Després d’un breu pas al capdavant del consistori entre el 2003 i el 2005, Magí Coscollola Andreu va ser escollit alcalde de Torà el 2015. Des de llavors, aquest informàtic de formació ha treballat i treballa per eixugar el deute de les arques municipals, mantenir els serveis per a la ciutadania, col·laborar amb les entitats i aconseguir que Torà deixi de formar part de la Segarra per incorporar-se al Solsonès.
“Si formes part d’una comunitat, li has de dedicar part dels teus coneixements i del teu temps”
“Un dels valors principals és no aprofitar-se del càrrec, en termes de corrupció, que em repugna totalment”
“Rebaixar el deute és un dels nostres objectius principals”
“Dono per fet que avui al ple municipal hi ha una majoria molt àmplia a favor de formar part del Solsonès”
“La inhabilitació a Mas és clarament un encausament polític que no té jurídicament cap validesa. Espero que la història algun dia resolgui això d’una altra manera”
“Si el ciutadà considera que una pràctica no és correcta, per molt legal que sigui, no s’hauria d’haver fet”
Què va motivar-lo a entrar al món de la política?
Penso que si formes part d’una comunitat, li has de dedicar part dels teus coneixements i del teu temps. Sento la necessitat de col·laborar en positiu pel municipi.
Com gestiona la conciliació laboral-familiar?
Em falta temps per tot. A l’Ajuntament, la feina no acaba mai i, a més a més, tinc l’empresa i la família. Costa compaginar-ho. Tot i això, en haver-me compromès amb la ciutadania, dono preferència a l’Ajuntament.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o estudiar Ciències Polítiques per ser alcalde?
Crec que no cal. Tenir estudis sempre va bé, en general. Ara, per exercir d’alcalde, es podria demanar un mínim d’estudis, però no hauria de caldre una carrera universitària, i menys a pobles petits. Si pensem en ciutats, llavors potser sí que es podria demanar com a requisit tenir estudis superiors.
Quina és la seva manera de fer com a alcalde?
Un dels valors principals és no aprofitar-se del càrrec, en termes de corrupció, que em repugna totalment. La honradesa i la bona pràctica amb l’àmbit públic; tenir un respecte absolut amb els diners i el funcionament d’allò públic.
Quina experiència de la seva vida en podria destacar?
Sobretot petites satisfaccions dels objectius que aconsegueixes. Per exemple, quan a proposta del grup municipal, el ple va aprovar que Torà obtingués la qualificació de municipi de muntanya, que feia molts anys que s’hi anava al darrere. Gràcies a una feina de recerca que vaig fer, el 2012 Torà va ser declarat municipi de muntanya.
Què li diria a un foraster perquè vingués a veure a Torà o s’hi quedés a viure?
El nostre terme municipal és molt gran i molt ric en patrimoni. L’element més important és la Torre de Vallferosa, datada del S.VIII segons les proves de Carboni 14. És una torre de 33 metres d’alçada i molt imponent, tothom que la veu queda parat. També tenim el Monestir de Cellers, bé cultural d’interès nacional, vàries capelles romàniques i el Dolmen de Llanera (considerat el dolmen més important de Catalunya). A banda d’això, el casc antic del poble és molt bonic, amb elements arquitectònics com la Casa dels Ducs de Cardona, l’església, restes de les cases del call jueu i el Convent de Sant Antoni de Pàdua, entre altres.
Per poder-hi venir a viure, és un poble tranquil amb molts serveis i té els atractius que he mencionat.
Com és la gent de Torà?
Ha anat canviant. Ara hi ha un 20% de persones vingudes de fora, que són joves i donen dinamisme. Els d’aquí de sempre, són gent comprensiva i pacífica, que busquen tranquil·litat i els agrada que tot funcioni bé.
Quina és la principal activitat econòmica del municipi?
El que ha ocupat i mantingut a la població al llarg dels anys és la indústria, seguida dels serveis. Tenir empreses és el que ens diferencia de la resta de pobles. Pel que fa a l’agricultura, és una activitat complementària, però no sol ser la font principal d’ingrés de les famílies del poble.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Hi ha un deute important, de més d’un milió d’euros. Tenint en compte que el pressupost municipal és d’un milió i mig, és un deute considerable. Rebaixar-lo és un dels nostres objectius principals. Al mateix temps, hem de mantenir els serveis habituals i que les entitats puguin seguir fent la seva tasca. Mirem de no aplicar cap retallada ni cap reducció de pressupost, però les obres i les inversions són limitades. Si no tenim una subvenció del 80% de cada inversió que ens proposem, no la podem fer.
Impulseu mesures de creació de llocs de treball o cursos formatius?
Aquests serveis els sol dur a terme el Consell Comarcal. La formació, la recerca de feina, etc… Els tècnics del Consell Comarcal de la Segarra venen uns dies determinats per atendre les persones que necessiten aquests serveis, i tenen el nostre suport. Quan fan alguna proposta o necessiten ajuda o consell, col·laborem estretament.
Com valora la seva gestió al capdavant del consistori fins a dia d’avui?
Em sento satisfet de l’actuació feta fins ara. Hi ha hagut algun període en el qual la cosa no ha anat prou bé, però sempre he posat el màxim esforç i interès en que les coses funcionin.
Quins són els reptes prioritaris per a aquesta legislatura?
Des de l’ajuntament hem impulsat un procediment de canvi de comarca des del 2010, de la Segarra al Solsonès. Estem pendents que el Parlament creï una llei que faciliti aquest canvi. És un tema molt important perquè d’ell pengen moltes altres coses. La divisió territorial actual sobre si formar part de la Segarra o el Solsonès es va plantejar el 1987, i al ple de l’ajuntament de Torà hi va haver 4 vots en contra i 5 a favor de formar part de la Segarra. Amb els anys, la situació s’ha invertit, i dono per fet que avui al ple hi ha una majoria molt àmplia a favor de formar part del Solsonès. És un dels temes principals, perquè canviant de comarca, les nostres necessitats quedaran més ben ateses. Pel tema sanitari, d’arranjament de camins, el Solsonès és una comarca de muntanya igual que nosaltres… i canviaríem de vegueria, passaríem de Lleida a la Catalunya Central. Cal tenir en compte que, per exemple, al CAP ja anem a Calaf, que és Catalunya Central, la meitat de nens van a l’institut a Guissona i l’altra a Calaf, als jutjats sempre hem estat del partit judicial de Solsona… la qüestió és posar la línia tota a una mateixa banda.
En resum, els nostres reptes prioritaris són la reducció del deute, el manteniment dels serveis, la col·laboració amb les entitats i formar part del Solsonès.
Quants anys creu que hi haurien d’haver per legislatura? I hi hauria d’haver limitació de mandats?
Respecte a la durada, sembla que s’està imposant la idea dels 5 anys. 6 són masses i 4 són pocs. Aquests 5 anys es proposaran a la futura llei de governs locals. En quant a la limitació: dos mandats de 5 anys estan bé. En principi, el que decideixi el Parlament ja m’estarà bé. Sí que s’ha de tenir la opinió dels alcaldes, però això ho ha de regular el Parlament, que és el que fa les lleis.
El 12 de març, el TS va decidir inhabilitar a Mas, Ortega i Rigau. Què en pensa?
Tot plegat és un disparat. A més, pel que he sentit, a nivell jurídic té molt poca base. Una vegada descartada la prevaricació, que el TS ha considerat que no n’hi ha hagut, queda només la desobediència. Aquesta desobediència és relativa, perquè tal i com expliquen sentències del TS que creen jurisprudència, la desobediència ha de ser reiterada, manifesta i molt clara, després d’haver rebut varis avisos. En aquest cas, tots sabem que no va ser així. La cosa es va deixar que avancés sola i els voluntaris van ser els que van fer la consulta aquí i a tot arreu. És clarament un encausament polític que no té jurídicament cap validesa. Espero que la història algun dia resolgui això d’una altra manera.
Què suposaria pels ciutadans la independència de Catalunya?
Hi hauria una millora lenta, perquè Catalunya també té deute. El primer que caldria fer seria rebaixar aquest deute, i un cop anéssim a velocitat de creuer, seríem un país molt avançat i molt engrescador a on es podrien fer moltes coses.
Com es posiciona en el debat sobre nova i vella política?
Més que parlar sobre nova o vella política, crec que s’ha de parlar de bones i males pràctiques. A vegades veiem casos de judicis sobre aspectes que potser són legals, però no ètics. Si el ciutadà considera que una pràctica no és correcta, per molt legal que sigui, no s’hauria d’haver fet. A partir d’ara comencem de cero, però fem-ho bé. Que deixin de robar, perquè si no, després hi ha el descrèdit de la política i la desafecció ciutadana.
Quin missatge transmetria als seus conciutadans?
Els demanaria paciència i comprensió. A moltes de les peticions que ens fan, lamentablement hem de dir que no, perquè no tenim possibilitats econòmiques. Primer hem de rebaixar el deute de l’ajuntament por poder tornar a fer inversió i coses que fan falta, però que avui, amb el pressupost que tenim, no podem fer. A més, estem tant controlats que no ens deixen. Crec que en pocs anys, això ho resoldrem i podrem tornar a fer inversió i coses que tots desitgem que es facin.
