Els nostres pobles i ciutats són espais de convivència, on preval el civisme i el respecte entre els veïns i veïnes. Aquesta és una màxima a la qual aspirem tots els governs locals i que és imprescindible per garantir el desenvolupament integral i lliure de les persones
En aquest sentit, la Federació de Municipis de Catalunya ha elaborat una moció en la que s’insta a reforçar totes aquelles polítiques que resolguin problemes d’inseguretat, incivisme i delinqüència per poder tenir uns pobles i ciutats segurs i cohesionats
Entendre la seguretat com una política social significa anar més enllà de veure-la simplement com una qüestió de control, protecció o sanció, i concebre-la com una eina que busca el benestar col·lectiu i la cohesió social. Aquesta perspectiva reconeix que la seguretat no depèn solament d’estratègies policials o de vigilància, sinó també de polítiques que afavoreixen el respecte, la inclusió, l’equitat, l’educació, la salut i l’accés als serveis bàsics.
Per lluitar contra la inseguretat és clau prevenir-ne les causes estructurals, com la pobresa, l’exclusió social, la falta d’oportunitats laborals o les dificultats d’accés a l’educació i l’habitatge. Aquest treball, en el qual esmercem esforços diaris des dels governs locals amb programes d’educació en valors i convivència en les escoles, amb plans de desenvolupament comunitari o en polítiques de rehabilitació i reinserció social, entre altres, s’han de desenvolupar de forma paral·lela a un efectiu funcionament dels cossos de seguretat i de la justícia.
Per garantir la seguretat pública i restablir la confiança en la ciutadania, és necessària una resposta múltiple i efectiva de totes les administracions. I, per tal d’incidir i millorar la seguretat i la percepció de la ciutadania, en la moció (que adjuntem), destaquem sis àmbits d’actuació: reconèixer l’autoritat de tots els cossos de seguretat, reforçar la coordinació i cooperació dels diferents cossos policials que operen a Catalunya, concertar una estratègia de proximitat policial respectant l’autonomia de les policies locals, però atenent les singularitats i demandes del territori, consolidar la prevenció i la transversalitat de les polítiques de seguretat com a definitòries del model policial de Catalunya, reformular i reforçar els instruments legals per poder pal·liar nous fenòmens delictius i les seves conseqüències i reforçar exponencialment amb mitjans econòmics i humans els jutjats de Catalunya per superar el col·lapse judicial actual.
Font: FMC
