Quines són les diferents classes de permisos de treball per a extracomunitaris i com estan sent revisats per la UE per enfortir la migració laboral legal?
Europa s’enfronta a reptes demogràfics importants augmentats pel ràpid envelliment de la població i les baixes taxes de natalitat. Les previsions apunten que el 2050 els pensionistes ja representaran al voltant d’un terç de la població de la UE. Això comportarà determinants conseqüències socials i econòmiques, com ara una demanda més gran d’assistència sanitària i serveis socials, una menor productivitat i un augment de la despesa pública.
Per ajudar a fer front a aquests canvis, la Unió Europea fomenta la migració legal per fer front a l’escassetat de mà d’obra, satisfer les llacunes de qualificació i impulsar el creixement econòmic.
Més informació sobre lactuació de la UE en matèria de migració i asil.
La targeta blava de la UE: Una manera d’atreure treballadors altament qualificats
La targeta blava de la UE és un permís de treball i residència que permet als ciutadans extracomunitaris treballar i viure a un país de la UE, sempre que tinguin una titulació o qualificació equivalent i una oferta de treball que compleixi un llindar salarial mínim.
A finals del 2023, entraran en vigor noves normes revisades, que fixen la durada de l’oferta de treball en un mínim de sis mesos i redueixen el llindar salarial perquè sigui almenys del 100% del salari mitjà brut anual al país d’ocupació .
La Targeta Blava té una validesa màxima de quatre anys i es pot renovar. Els titulars de la targeta poden portar els seus familiars a viure amb ells al territori comunitari.
La seva efectivitat està reconeguda a tots els països de la UE excepte Dinamarca i Irlanda.
Més informació sobre la Targeta Blava UE i la reforma aquí.
El Permís Únic: una llicència de treball temporal i específica per a cada país
Per als que no reuneixin els requisits per obtenir la targeta blava de la UE, hi ha una altra opció vàlida anomenada com a Permís Únic. Es tracta d’una llicència que combina treball i residència, expedida per a un màxim de dos anys pel país de la UE on el ciutadà extracomunitari hagi de treballar i viure.
Actualment s’està revisant la Directiva sobre el Permís Únic del 2011. Per fer que la UE sigui vista des d’una perspectiva més atractiva laboralment, es proposa reduir el procés de sol·licitud de quatre mesos a 90 dies. Per als sol·licitants ia titulars d’un permís o seleccionats a través de l’associació de talents de la UE (EU Talent partnerships), el procés podria reduir-se a 45 dies. A més, el permís deixaria d’estar vinculat a un ocupador concret, cosa que permetrà als treballadors canviar de feina, facilitarà l’adequació laboral i reduirà la vulnerabilitat del treballador a l’explotació. També es permetria als treballadors conservar el Permís Únic mentre estiguin aturats durant un màxim de nou mesos.
Després d’aprovar la posició negociadora del PE a l’abril, els debats sobre la forma final de la llei podran començar amb el Consell.
Per a qui és el Permís Únic?
El Permís Únic revisat s’aplica a gairebé tots els treballadors extracomunitaris i les seves famílies, estudiants amb feina, treballadors temporers i refugiats. Tot i això, les persones que estiguin esperant que es tramiti una sol·licitud d’asil no poden sol·licitar el Permís Únic. No cobreix tampoc els treballadors per compte propi.
Estatut de resident de llarga durada a la UE
L’estatut de resident de llarga durada a la UE permet als ciutadans no comunitaris romandre i treballar a la UE per temps indefinit. Va ser introduït el 2003 com a mitjà de fomentar la migració legal i la integració dels ciutadans de fora de la UE. Un cop concedit, la persona té dret a circular i treballar lliurement a la UE.
Actualment, aquestes normes també estan sent revisades. El Parlament s’ha proposat reduir de cinc a tres anys el requisit de residència necessari per optar-hi, igual que proposa la Comissió, i incloure els refugiats i altres grups amb més obstacles. Aquesta nova perspectiva a la legislació garantiria la igualtat de tracte amb els ciutadans de la UE en àmbits com l’ocupació, l’educació i les prestacions socials.
Els nens els pares dels quals tinguin estatut de resident de llarga durada adquiririen automàticament la mateixa condució, independentment del seu lloc de naixement.
Qui no pot optar a l’estatut de resident de llarga durada a la UE?
No poden optar a l’estatut de resident de llarga durada a la UE els ciutadans no comunitaris que:
- estiguin estudiant o seguint una formació professional
- tinguin pendent una sol·licitud de protecció temporal o internacional
- resideixin a la UE únicament amb caràcter temporal com au pair, com a treballadors desplaçats per un prestador de serveis amb fins de prestació transfronterera de serveis o com a prestadors transfronterers de serveis
Reconeixement de les qualificacions dels immigrants a la UE
Els eurodiputats també demanen normes europees que reconeguin les qualificacions dels treballadors immigrants. Volen que les qualificacions professionals, així com les habilitats i competències adquirides per un ciutadà no comunitari a un altre país de la UE siguin reconegudes de la mateixa manera que les dels ciutadans de la UE. Correspon a cada país de la UE decidir sobre el reconeixement de les qualificacions adquirides fora del territori de la UE.
El 2019, al voltant del 48% dels migrants altament qualificats treballaven en llocs de treball de qualificació baixa o mitjana, en comparació amb només el 20% dels ciutadans de la UE. La forma més comuna docupació és com a netejador o ajudant domèstic, mentre que el 62% de les empreses de programació informàtica i el 43% de les empreses de construcció informen de manca dobra.
Els països de la UE poden exigir un cert nivell d’idiomes abans de concedir la residència de llarga durada, però en aquests casos han d’oferir cursos gratuïts.
Més informació sobre migració:
Asil i migració a la UE: dades i xifres
Explorar les causes de la migració: per què emigra la gent
Tornada d’immigrants: dades i política de la UE (infografia)
Millorar el sistema europeu comú d’asil
Controls fronterers de la UE i gestió de la migració
