovadors i sostenibles (dades obertes, indústria 4.0 i transició digital entre altres).
Collboni també ha afegit que “el comerç és una font d’ocupació molt important, amb una part significativa de la ciutadania metropolitana dedicada a aquest sector. L’Agència de Desenvolupament Econòmic desenvoluparà un programa centrat en la prospecció i orientació de nous perfils professionals, amb plans concertats amb centres educatius i empreses, per tal de millorar la qualitat i l’eficàcia de les polítiques locals d’ocupació. Així, el comerç disposarà de professionals especialitzats per fer front als nous reptes, alhora que seguirem posant fre al problema de l’atur, una de les nostres principals preocupacions”.
Podeu accedir als estudis complets des d’aquest enllaç: https://we.tl/OfMVxM5DI1
