Hisenda impulsarà un decret amb les mesures més urgents perquè els municipis augmentin els seus recursos i el marge pressupostari.
- Es suspendrà la regla de despesa el 2020, es prorrogarà l’ús del superàvit de 2019 per a inversions financerament sostenibles i es concediran millors condicions financeres per a ajuntaments amb problemes financers
- Amb aquesta bateria de mesures, l’impacte supera els 3.000 milions d’euros, el Govern reitera el seu compromís amb el municipalisme en un moment de crisi per la pandèmia
- Hisenda lamenta que la solució aportada per a l’ús dels romanents no hagi estat aprovada i reiteres la seva disposició a escoltar les propostes alternatives que facin les formacions polítiques
14 de setembre de 2020.- El Ministeri d’Hisenda impulsarà en les pròximes setmanes un nou Reial decret llei perquè les entitats locals tinguin més recursos i un major marge pressupostari amb el qual afrontar l’actual crisi provocada per la pandèmia de la COVID- 19.
En aquest text normatiu, l’impacte superarà els 3.000 milions d’euros, s’inclouran les mesures més urgents i imprescindibles per als ajuntaments que ja van ser pactades amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que van generar aparentment un major consens.
El Govern és conscient de la importància dels municipis per abordar la fase de reconstrucció econòmica i social del país en ésser l’administració més propera als ciutadans. Per aquest motiu, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat que recuperarà les mesures de liquiditat i alleujament financer més necessàries i urgents per als ajuntaments. Mesures que es van incloure en el Reial decret llei 27/2020 que no va ser convalidat i que el Govern considera prioritari implementar per garantir que els municipis segueixin prestant serveis públics de qualitat.
Així, Hisenda està compromesa a habilitar els lliuraments a compte i la liquidació del sistema de finançament local, que suposen gairebé 1.500 milions. També aposta per suspendre la regla de despesa el 2020 i oferir millors condicions financeres als ajuntaments amb problemes, entre d’altres.
Amb aquesta nova iniciativa, el departament que dirigeix María Jesús Montero, mostra el seu suport als municipis i manté l’estratègia de no deixar ningú enrere, incloses les administracions locals.
Regla de despesa
Entre les mesures que el nou Reial decret llei recuperarà de la norma anterior i que comptaven amb un ampli suport de la Cambra Baixa es troba la suspensió de la regla de despesa per a l’any 2020. També prorrogar per al 2020 l’ús del superàvit de 2019 per finançar inversions financerament sostenibles, l’impacte arriba als 987.000.000.
Així mateix, es permetrà concloure el 2021 els projectes d’inversions financerament sostenibles iniciats el 2019 i que s’estiguin finançant amb superàvit del 2018. L’impacte potencial podria arribar fins als 621 milions d’euros. També s’habilita la possible utilització del superàvit del 2019 per finançar despesa el 2020, sempre que es tanqui aquest exercici en equilibri pressupostari.
A més, amb caràcter excepcional es permetrà que les diputacions forals i els cabildos insulars de Canàries puguin utilitzar el superàvit del 2019 per compensar la caiguda d’ingressos en els tributs estatals concertats o als ingressos tributaris que obtinguin i els corresponguin exclusivament pels impostos indirectes de regulació estatal del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries.
Ajuntaments en risc financer
Hisenda també recollirà en aquest nou decret les mesures relatives a alleujar la situació dels municipis en pitjor situació econòmica. Així, les entitats locals en risc financer podran pagar els seus deutes amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social amb recursos de Fons d’Ordenació.
També es permetrà a aquests ajuntaments que cancel·lin els seus deutes del Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors acudint a préstecs amb entitats de crèdit. Aquesta mesura permetrà que molts ajuntaments posin fi als seus plans d’ajustament.
Per a les entitats que tinguin problemes de solvència es possibilita la consolidació de deute a curt termini en deute a llarg termini per alleugerir les tensions de tresoreria.
Es permetria que les diputacions provincials i entitats equivalents puguin sortir en ajuda dels municipis amb problemes.
Sistema de finançament
Un altre aspecte fonamental que també es recuperarà en aquest nou decret té a veure amb les normes essencials per al càlcul de la liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat de 2018, el que suposa per als ajuntaments 634 milions.
També es van instrumentar els suplements de crèdit necessaris per a atendre els lliuraments a compte de la participació de les entitats locals en tributs de l’Estat per a final de l’exercici. Cal recordar que aquests imports s’han calculat sense tenir en compte l’impacte de la pandèmia sobre els comptes públics. D’aquesta manera, els lliuraments a compte han augmentat en 821.900.000 d’euros el 2020.
Finalment, es recull un procediment de tramitació urgent de modificacions de crèdits per a entitats locals per atendre despeses extraordinàries i urgents relacionats amb la crisi econòmica i sanitària.
Romanents
El nou Reial decret llei no adoptarà mesures relatives als romanents de tresoreria dels ajuntaments en ésser un punt que ha evidenciat una manca de consens per part dels diferents grups polítics al Congrés. El Ministeri d’Hisenda lamenta que la proposta pactada amb la FEMP i que suposava posar solució a un problema estructural i complex com és l’ús dels romanents de tresoreria no hagi tingut el suport de Congrés. En qualsevol cas, això no pot impedir que altres mesures urgents i que beneficien els ajuntaments quedin sense executar-se.
En qualsevol cas, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, insisteix que el seu departament té la millor de les disposicions per escoltar les propostes i solucions alternatives que proposen els partits polítics o els mateixos ajuntaments. Hisenda confia que serà possible trobar una solució ajustada a la llei que permeti atendre les reclamacions i necessitats dels ajuntaments perquè els romanents que avui generen costos i interessos als consistoris es puguin posar a el servei de la recuperació econòmica i social que necessiten els ciutadans.
Font: Gabinet de premsa del Ministeri d’Hisenda
