Amb un 6,03, la nota augmenta respecte a l’últim estudi fet al setembre de 2017
La gent prioritza la gestió i el bon govern municipal respecte la ideologia en les eleccions municipals
Els ciutadans posen un 6,03 de nota a la tasca del govern municipal, una nota que és molt més alta quan es tracta de veïns de municipis menors de10.000 habitants. Aquesta és una de les conclusions que deixa l’Observatori de Política Municipal, una enquesta que l’ACM encarrega a l’empresa Feedback per analitzar aspectes com la percepció que tenen els ciutadans de l’evolució del seu municipi, les principals problemàtiques o la tasca que realitza l’equip de govern.
Es tracta del cinquè Observatori de Política Municipal. L’estudi es basa en 1.200 enquestes telefòniques amb mostres proporcionals i representatives dels municipis catalans de totes les mides (la ciutat de Barcelona no forma part de l’estudi). Les enquestes es van realitzar entre el 12 i el 26 de març a majors de 18 anys i té un marge d’error del +-2,89.
Segons el president de l’ACM, David Saldoni, l’estudi mostra que "hi ha molta confiança en la feina que fan els ajuntaments i que es valora bé la figura de l’alcalde o alcaldessa". Saldoni afegeix que "la gent confia en la gestió i el bon govern que s’ha fet als ajuntaments en els últims anys".
L’estudi també analitza el grau de confiança envers l’ajuntament, que millora moltíssim comparant amb l’últim anàlisi. Així, un 53,5% dels enquestats afirma confiar molt o bastant amb el seu ajuntament. Això significa quasi 8 punts més que la percepció que es tenia al setembre de 2017. Els veïns de pobles de fins a 500 habitants són els que més confien en el seu consistori. I també destaca la percepció entre els veïns de municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants (68,1%). Per edats, les persones majors de 65 anys són les que hi confien més.
Pel que fa al grau de coneixement de l’alcalde o alcaldessa, aquest puja fins al 88,8% dels enquestats. Un coneixement molt elevat en totes les franges d’edat i de mides de municipis. La confiança envers l’alcalde també puja fins al 51,7% que diu tenir molta o bastant confiança. I els criteris per una bona valoració es basen en què governa bé i resol els problemes (56,4%), és accessible i proper (27%) o se’l coneix personalment (22,3%). En canvi per a les valoracions negatives, es considera que no es noten millores (32,85), només pensa en l’interès personal (18,5%) o desatén el funcionament ordinari de la població (18,3%).
Factors de vot
A l’hora d’analitzar els factors que es tenen en compte per votar un alcaldable, el principal és el bon treball del grup a l’ajuntament durant la legislatura anterior. També destaca la confiança personal en el candidat o candidata. Per primera vegada l’estudi analitza les relacions Catalunya-Espanya, que es converteixen en el tercer aspecte a considerar a l’hora de votar.
Principals demandes municipals
L’enquesta també reflecteix que la principal demanda espontània dels veïns perquè millorés el seu municipi és la neteja de carrers i l’entorn, seguit de les millores en carrers, voreres i il·luminació, i en tercer lloc la seguretat ciutadana (que és el principal paràmetre que augmenta respecte al 2017). Però, en canvi, quan se’ls suggereixen problemàtiques, veiem que la seva preocupació principal són els temes econòmics i socials: Mesures per afavorir la creació de llocs de treball, funcionament dels serveis sanitaris o serveis per a la gent gran.
En aquest sentit, la valoració del municipi ha millorat respecte a l’últim estudi que es va fer al setembre de 2017. El 40,8% dels enquestats consideren que el seu poble ha millorat o ha millorat molt (7 punts més que al 2017) i només un 23,9% creuen que ha empitjorat.
Dret a decidir
Pel que fa a intenció directe de vot, l’Observatori també reflecteix que gairebé el 50% dels enquestats (49,6%) són favorables a que Catalunya sigui un estat independent. Pel que fa a la projecció, aquest número es manté respecte a Observatoris anteriors (47%) tot i l’augment de 15 punts de la participació. El suport és molt superior en els municipis de fins a 20.000 habitants i en la majoria de franges d’edat, exceptuant els majors de 65 anys.
Pel que fa al perfil ideològic dels catalans, la majoria d’enquestats se situen en la franja centre-esquerra, amb una tendència més cap al centre a mesura que pertanyen a municipis més grans.
Finalment, quasi el 25% dels enquestats se sent només català i només un 1,6% se sent únicament espanyol.
