Antonio Balmon, Alcalde de Cornellà de Llobregat. Area Metropolitana de Barcelona. Foto Robert Ramos

Antonio Balmon “Millorar la cultura, l’educació i la formació dels ciutadans més vulnerables també és millorar les seves rendes”

0
3660

Esmorzars Alcaldes.eu
“Combatent la vulnerabilitat des dels municipis: el cas del Programa Metropolità de Barris”
16 de desembre de 2022

inscriu-te al col·loqui


Ens podria fer una mena de “retrat robot” de la vulnerabilitat a l’Àrea Metropolitana?

Hi ha barris que suporten un elevat grau de vulnerabilitat social als eixos del Llobregat i el Besòs. Són zones on molts ciutadans estan afectats per la desigualtat i molt exposats a les crisis: econòmica, social, sanitària, climàtica. La concentració d’aquests factors de risc propicia la retroalimentació, la perpetuació dels riscos d’exclusió de la població resident i dels mateixos barris.

Per aquesta raó, l’AMB té una prioritat claríssima: la lluita contra les desigualtats a la ciutat metropolitana. Aquest és l’objectiu primer de l’acció política metropolitana, que pren cos, per exemple, en les polítiques d’habitatge, d’espai públic, de desenvolupament econòmic o, per suposat, en el nou programa metropolità de barris per la millora de rendes.

La lluita contra les desigualtats a la ciutat metropolitana és l’objectiu primer de l’acció política metropolitana

Quina ha estat l’evolució de la vulnerabilitat a l’AMB en els darrers temps?

L’any 2017, el 51% dels habitants de Santa Coloma de Gramenet residien en barris d’extrema vulnerabilitat urbana; a Cornellà de Llobregat, el 28%; a L’Hospitalet de Llobregat, el 27%, i a Badalona, el 26%. Després, la pandèmia i la crisi energètica i inflacionista han contribuït a fer encara més visible aquesta realitat, mostrant amb cruesa que la població presenta condicions de vida i formes d’habitar la ciutat molt desiguals.

La vulnerabilitat urbana en la ciutat metropolitana segueix un triple patró de persistència en el temps, concentració territorial i complexitat. Precisament, aquesta complexitat ja ens estava reclamant a les administracions locals una eina d’intervenció flexible com és el pla de barris de l’AMB, capaç d’oferir respostes adaptades a cada context i que comptés amb la participació veïnal i associativa de cada barri.

Per què es posa en marxa una iniciativa contra la pobresa com el programa metropolità de barris?

Perquè és un programa absolutament necessari. Durant la pandèmia vam posar en marxa diversos programes d’actuació social, duplicant la nostra inversió en aquest sentit. Mentre hi treballàvem, vam veure que hi havia la possibilitat d’obrir un nou pla d’actuació destinat a alguns barris de la nostra metròpolis. Vam pensar en com podíem ajudar a millorar les rendes de les persones vulnerables, en com actuar en àmbits d’educació i adaptació social. A partir d’aquí, vam consensuar una proposta amb els municipis per tirar endavant aquest treball social, centrat en les persones, en els col·lectius més vulnerables.

Durant la pandèmia vam posar en marxa diversos programes d’actuació social, duplicant la nostra inversió en aquest sentit

Quines característiques diferencials té aquest programa?

El pla està centrat en desenquistar problemes i obstacles socials estancats a diversos barris metropolitans. No és un analgèsic social, no pretenem que actuï com una pastilla que tregui el mal de cap però que permeti que el problema de fons persisteixi. Al contrari, el pla de barris té voluntat d’anar a l’arrel dels problemes, amb un recorregut a mitjà i llarg termini.

El pla de barris té voluntat d’anar a l’arrel dels problemes, amb un recorregut a mitjà i llarg termini

Tota vegada que s’han fet públics els noms dels municipis receptors de les subvencions, quins calendaris d’actuació es preveuen?

En aquesta primera convocatòria, els projectes municipals poden haver començat aquest any, el 2022, i es poden estendre fins el 31 de desembre de 2024. Desprès, hi hauran més convocatòries.

Hi ha algun consell o aprenentatge que es pugui compartir amb altres municipis de la resta de Catalunya, fora de l’AMB? Alguna recomanació?

Recomanaria que tota administració pública que pensi en millorar les rendes de la població, no pensi exclusivament en els salaris, sinó també en com facilitar a les persones que no tenen prou recursos econòmics l’accés a ofertes públiques, a espais públics, a activitats públiques. Millorar la seva cultura dels ciutadans més vulnerables, la seva educació, formació i integració, millorar els seus entorns urbans, també és millorar les seves rendes.

Sant Feliu de Guíxols

Situat al Baix Empordà, a un centenar de quilòmetres de Barcelona i a una trentena de Girona, Sant Feliu de Guíxols està en plena Costa Brava, i des de ja fa un munt d’anys, el seu nom és sinònim de turisme, encara que va tenir una indústria capdavantera dedicada al suro. Amb vuit nuclis poblacionals que sumen poc més de 22.000 habitants, té diversos llocs d’interès, encapçalats per un Monestir construït a finals del segle X. Però també té Porta Ferrada, un bonic passeig marítim, la Casa Patxot, el Casino “La Constància”, l’edifici de l’Ajuntament i diverses cases senyorívoles escampades pel seu territori.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.